PARTICIPAR EN LA DINÀMICA GENERAL DEL CENTRE: reunió i acampada

L'acampada (imatge pròpia)

A les últimes setmanes van assistir a una reunió de l’equip docent. En aquesta mateixa reunió van exposar la idea sorgida la setmana anterior sobre fer una acampada amb els dos grups de 2-3 anys, ja que enguany abandonen el centre, es graduen, passen al segon cicle, i a més, es una promoció molt especial, la primera que va començar des del  primer any, en 0-1, a l’escoleta, i que ja arriben a l’últim any que es fa en la mateixa.

Just aqueixa mateixa tarda havia reunió amb els pares d’aquest nivell, i per suposat, vam assistir. Abans, en la reunió de mestres parlàvem de quins criteris mínims acceptarien per dur aquesta proposta endavant: vam decidir que amb la meitat dels alumnes com a mínim, la proposta es duria a terme. Aquesta reunió amb els pares era una reunió sorpresa per a ells, en la qual se’ls comunicaria la idea de l’acampada. Va ser un moment molt emotiu, fins i tot van brotar algunes llàgrimes dels meus ulls quan la directora explicava emocionada la idea i aguantava les seves llàgrimes d’emoció. En escoltar aquesta idea, va haver diverses opinions, però la majoria de pares van dir que sí, de fet, en la mateixa reunió van dir que sí molts més de la meitat, així que....ens “anem” d’acampada! Per suposat, nosaltres també. Aquesta és una experiència única.

He de dir que l’acampada va sortir molt bé. Els nens van fer el seu sopar (pizzes) i després gelat. Les rutines de rentar mans, fer pipí, rentar dents, com és evident, i a l’hora de dormir es van portar súper bé. Al matí, el mateix, desdejunar, rentar cares, anar al bany, vestir-se, i preparats per “anar” a classe. Els nens ho van gaudir un món, i, la veritat és que nosaltres també. Tan sols a la nit van tenir que trucar a dos pares perquè els nens ho demanaven.

Participar en aquesta “festa” i en els seus preparatius va estar tota una experiència.  

COINTERVENCIÓ EN LES SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT

Diverses sessions de psicomotricitat (imatges pròpies)

Vull començar dient que les sessions de psicomotricitat, que abans de Setmana Santa es feien els dimarts i dins l’aula, i ara han evolucionat, es fan els dilluns a la sala d’usos múltiples, és a dir, a la sala de psicomotricitat.

Observant als infants front aquest canvi, sobretot referit a l’espai, els primers dies vaig poder adonar-me que alguns de ells es feien ràpidament amb l’espai i l’exploraven sense cap problema. En canvi a altres els hi va afectar més. Davant aquest canvi, ploraven, o cercaven més la figura de l’adult. Els darrers dies, aquest aspecte ja estava superat.

Durant les sessions vaig observar també el joc que duien a terme els infants, comprovant com anaven evolucionant i aconseguint noves fites motores i de desenvolupament. Com cada vegada més cercaven la conquesta de l’altura, cadascú al seu nivell. Uns arribant arrossegant-se fins l’espatllera i posant-se de peu, i uns altres pujant a una estructura de fusta que hi havia, i com ho compartien, en arribar, amb l’adult. Cercaven la teva mirada i feien un somriure.

També vaig observar que per molt que estiguin a una edat que es suposa egocèntrica i en la qual el joc és individualitzat, els nens es cercaven uns als altres en certs moments, en una mena de “cucu-tras” i compartien mirades i somriures. Sí, amb nens del grup de 0-1 anys.

Respecte al meu paper dins les sessions, el rol que vaig desenvolupar va ser d’observador “actiu”; intervenint en aquells moments en què la seguretat dels infants el requeria, a vegades reforçant les seves accions a través de la narració de les mateixes; quan demanaven ajuda, tractant de donar l’ajuda mínima requerida, a vegades la proximitat i el recolzament verbal era suficient; i a vegades, si ells venien una estona per necessitats emocionals o de recolzament, allí em tenien.

Pentinar-se  en 0-1(imatge pròpia)

Respecte al que hem vist a la teoria d’una sessió de psicomotricitat, i les seves fases de ritual d’entrada, explosió motora, joc simbòlic, representació i ritual de sortida, he de dir que, clar, en aquestes edats no sé si es contemplen tal qual, però jo no les vaig veure clarament definides, sí l’explosió motriu de tombar la torre o muralla. Òbviament joc simbòlic en aquestes edats és una mica prompte, encara que ja els he vist amb la cistella des tresors repetir accions amb les culleres com si mengessin o agafar objectes pareguts a telèfons i fer com si parlessin, , inclòs pentinar-se. Aquests fets em van sorprendre moltíssim, ja que he de dir que la meva experiència anterior es centra sobretot en nens amb prematuritat o retard maduratiu, i els temps de desenvolupament són encara més diferents.

