Cloenda del bloc de l'assignatura de reflexió

Prou competent com per a....
Però...el camí continua.

Ja arriba la fi d’aquest període: el primer període de pràctiques, el primer cicle d’Infantil. Vaig a tornar a llegir l’entrada referent a les meves competències inicials, i em vaig sorprendre molt, sobretot amb la següent frase: “També hem preocupa el fet de trobar l’equilibri entre afecte i possibilitat d’autonomia per tal de no interferir de manera negativa en el seu desenvolupament.” Aquesta frase va a ser un dels meus principals eixos de reflexió interna durant la meva estada. Sobretot quan vaig fer la rotació d’aula i veure a una altre mestra amb el seu grup. Per a jo, aquesta mestra pot ser donés massa afectivitat als nens en detriment de la seva autonomia, però...qui sap. Em pareix una mica atrevit jutjar sense saber la trajectòria del propi grup, o sense conèixer a cada infant. El que em queda de segur és que és un aspecte que sempre hauré de tenir molt present en la meva pràctica diària. Donar als infants l’afecte que necessiten, però permetre’ls desenvolupar la seva autonomia. No cal confondre’l amb la sobreprotecció, encara que pot ser fàcil caure amb ella. Per això hem d’estar sempre alerta respecte a la nostra pràctica diària.

Crec que la competència d’aprenentatge autònom la tinc prou assolida, com ja deia a la primera entrada de competències. Respecte a la competència sobre el meu propi procés d’aprenentatge, veig que a vegades és més senzill mirar cap enrere per veure i reflexionar el que hem fet, que fer-ho en el mateix moment, ja que els coneixement propis (o les creences) es fan pròpies amb el temps, quan s’integren. A l’apartat de recollir dubtes i dilemes, pot ser em dugui algunes per etapes més avançades, ja que encara tinc els meus dubtes sobre la diferència entre pla de millora, innovació i bona pràctica, ja que em pareix que pot ser arriben en algun moment a coincidir els tres tipus en una mateixa acció educativa. Llegir les lectures per a tal fi no va acabar de resoldre totes les dubtes meves en aquest aspecte, però, si confio en el meu aprenentatge autònom, algun dia arribaré a manejar millor aquestes semblances i diferències. Ni siquiera la conferència de n’Albert em va ajudar amb aquest propòsit, ja que ell parlava d’innovació, però hi havia bones pràctiques, i fins i tot crec que plans de millora, ja que els duien a terme a llarg termini.

Pel que fa a les competències d’analitzar i reflexionant el funcionament dels centres d’Educació Infantil i la de reflexionar sobre el procés de millora, em vaig adonar que l’any que bé, en el segon període de pràctiques, haurem de fer quasi els mateixos treballs de reflexió sobre els documents de centre i la seva organització, així que suposo que preveuen que no les tenim del tot assolides. O pot ser els agrada que ens assegurem del seu assoliment. Per sort, el centre serà un altre...  Una cosa volia destacar que em va fer aturar-me respecte al que va dir la professora d’aquesta assignatura en un seminari: “QUINA EVIDÈNCIA TENS D’ALLÒ?” Aquesta pregunta em la va fer quan li parlaven del projecte de millora, i, la veritat, em va fer pensar molt, no tan sols per aquell treball, sinó que la vaig extrapolar a la meva vida i també a la meva pràctica professional.

Una de les tasques voluntàries era dir quines preguntes t’han canviat la vida. Doncs bé, aquesta va a ser una d’elles. Vull conservar-la aquí, per anar col·leccionant preguntes que m’impacten i canvien la meva vida, ja que, amb la meva memòria, no puc recordar preguntes anteriors que m’hagin marcat.

Respecte a la competència 4.2, bé, aquesta és just una de les preguntes pràctiques que farem a l’examen, idò, jo crec que sí, però ja veurem...

