El primer dia a l'escoleta...i la primera setmana

L'escoleta on faré les meues pràctiques (imatge pròpia)

DIARI DE PRÀCTIQUES

17-02-2014

Avui és el primer dia de practiques.

L’expectació ronda pels meus “interiors” i “rezuma” cap a fora.

Avui no hi són tots el nens de classe, així que hauré d’esperar a conèixer-los un altre dia.

El moment d’entrada, observo als nens, ells també m’observen. Saben que som “nova”, aquesta cara no els sona. Miren amb cautela, mantenen una distància prudencial, i en les seves cares veig diferents matisos: curiositat, precaució, interès. Les seves cares ho expressen tot. Arquegen les celles, entornen ells ulls i després, alguns, somriuen. Ells esperen a veure quina és la meva reacció.

Avui comença el meu període d’adaptació. Els nens ja han fet quasi tots el seu, menys dos al·lots que, com són més petits, van començar escola més tard i estan terminant aquest procés.

En acabar, la sensació ha estat bona. Ja he preparat el meu primer biberó i he canviat alguns bolquers (malgrat que això de canviar bolquers ja ho havia fet abans...). També he gaudit del moviment del petitons, de com exploraven diverses joguines.

Respecte a la meva tutora, la meva primera sensació ha estat bona. En un moment hem va dir que no calia que canviés el bolquer avui, però jo li vaig dir que no importava, que algú dia hauria de ser el primer, perquè no avui (ella estava ocupada intentant dormir a un al·lot).

Avui, primer dia, i ja he de sortir abans, tinc cita amb el anestesista. Espero que això s’acabi prompte. Entenc que no dóna bona imatge haver de sortir abans ja els primers dies... Surt a les 14:45.

18-02-2014

Avui són tots els nens! Què bé, així podré conèixer-los a tots.

Una al·lota ha estat prou dies malalta i ara li costa agafar el ritme i estar a classe sense estar a collet tot el dia. A l’escola és un adult per uns quants nens, no està tan sols per a un nadó, i el nen s’ha d’acostumar a esperar una mica el seu torn. Tan petits és difícil, però és un aprenentatge bo que fan poc a poc cap a la seva autonomia. Clar, no deixen de rebre l’atenció pertinent. Trobo difícil encontrar el punt exacte en que he de donar-les més o menys proximitat, sense caure en les seves queixes ploroses. Veig que si m’apropo i es callen, pot ser tan sols fossi una trucada d’atenció.

Es suposa que els dimars tenen psico, però avui hi havia bastant moguda i no ha donat temps.

Avui he de sortir al metge laboral i per això he de sortir abans de classe. A les 12:30 marxo i torn a les 14:00 més o menys.

He tornat abans d’acabar, però els nens ja no hi eren. 

19-02-2014

Avui m’han trucat del metge per donar-me l’hora de la cita de traumatologia i he hagut de sortir de classe per atendre el mòbil. No m’agrada estar amb el telèfon durant les pràctiques però era important la trucada. A més a més, amb això de documentar les pràctiques, hem de fer fotos, i, com que no tinc càmera, el mòbil farà les vegades de càmera....a veure què puc “capturar”.

Ja començo a desenvolupar-me millor dins la classe. Començo a veure quines són les rutines, encara que no és la mateixa per a tots, cadascú té el seu ritme i la mestra és molt flexible en aquest aspecte.

Suposo que a la fi de les pràctiques, els ritmes de tots seran més uniformes. Aquesta és una de les coses que vull observar.

20-02-2014

La cistella dels tresors.

Avui, com de costum, ens anem a la classe del costat una estona al llarg del matí. Avui tenim la proposta d’activitat de la cistella dels tresors. Els nens escampen els objectes i els exploren lliurement. El que passa és que és un dia d’aquestos en que cadascú té el seu ritme, i hem d’atendre altres necessitats de cada nen, com canviar algun bolquer, donar algun menjar o dormir als més cansats. El pròxim dia a veure si puc observar millor.

 

Vedranita, a l'entrada de l'escola (imatge pròpia)

21-02-2014

El compte viatger. Avui la mestra m’explica què és el compte viatger, que ho fan d’una tortugueta que està a l’entrada del centre i que viatja en el temps, a l’Eivissa antiga, que és la temàtica d’enguany del centre. Va passant de família a família i van afegint part de la història. Es tracta que sigui més bé amb textures, hem de tenir pressent que són nadons.

Avui vaig presenciar una petita reunió informal, la directora ha vingut a l’aula i li ha comentat un parell de coses a la meva tutora. No he volgut escoltar, perquè hem donava la sensació de que no estava convidada, però hem quedo amb el detall del comentari.