  

Aquests moments d’observació dels infants són moments privilegiats. Crec que les fases (per nombrar-les d’alguna manera) de desenvolupament humà són espectaculars. 

COPARTICIPAR EN ELS MOMENTS DE LA VIDA DIÀRIA DE L’AULA

(Imatge pròpia)El gra d'arròs

Ja he dit que dins l’aula hem vaig sentir que participava i coparticipava de les activitats d’aula. Gràcies al fet d'estar en el nivell 0-1, i tenir el ratio 1-7, gaudíem de moments privilegiats per dedicar als infants. Vull parlar concretament d’un dia, durant el moment de descans on tots dormen, o quasi tots.

Aquell dia un al·lot es va despertar quasi en acabar de dormir a l’últim, així que va tornar a l’aula a jugar. Jo estava menjant cuquelles d’arròs d’aquestes blanques i lleugeres. Just un trosset es va rompre i va caure una molla prop del nen. En contes de llevar-se’l, vaig observar el que feia. Quan observes els infants t’adones de les coses que fan, de les seves destreses motrius i et donen pistes per pensar en les següent propostes de joc per tal d’afavorir l’adquisició i el consolidació d’aquestes destreses. A més, els nens no actuen igual en una situació o en una altre. Per exemple, aquest nen en concret, davant de les propostes, sobretot al començament, es posava a plorar i pràcticament no explorava. En canvi, en aquell moment íntim es va sentir prou segur per explorar aquella petita molla d’arròs.

(Imatge pròpia)Ficar-se dins i amagar-se: laberint

He de dir i remarcar que el fet d’observar als infants va ser el que va guiar les meves propostes, la seva elecció. Aquí mostro algunes de les evidències en el seu joc que van donar lloc a les propostes que vaig preparar. 

(Imatge pròpia)Ficar-inici de transvasament

Confecció de material didàctic i Planificar, intervenir i avaluar a l'aula

(Imatge pròpia: laberint sensorial)

Pràcticament des de que vaig començar les practiques, he tingut la sort de disposar del “permís” de la meva tutora per fer, provar i desfer el que jo cregués convenient. Fins i tot vaig canviar alguns petits detalls en la distribució de l’espai, alguns dels quals el vàrem mantenir, i d’altres, com la disposició dels bressols,  la van canviar de nou, però jo tenia que provar si anava bé així...

A més, vaig exposar les meves propostes d’activitats, les quals les planificava jo, intervenia jo (si era necessari), i, òbviament avaluava per tal de valorar quines coses havien estat un encert i quines coses podria millorar.

Fins i tot va haver una proposta que vàrem fer les dues alumnes en pràctiques d’aquest nivell. Volien fer una cosa que no s’hagués fet encara a l’escola, duradora, atractiva pels infants i que els ajudés en el seu procés de desenvolupament. A l’aula ja treballen amb la cistella dels tresors, activitat que els ajuda a desenvolupar el seu pensament matemàtic a través de començar a conèixer les característiques dels diferents objectes.

Jo volia fer alguna cosa pareguda respecte a aquest objectiu, i vaig pensar que per a aquesta edat, podrien fer una manta sensorial, sobre tot per als que encara no caminaven, però just ordenant el quart de material, vaig veure que hi havia una, feta per alumnes de pràctiques d’altres anys. Altre opció era fabricar una estructura a mena de túnel o laberint sensorial. Llavors, van decidir fer aquesta proposta. Durant la seva confecció, van decidir quins materials posar per a que els nens exploressin i gaudissin de diverses textures, colors i sons. Una vegada terminada l’estructura, havien de exposar-la als infants. Per la qual cosa, van haver de decidir si ho fèiem en “petit” grup, és a dir, tan sols un aula de 0-1, que són set nens, o amb les dues aules. També van pensar en quin espai. En un principi vam pensar un espai, el qual, al ser petit, van pensar que millor per grup-classe. Sabien per la nostra curta experiència que en espais petits, si són molts, s’atabalen. També havia de ser un espai lliure d’altres distraccions. Finalment el van decidir fer a l’entrada, delimitant l’espai amb bressols per tal que anéssim pel passadís o cap a la porta.

Vos deixo aquí a continuació l’escrit de la planificació de la proposta:

(imatge pròpia: laberint sensorial)

LABERINT SENSORIAL

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT

Des de petits els nens construeixen el seu coneixement arran de les experiències que viuen. Per tant, oferir-los una ampla varietat de materials i ocasions per experimentar amb aquests, és una manera d’acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge i afavorir el seu desenvolupament.