Per acabar, vull afegir una o dues queixes: L'entrada voluntària de la conferència de na Maite no li he feta ja que, per una banda no disposo del temps per gaudir d'obres d'art durant aquests mesos de pràctiques, treballs, feina, etc. i perquè una mica decebuda em vaig sentir: moltes, moltíssims de les imatges agafades són les mateixes que apareixen al llibre de "El joc simbòlic". Sí admiro que li hagi donat un marc contextual com és la imatge, i espero tenir el focus preparat quan vagi a alguna exposició, per veure si m'inspira alguna cosa relacionada amb l'educació, a més de gaudir-ne de la mateixa. Respecte a la de la conferència de n'Albert, es suposava que no havien de fer res, encara que llavors al fòrum es van dir el contrari. Fer-ho per tercera vegada (una mentre feien la conferència, una altre a classe i, encara més? una altre vegada al bloc? massa...) em pareix una mica repetitiu, poc significatiu, encara que la repetició fixi les coses, de vegades pot tornar baixa la motivació. 

També em pareix que algunes reflexions eren massa tancades i dirigides. Comprenc que a vegades disposar d’una bateria de preguntes et serveixi per aturar-te o adonar-te de certs aspectes, però a vegades s’ha de comprendre que les experiències d’un mateix et demanen anar per altres bandes de reflexió, o que el fet de fer-ho amb una companya pot enriquir els teus punts de vista, ja que pot arribar a ser un debat. Durant la realització de molts del treball que tenim, moments de conversa amb la meva companya de treballs han estat molt més profitosos. Llàstima no haver fet un recull de tots ells. I ara us deixo un petit tros de una d’aquests converses, just durant el període de rotació d’aules:

Z.: “És una llàstima que no veiem altres centres”.  

F.: “Bé, el món comença per un punt”.

I em pregunto.....on acabarà? Té fi?

De moment, això, continuarà.

Fins l’any que bé.

Innovació educativa

A continuació una manera que pensem senzilla, diferent, pot ser innovadora, d'explicar el que és o pot suposar la innovació (encara que es podria millorar...però és part del procés).

(fe d'errades: lloc, jo mateixa,...)

Cal destacar:

La innovació docent és una acció que parteix d'observar una necessitat o voler millorar alguna cosa. Es centra més en el procés que en el producte, en el com: perquè el camí és el que ensenya, el camí i el que et trobes en ell.

Cerca la eficiència docent. 

Té diverses etapes o fases: Planificar-lo, difusió, adaptació, desenvolupament i avaluació. Totes aquestes amb nombroses resistències i obstacles, que no han de desanimar, i que ajuden a reflexionar sobre si el camí començat arriba a bon port....

Això em recorda al dibuix del vaixell de principi de curs, amb els ninots, partint del port, i ara arribant...o al contrari, mai se sap. 

Ara veig el ninot 18, per acabar les feines, i el 10 pel que pot venir.

----------------------

Bibliografia

Carbonell, J. (2006): La aventura de innovar. El cambio en la escuela. Madrid. Morata. (1ªed., 3ª imp.).

Roselló, M.R.; Pinya, C. (s.d.): módul 4 (innovació, pla de millora i bones pràctiques). Apunts de l’assignatura 22023, estudis mestre d’educació infantil.

*Citant a: Tejada, J (2007): Estratègies d’innovació a la universitat. Material d’una sessió de PAU. UIB.

REFLEXIÓ SOBRE EL PLA DE MILLORA: PATI D'ES VEDRANELL

El pati-panell d'experimentació

“És evident que, com més espais diferents creem al pati, més diversificarem i enriquirem les possibilitats del joc lliure, creatiu i cooperatiu [...]” (Heras, 2011, pàg 21-22).

En aquesta entrada voldríem reflexionar i analitzar el nostre projecte de millora al centre Es Vedranell. Per començar, dir que l’equip docent de l’escoleta ens ha proposat fer el projecte a una part concreta del pati, que volen que sigui com a un espai natural i mig màgic amb espais per amagar-se i amb la temàtica principal natural. Es tracta d’un projecte conjunt amb l’escola i l’AMIPA i amb la col·laboració de l’Ajuntament. Ha estat iniciat fa tres anys, encara que els avanços fins ara han estat pobres o poc durables. Nosaltres, per la nostra part ens hem coordinat amb les altres al·lotes de pràctiques i hem dissenyat una sèrie d’artefactes pel pati d’acord amb els objectius establerts per par de l’escoleta i segons el que hem vist que als nens els hi podria agradar-les i/o necessitar per al seu moment evolutiu.