Explorar els espais i els objectes els fa construir esquemes mentals sobre el món en el que viuen.

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS

Explorar objectes i materials a nivell sensorial.

Dotar d’un entorn per a descobrir nous espais.

Afavorir el desenvolupament de la motricitat fina (manipulant) i gruixuda (explorant).

3. CONTINGUTS

Manipulació d’objectes i materials variats (tacte, oïda, vista).

Exploració d’espais.

4. MATERIALS UTILITZATS

Estructura en forma de prisma, de fusta.

Cadenes, pals de diverses llargàries, picarols, teles, trossos de mànega, tela mosquitera, etc.

5. TEMPORALITZACIÓ

Moments de joc durant la jornada. Uns 20’-30’.

Es pot plantejar com la panera dels tresors, en varies sessions, una o dues vegades setmanals.

6. NENS QUE HI PARTICIPEN

Grup de set nens de l’aula de 0-1 anys.

7. LLOC ON ES DESENVOLUPARÀ L’ACTIVITAT

Es durà a terme a l’aula.

8. ROL DE L’EDUCADOR

Observadors actius. Intervencions mínimes, per a satisfer les necessitats dels infants, tant físiques com emocionals. A vegades pot oferir un feed-back al infant sobre les seves accions, narrant el que l’infant fa, per fer-ho visible. Sense interferir de manera directa en les accions dels infants.

9. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Joc lliure amb l’estructura.

Respecte a la meva avaluació de l’activitat, dir que vam quedar molt satisfetes, els nens van estar jugant molta estona entretinguts, al voltant de 20’, una mica més pot ser. Un nen que sempre li costaven les propostes, va estar tranquil i fins i tot, sense saber gatejar, va creuar l’estructura anant d’un costat a l’altre provant-ho tot. La tela de mosquit va ser un èxit, els nens compartien moments junts i es cercaven per interactuar cadascú a un costat. Tan sols hi va haver una nena que no li va agradar, cosa que no em va sorprendre, ja que a aquesta nena li costa sempre tot el que fem de nou. Per això, vaig proposar fer servir dita estructura en més estones d’aula, en el seu grup-classe, per tal de que s’acostumi i es decideixi a intervenir i jugar.

Si voleu veure altres planificacions que vaig fer de manera individual, us deixo aquí vaig l’enllaç cap a unes altres entrades de bloc:

Experimentació amb materials del bosc 0-1

Experimentació amb maizena 0-1

Fins un altre!  

Agraïments: 

Gràcies al professor de matemàtiques per la seva assignatura i al llibre que ens va recomanar: 

Alsina i Pastells, A. (2012): Cómo dearrollar el pensamiento matemàtico de 0 a 6 años. Ed. Octaedro recursos. 2ª Edició..

(a la pàgina 99 es veu un altre tipus de laberint sensorial).

Gràcies a Andrea,alumna del mòdul, la meva companya de nivell 0-1 també en pràctiques, que gràcies al seu sentit estètic i a la seva gran col·laboració va ser possible realitzar dit material.

COPARTICIPAR AMB LA TUTORA: PROPOSTA AMB FRUITESPr

(Imatge pròpia: proposta amb fruites)

Es pot dir que hem estat ma a ma la tutora i jo a l’etapa final de les meves pràctiques, en tots els moments d’aula. Si una estava ocupada amb una tasca, l’altra s’encarregava d’altra, de manera fluida i sense emprenyar-nos. Si he de parlar de moments concrets, hi ha un que recordo especialment.

Va a ser un dia de proposta d’experimentació, és a dir, un divendres. La planificació general la fan amb antelació, abans d’arribar nosaltres al centre, però la proposta concreta la planifiquem i preparem durant la setmana d’abans. A més, aquestes propostes es fan ajuntant als dos nivells de 0-1. Aquest dia tocaven fruites.

Recordo els moments en que tots els nens dormien, que aprofitàvem per parlar del que volien fer, quines fruites posar, ja que havíem de tenir en compte els al·lergògenes, o al menys les fruites que més freqüentment donen aquests problemes, ja que molts dels nens encara no s’havien exposat a moltes varietats de fruita, i vàrem discutir i debatre sobre això.

Altre dels aspectes a planificar, era la quantitat de fruita de cada tipus de les que havien escollit.

Una vegada va arribar el dia, havien de preparar la proposta de forma estètica i atractiva per als infants, però tenint el compte el joc de cada nen i les seves possibilitats motores, per tal de que puguin participar. Aquest punt també va estar consensuat: un dels dubtes era si empraven taules o no, per exemple, i vàrem decidir que millor sense ja que en la nostra aula hi havia dos al·lot que encara no es paraven drets, en bipedestació. Les grandàries de les peces de fruita també van estar pensades i planificades pensant en la seguretat dels infants.

Pel que fa al moment de la proposta, com que érem quatre adults, ens vàrem distribuir els rols: la meva tutora faria les fotos “oficials”, jo, encara que alguna foto vaig fer, hem quedava amb una nena que aquell dia necessitava una mica més de recolzament, la figura de l’adult més prop a ella, la tutora de l’altre aula es quedava amb altre nen que també necessitava aquest recolzament i l’altre companya de pràctiques del mòdul feia fotos i atenia als que ho anaven necessitant. En acabar, van fer un feed-back de com pensàvem que hi havia anat i del que havia fet cada nen. Ja es comença a veure tendències en els nens davant les propostes, encara que canvien...

En aquell recordo que em vaig sentir una més de les mestres, vaig sentir que treballàvem en equip, planificant en conjunt l’activitat que estaven preparant.

Qui anava a dir que una cosa, en aparenci tan senzilla, dugués darrere aquesta planificació i cura? Quantes coses que pereixen evidents no han estat consensuades i dutes a debatre per tal de donar-les sentit i coherència amb el que realment es vol fer? No es tracta de fer per fer, hem de pensar en el perquè fem això i com podem fer-ho.     

Planificar, intervenir i avaluar: proposta maizena 0-1

(imatge pròpia: experimentació amb blat de moro)

Per a planificar aquesta proposta, vaig haver de pensar de quina manera presentar el material per tal d'atraure l'atenció dels infant i per afavorir aquesta curiositat per explorar tot el que els envolta.

MATERIALS QUOTIDIANS: Maizena  0-1

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT

Explorant l'entorn i els diferents materials que hi ha en ell, els nens construeixen la seva percepció del món. Les diverses experiències ells ajuden a formar una amplia xarxa que poc a poc van connectant i sobre la que reconstrueixen continuament. Arxius del món construïts arran de diverses característiques d’aquests objectes. Una d’elles és el que es capta pel sentit del tacte.

El material oferit, la maizena, es pot manipular sec, com la sorra, o fet massa, oferint als infants la possibilitat sensorial de la plastelina, amb un material molt més ric en qualitats físiques, que a més a més es poden menjar sense por a intoxicacions.

A més a més, manipular en aquestes edats ajuda a agafar destresa quant a la manipulació fina i ofereix varietat d’experiències per a treballar la part sensorial, especialment en aquest cas el tacte.

També es pot extreure de les observacions fetes durant els moments de menjar o d'altres propostes que a vegades els agrada desfer les coses, altres els agrada agafar els trossos més petits, i d'altres els agradar expandir tot per enmig. Els taps ajuden a estructurar una mica, per tornar a reunir el que ha estat desfet. Si no, en tot cas s'hauria d'acabar proporcionant aquest moment final d'estructuració (si seguim a Aucouturier).

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS

Estimular el sentit del tacte.

Apropar a diverses textures per la presentació del material.

Experimentar amb aquestes textures.

Afavorir la motricitat fina.

3. CONTINGUTS

Manipulació de maizena.

Manipulació de massa de maizena

Treure i ficar

4. MATERIALS UTILITZATS

Maizena

Massa de maizena amb color rosa (suc de remolatxa)

Maíz fet "gusanitos"

Taps i pots petits de "potitos". Culleres.

5. TEMPORALITZACIÓ

Dimecres, de 11:40 a 12:10. Durada de 30’ aproximadament.

6. NENS QUE HI PARTICIPEN

Set nens del grup de 0-1 any.

7. LLOC ON ES DESENVOLUPARÀ L’ACTIVITAT

Es té la possibilitat de dur-se a terme en diversos espais, segons la logística de personal del centre:

A l’aula

A la “peixera” forra amb bosses de plàstic

Al espai que queda cobert en el pati de nadons i que dona a la porta que comunica amb el passadís (en cas de haver d’embrutar, la neteja es pot realitzar més tard sense cap problema.

8. ROL DE L’EDUCADOR

Observadors actius. Intervencions mínimes, per a satisfer les necessitats dels infants, tant físiques com emocionals. A vegades pot oferir un feed-back al infant sobre les seves accions, narrant el que l’infant fa, per fer-ho visible. Sense interferir les accions dels infants.

En cas de que no es produeix cap intervenció dels nadons, pot provocar una mica la seva curiositat.

9. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Joc lliure amb el material prèviament disposat de manera estètica i atractiva.