L’Ajuntament posarà les tanques per delimitar l’espai, i l’hort.  L’escoleta posarà unes taules d’experimentació amb la col·laboració de l’AMIPA i nosaltres posarem un rocòdrom fet amb palets, uns neumàtics de cotxe, i un d’autobús, un circuit d’aigua en un tauler, un panell sensorio-manual, una casseta per als pardals i un test gegant de palmera posat al revés, que representa un lloc on amagar-se, un refugi.    

A continuació un quadre que sintetitza el nostre pla de millora.

Objectius i accions dutes a terme (quadre 1)

PROBLEMA NECESSITATS DETECTADES	META	RELACCIÓ D’ACCIONS A DESENVOLUPAR PER DONAR RESPOSTA
Necessitat d’amagar-se (contenció, límits). Observada en els moments de sortida i d’aula en el nens al cercar llocs on ficar-se.	Fer una estructura que doni l’opció als infants per amagar-se, acollir-se.  amb palets i cobrir-la amb una enfiladissa.	Ubiquem una maceta gran de palmera a l’inrevés i li fem un tall que fa d’entrada.
Necessitat de continuar explorant així com de mantenir la seva curiositat mitjançant reptes cognitius.	Fer panells i taules d’experimentació.	Fem els dos panells, un d’experimentació amb circuit d’aigua i un altre d’experimentació manual i els de manteniment de l’Ajuntament ens ho pengen. Les taules d’experimentació a la fi va ser el centre el que es va encarregar de proporcionar-les amb els sous guanyats pel premi del carnestoltes.
Necessitat de desenvolupant la seva psicomotricitat gruixuda com la conquesta de l’altura (Aucouturier, 2004)	Fer una estructura on trepar.	Fem un rocòdrom i el plantem al pati.
Necessitats d’un espai cobert, segur (massa sol): ombra	Cobrir la zona exterior.	Res. L’Ajuntament a la fi és qui s’encarregarà de proporcionar-les de majors. Pel pati de nadons, no la posaran i, encara que hem aconseguit una lona, no l’hem posada ja que ens van delimitar l’espai per al projecte en un terç del pati de grossos
Necessitat per saciar la curiositat pel món natural (sempre que veien un ésser viu preguntaven i volien conèixer)	Habilitar un espai on sigui possible observar vida natural d’algun ésser viu (animal i/o vegetal)	Fem una caseta d’ocells i la pengem a un dels arbres del pati. Ens vàrem plantejar fer un petit hort, però des de l’AMIPA ja s’encarreguen de fer-les.

 Quadre 1: Objectius i accions dutes a terme.

Encara que sigui al pati, no significa que cal fer qualsevol intervenció, sinó que...

“Es tracta de crear espais exteriors acollidors i bells, espais que afavoreixen no tan sols els moviments plens de vitalitat i de risc, sinó també la intimitat i la tranquil·litat. Es tracta, doncs, de mantenir els espais exteriors, amb la mateixa manera que es dedica als espais interiors” (Penny Ritcher,  2002, citat per Cols, 2007).

ACCIONS I INSTRUMENTS PER FER EL SEGUIMENT DEL NOSTRE PROJECTE

Per fer un seguiment del nostre projecte hem dut a terme bàsicament tres accions.

La primera ha estat visualitzar el document de l'assignatura de Pràcticum I on mitjançant un cronograma anàvem comprovant el seu compliment (ja que anàvem una mica perdudes en aquest aspecte).

La segona acció ha estat fer reunions conjuntes amb les companyes practicants del mòdul per fer seguiment a la vegada que planificàvem les següents passes, parlant sobre el que ja hem fet, el que estem fent i el que encara volem fer. Parlàvem del material, ens distribuíem tasques i avaluàvem la viabilitat de les nostres propostes per al projecte de millora.