AVALUACIÓ:

(imatge pròpia: proposta amb blat de moro)

Vaig preparar l'activitat a la taula i dues cadires pels nens que encara no es posaven de peu. Així les permetria l'experimentació del material a una altura còmoda per als que caminen in permetent la manipulació i transvasament, o "buidaments" (treure i ficar).  

Respecte al temps de concentració dels nens en l'activitat, aquest va estar satisfactori, ja que quasi van estar 20'.

L'ús que li han donat al material ha estat d'acord amb els objectius proposats, fins i tot s'han portat a la boca trossos de massa de maizena, amb la corresponent cara de sorpresa al sentir el que feia dins la seva boca aquesta pasta.

Veig que els va costar menys manipular la maizena en pols que feta massa.

Ficar "gusanitos" capta la seva atenció per tal d'agafar-los.

Planificar, intervenir i avaluar: materials del bosc

(imatge pròpia: materials del bosc-naturals)

Aquesta proposta va ser la primera que vaig dur a terme jo tota sola. Planificar ben tots els petits detalls, com disposar el lloc on es durà a terme i la manera de presentació adquireixen un punt clau per a l'exit de l'activitat, així com el moment del dia en que es du a terme. Aquestes coses són detalls que vaig aprendre amb la pràctica, com hem sentit moltes vegades durant els nostres estudis d'Educació Infantil: s'aprèn a fer fent.

MATERIALS DEL BOSC-CAMP 0-1

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT

Des de petits els nens construeixen el seu coneixement arran de les experiències que viuen. Per tant, oferir-los una ampla varietat de materials i ocasions per experimentar amb aquests, és una manera d’acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge i afavorir el seu desenvolupament.

El medi natural és una gran font de diversitat de materials a conèixer, i aquesta proposta, a més a més, els apropa a materials comuns en el nostre entorn natural.

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS

Apropar a diversos materials de l’entorn natural.

Experimentar amb diversos material naturals del camp.

Oferir varietat sensorial: textures, colors (verd-marrò).

Afavorir el treball de la motricitat fina (manipulant) i groixuda (transportant).

3. CONTINGUTS

Manipulació d’objectes naturals del camp i bosc

Transportar

Treure i ficar

4. MATERIALS UTILITZATS

Pinyes obertes i tancades

Trossets de fusta de diferents tipus

Garroves verds i marrons

1-3 capses tamany capsa de sabates o una mica més gran.

5. TEMPORALITZACIÓ

Dilluns, de 9:15 a 9:40. Durada de 25’ aproximadament.

6. NENS QUE HI PARTICIPEN

Set nens del grup de 0-1 any.

7. LLOC ON ES DESENVOLUPARÀ L’ACTIVITAT

Es durà a terme a l’aula.

8. ROL DE L’EDUCADOR

Observadors actius. Intervencions mínimes, per a satisfer les necessitats dels infants, tant físiques com emocionals. A vegades pot oferir un feed-back al infant sobre les seves accions, narrant el que l’infant fa, per fer-ho visible. Sense interferir les accions dels infants.

9. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Joc lliure amb el material prèviament disposat de manera estètica i atractiva.

Avaluació:

(imatge pròpia: moments de la proposta)

Els objectius es van complir. 

Tot i que era a primera hora, tal vegada hagués estat millor en un altre horari, però era el que teniem.

Els materials van despertar la curiositat dels infants, alguns són susceptibles de fer-se servir una altre vegada.

Si vull mantenir l'interès en la proposta, hauré d'acotar l'espai on es du a terme i llevar objectes quotidians que poden atraure l'atenció dels nens en certs moments. 

Vaig ficar capses de cartró i coses dins per veure si les treien, però per a alguns és una mica prompte per al seu moment evolutiu i no les van prestar atenció als materials que hi havia dins, encara que altres sí van explorar dins. 

Psicomotricitat a l'aula 0-1

Just un dia vam fer psico al pati

Les nostres sessions de psicomotricitat no són sessions pròpiament dites. Fem psicomotricitat els dimarts, però de moment es un plantejament diferent. Els mòduls els portem a l’aula i allí exploren més o manco dos estonetes al llarg del matí. Això canviarà al tercer trimestre, que anirem a l’aula d’usos múltiples, on es fa psicomotricitat, però de moment és el que hi ha.

Dic que no és una sessió pròpiament dita ja que no hi a els moments que vàrem estudiar l’any passat en l’assignatura de psicomotricitat: ritual d’entrada, explosió motriu o tombar la torre, joc més tranquil o simbòlic (segons l’edat), representació i moment de sortida (tornada a la calma opcional).

De totes maneres, aquest fet no deix que m’afecti a l’hora de la meva actuació durant aquest temps. La meva intervenció es dóna quan algú necessita suport; si veig que no hi ha “moviment”, per disposar els mòduls de manera atractiva o que impliquin alguna acció-reacció per part dels infants(com fer una petita torre), també comparteixo les seves accions amb una mirada, o unes paraules que narren el que fan els infants. Els cerquen la comunicació visual quan estan fent alguna acció, buscant la teva aprovació, el teu reconeixement, el reconeixement de l’altre. És el que explica Aucouturier, donar un discurs a les seves accions, per que siguin reconegudes.

Explorant l'espai: Gateig amb obstacles.

El dia abans de les vacances de Setmana Santa

Avui duc jo la batuta!
Imatge de flicker amb licència cc.

             

          La meva tutora de pràctiques es va agafar un dia de vacances abans del Dijous Sant. Això significava que una de les mestres de suport passaria el dia a classe amb nosaltres. Ella tenia la responsabilitat legal amb els infants i jo tenia la responsabilitat de dur el grup endavant aquell matí.

El matí es va presentar tranquil, vàrem fer el bon dia, els esmorzar i les dormides corresponents, canvi de bolquers. Fins i tot vàrem sortir al pati, amb barrets i crema solar, és clar, i prendre aigua després. Després d'escriure als diaris de cadascú, vàrem fer l'acomiadament de marxar i acompanyar als que es quedaven en sortides o en el menjador.

                Tot va a anar molt bé. He de dir que en contes de set nens, vàrem començar amb cinc i una es va posar malalta. Era molt estrany el comportament d’un nena, i també que no es mengés la fruita. Li vaig tocar el front i vaig notar que estava calenta. Li vaig comentar a la mestra de suport i li vàrem posar el termòmetre: febre. S’ho vàrem comentar a la directora, elles van trucar a la família, i després van venir a recollir-la.

Així va passar el matí, amb quatre ens vàrem manejar bastant bé. Es pot dir que vàrem sobreviure!

:D    

---------



*imatge de flicker, amb licència creative commons.
Disponible en: https://www.flickr.com/photos/ngkkh_studio/6848722

Reorganització d’espais a l’aula: Creació del racó d’assemblea

El nostre racò d'assemblea

Els espais a l’aula s’organitzen segons les necessitats del moment educatiu i evolutiu dels infants. M’agrada veure que aquests espais són flexibles i adaptables.

Estem introduint una nova rutina: el acomiadament. Aquesta es fa en el racó d’assemblea, que el vàrem crear per aquest propòsit, transformant el antic racó de lactància.

Entre les dues vàrem apanyar el racó. Vàrem pensar com distribuir l’espai i els matalassos, quines lletres posar, imprimir-les, retallar-les, plastificar-les, penjar-les; fer fotos als infants amb un fondo igual, neutre (el blau de la paret), imprimir-les, aferrar-les a una cartolina i plastificar-les, penjar-les a la paret (aquesta part de les fotos es va fer càrrec la meua tutora, jo entretenia als nens que no reien per fer-los riure per a la foto).

Va ser una experiència que em va agradar: pensar que estava assistint, presenciant i col·laborant en aquell moment de creació d’un espai a l’aula. Em va fer sentir-me més part del grup.

Proposta de Treball- Rutines - Evolució

Nova rutina: Menjar fruita a la taula asseguts en una cadireta.

Una vegada comprovat que podien menjar fruita, amb consens de les famílies, la majoria fa aquesta passa (alguns encara prenen tan sols biberó).

Pensem quan és el moment, i com: a l’hora dels esmorzar, abans del potito, els cereals o iogurt.

Els primers dies són de prova, hem de estar més damunt encara, i anar explicant-los que el menjar no es tira al terra, animar-los a que l’agafin i mosseguin als que no ho fan (no mengen), i donant-los un feed-back del seu progrés, amb una mirada, un somriure, un petit moviment afirmatiu de cap o unes paraules: “quin campió en Pepito, que es menja el plàtan tot sol!” (per exemple).

En acabar comentem com ha anat, com aconseguir que una nena agafi el plàtan, ja que se’l menja si s’ho poses dins la boca, però encara no se’l porta ella, com coordinar-nos amb na Conce, de neteja, per, en acabar, rentar-ho tot, etc.

L’experiència està sent un èxit. M’agrada molt veure com van menjant-s’ho tot, manipulant el menjar amb les seves manetes i emprant la boqueta amb les poques dents que tenen. Tota una preparació de l’estructura fonadora per a la futura parla i menjars més elaborats o durs.

Un dia em comenta la meva tutora quin serà el pròxim objectiu en aquesta direcció: que ells comencin a acompanyar, amb una cullera per a ells, la toma del iogurt. Estic impacient per veure com ho duen a terme.  

Participar en la dinàmica general del centre: reunions

El lloc de reunions

És cert que moltes de les accions del centre ocorren sense quasi adonar-me. Pot ser el fet de no assistir a totes les reunions que tenen faci perdre el fill dels objectius i propòsits que es tenen respecte al centre.  

                Un dimecres sí que ens vàrem quedar a la reunió d’equip. Una s’encarregava d’apuntar els punts tractats per elaborar l’acta. Es platejaven els temes sobre els que parlar i anaven comentant-los. Aquests temes eren diversos, com per exemple un incident amb una nena, tema menjador i un nen que no menja prou, els horaris i repartició de llocs a les sortides i menjador, temes i marxa del “cafè tertúlia”, etc.

         Va a haver un moment d’una mica de tensió perquè unes plantejaven un problema que existeix i volien una solució (sobre menjador i rotació de torns). Per un moment la resta pensaven que el que volien era una solució concreta (més ajuda, més persones, aprofitant que estàvem les de pràctiques i en dues setmanes començaven les de pràctiques del mòdul. Per l’altra banda, les altres quasi pensaven que no se'ls volia donar solució a la problemàtica. Vaja, que no proposaven només aqueixa opció sinó que volien una solució, qualsevol, però eficaç, ja fos canviar horaris, no fer rotacions en els menjador-sortides, etc. El punt es va quedar una mica obert, així que no sé quina solució agafaren...encara que crec que han aprofitat que les al·lotes de pràctiques del mòdul començaren per que les donessin una mà.

                Pel que fa la resta, va estar bé la reunió. Em va agradar el fet de veure a les mestres parlar entre sí en un ambient formal, encara que l’ambient fos distés. A més a més, em vaig sentir còmoda per participar, preguntar dubtes, fer aportacions amb possibles solucions, etc. Estaven com unes més, a pesar de estar una mica perdudes...

EL MEU PROCÉS D’ACOLLIDA (seminari 1_1)

Els boticaris, sense adults

Quan una arriba a un nou lloc, les sensacions poden ser-hi molt diverses, tant per l’estímul que reps del lloc i la gent on vas, com del teu estat personal en aquell concret moment. Pot ser una mateixa situació la visquis d’una manera o de una altra segons com et trobis. Doncs bé, he de dir que el començament del 2014 ha estat peculiar i al començament de les practiques encara era començament.

Només començar i ja havia de demanar dies per anar al metge, i això ja em pareixia una forma dolenta de començar. A pesar daixò, l’acollida va estar adient. Al principi, la directora pareixia una mica més distant, i bastant rígida, però poc a poc pareix més propera. Pot ser estigués en el seu paper de directora del centre, en actitud protectora respecte al centre.

Respecte a la meva tutora, he de dir que l’acollida va ser molt bona, em va fer sentir com una més, encara que a la vegada em donava confiança i seguretat. És a dir, el primer dia, per exemple, havien de canviar a una nena, i jo li vaig dir que d’aquesta mida no estava acostumada a canviar bolquers i hem va dir: “si vols ho faig jo”. Jo li vaig dir que no feia falta, que algun dia hauria de començar, i que perquè no aquell mateix primer dia. Això ho vaig viure també com un respecte al meu ritme. A poc a poc m’anava explicant les coses de l’aula, els ritmes, etc., però no tot de seguida, sense atabalar-me.

A més, també vaig veure que mostrava empatia amb la meva situació. Per una banda, recordava quan ella va estar de pràctiques, i per l’altra, em va dir que ella també estava aprenent, que era el primer any que era tutora de 0-1, que mai hi havia estat amb nens tan petits, així que allí totes dues contaven el mateix. També hem va anar presentant a les famílies poc a poc, al llarg de la setmana, encara que no el primer dia. Vaig descobrir després que li costen una mica els noms, així que pot ser un dels motius. De qualque manera, això no va fer que hem trobés malament. De fet, hem dóna l’autoritat necessària per fer i des-fer en classe, encara que sempre ho consultem. A més, un dia hem va dir una cosa que hem va fer sentir-me encara més part del grup. Era carnestoltes i estaven disfressats. A l’hora de fer la foto de grup, em va dir que jo també es posés i ens va fer la fot la companya de l’altre nivell.

El que sí que sent, i ho entenc, és que quan entra la directora a parlar amb ella d’assumptes de l’escola o de direcció, a jo no m’inclouen en la conversa, encara que no l’oculten.

El primer dia a l'escoleta...i la primera setmana

L'escoleta on faré les meues pràctiques (imatge pròpia)

DIARI DE PRÀCTIQUES

17-02-2014

Avui és el primer dia de practiques.

L’expectació ronda pels meus “interiors” i “rezuma” cap a fora.

Avui no hi són tots el nens de classe, així que hauré d’esperar a conèixer-los un altre dia.

El moment d’entrada, observo als nens, ells també m’observen. Saben que som “nova”, aquesta cara no els sona. Miren amb cautela, mantenen una distància prudencial, i en les seves cares veig diferents matisos: curiositat, precaució, interès. Les seves cares ho expressen tot. Arquegen les celles, entornen ells ulls i després, alguns, somriuen. Ells esperen a veure quina és la meva reacció.

Avui comença el meu període d’adaptació. Els nens ja han fet quasi tots el seu, menys dos al·lots que, com són més petits, van començar escola més tard i estan terminant aquest procés.

En acabar, la sensació ha estat bona. Ja he preparat el meu primer biberó i he canviat alguns bolquers (malgrat que això de canviar bolquers ja ho havia fet abans...). També he gaudit del moviment del petitons, de com exploraven diverses joguines.

Respecte a la meva tutora, la meva primera sensació ha estat bona. En un moment hem va dir que no calia que canviés el bolquer avui, però jo li vaig dir que no importava, que algú dia hauria de ser el primer, perquè no avui (ella estava ocupada intentant dormir a un al·lot).

Avui, primer dia, i ja he de sortir abans, tinc cita amb el anestesista. Espero que això s’acabi prompte. Entenc que no dóna bona imatge haver de sortir abans ja els primers dies... Surt a les 14:45.

18-02-2014

Avui són tots els nens! Què bé, així podré conèixer-los a tots.

Una al·lota ha estat prou dies malalta i ara li costa agafar el ritme i estar a classe sense estar a collet tot el dia. A l’escola és un adult per uns quants nens, no està tan sols per a un nadó, i el nen s’ha d’acostumar a esperar una mica el seu torn. Tan petits és difícil, però és un aprenentatge bo que fan poc a poc cap a la seva autonomia. Clar, no deixen de rebre l’atenció pertinent. Trobo difícil encontrar el punt exacte en que he de donar-les més o menys proximitat, sense caure en les seves queixes ploroses. Veig que si m’apropo i es callen, pot ser tan sols fossi una trucada d’atenció.

Es suposa que els dimars tenen psico, però avui hi havia bastant moguda i no ha donat temps.

Avui he de sortir al metge laboral i per això he de sortir abans de classe. A les 12:30 marxo i torn a les 14:00 més o menys.

He tornat abans d’acabar, però els nens ja no hi eren. 

19-02-2014

Avui m’han trucat del metge per donar-me l’hora de la cita de traumatologia i he hagut de sortir de classe per atendre el mòbil. No m’agrada estar amb el telèfon durant les pràctiques però era important la trucada. A més a més, amb això de documentar les pràctiques, hem de fer fotos, i, com que no tinc càmera, el mòbil farà les vegades de càmera....a veure què puc “capturar”.

Ja començo a desenvolupar-me millor dins la classe. Començo a veure quines són les rutines, encara que no és la mateixa per a tots, cadascú té el seu ritme i la mestra és molt flexible en aquest aspecte.

Suposo que a la fi de les pràctiques, els ritmes de tots seran més uniformes. Aquesta és una de les coses que vull observar.

20-02-2014

La cistella dels tresors.

Avui, com de costum, ens anem a la classe del costat una estona al llarg del matí. Avui tenim la proposta d’activitat de la cistella dels tresors. Els nens escampen els objectes i els exploren lliurement. El que passa és que és un dia d’aquestos en que cadascú té el seu ritme, i hem d’atendre altres necessitats de cada nen, com canviar algun bolquer, donar algun menjar o dormir als més cansats. El pròxim dia a veure si puc observar millor.

 

Vedranita, a l'entrada de l'escola (imatge pròpia)

21-02-2014

El compte viatger. Avui la mestra m’explica què és el compte viatger, que ho fan d’una tortugueta que està a l’entrada del centre i que viatja en el temps, a l’Eivissa antiga, que és la temàtica d’enguany del centre. Va passant de família a família i van afegint part de la història. Es tracta que sigui més bé amb textures, hem de tenir pressent que són nadons.

Avui vaig presenciar una petita reunió informal, la directora ha vingut a l’aula i li ha comentat un parell de coses a la meva tutora. No he volgut escoltar, perquè hem donava la sensació de que no estava convidada, però hem quedo amb el detall del comentari.