La tercera acció ha estat autoavaluar-nos en el seminari de l’assignatura de Reflexió i Innovació mitjançant la graella que adjuntem a continuació ( es tracta d'instrument d’avaluació que encara que no ha estat de confecció pròpia sí que la hem emprat):

Graella d’anàlisi sobre el projecte de millora durant el procés (Quadre 2):

QUADRE 2: Anàlisi d'indicadors del plademillora durant el procès from Ziiineeeb

INDICADORS PER AVALUAR EL PROCÉS DEL NOSTRE PROJECTE

Els indicadors que ens hem plantejat han estat centrats en la funcionalitat del material que volíem elaborar i presentar, han estat els següents:

- Pel que fa a la freqüència de joc dels infants, ens hem fixat que, del material que hem presentat, les rodes són les que més èxit han tingut. Pel que fa als dos panells, els nens li donen un us interromput amb períodes curts de temps. Pensem que ha estat així per que les rodes donen més possibilitat de joc i també per que hi ha més quantitat: es fiquen dins, les fan rodar, les apilen, seuen al seu voltant com una taula rodona, etc.

Ens hem adonat que la freqüència també depèn del moment evolutiu de cada grup-classe, ja que el rocòdrom s’usa molt més pels infants de 1-2 anys ja que el seu moment evolutiu està en plena conquesta de l’altura.

- Pel que fa a la durabilitat, pensem que les rodes i el test són les que més duraran. Pel que fa als panells i al rocòdrom els hem hagut de reforçar alguns dies ja que el material que havien fer servir per enganxar-los es veu que no era el adient. El vam canviar i pareix que ha aguantat més.

A més, pensem que la durabilitat també depèn del material que usem. En els dos panells, per exemple, pel fet de ser un cúmul de materials enganxats dona més possibilitat de trencament i poca resistència. Per la qual cosa pensem que els dos panells duraran menys ja que tenen molts de materials enganxats. A més, el material que emprem per enganxar també és molt important, ja que al principi vam usar la silicona calent i en veure que no era molt resistent amb la força dels infants vam acabant reforçant amb la silicona freda.

- Respecte a l’atractiu de les estructures, hem pogut observar que tot el material que hem presentat ho ha estat pels infants, ja que cada vegada que introduíem un nou element al pati anaven corrent a explorar-lo i investigar-lo. A més, la caseta d’ocells ha estat confeccionada en base a donar-li més sentit atractiu en aquest espai concret del pati, que té com a temàtica l’espai natural.

Per altra banda, i encara que no ens ho havíem plantejat en un principi, hem observat que els dos panells donen més experimentació individual, en canvi, el test i les rodes (sobretot les grans) donen més moments compartits: entrem en la caseta, ens amaguem, ens asseiem al voltant de les rodes, etc. Això, en conseqüència, duu en molts de casos al joc simbòlic: estem en la caseta, estem asseguts en la taula, etc. Però per altra banda, el rols dels infants davant la caseta d’ocells és passiu i observador, encara que pensem que podria canviar a actiu (tenir cura del seu menjar, de l’aigua, fer-se preguntes i analitzar l’estil de vida d’un ocell, entre d’altres) en cas de l’establiment d’un ocell. 

AVALUACIÓ: TIPUS I INSTRUMENTS

Ens vàrem plantejar acabar i presentar el projecte de millora l’últim dia per tal de poder observar la reacció dels infants, verificar el compliment dels nostres objectius així com analitzar la durabilitat del material presentat. En general, les nostres expectatives s’han complert i els infants han donat us al material presentat tal com ens ho havíem plantejat des d’un principi. A la vegada, mentre anàvem avançant en les tasques de realització, fèiem una avaluació de com ho estaven fent.

Finalment ens hem autoavaluat amb la mateixa graella anterior. A continuació l’adjuntem:

Graella d’anàlisi sobre el projecte de millora al final del procès (quadre 3):

Graella d’anàlisi sobre el projecte de millora al final del procès (quadre 3): from Ziiineeeb

A més, l'hem avaluat mitjançant un DAFO que exposem a continuació:

BONA PRÀCTICA O PROJECTE DE MILLORA?

Considerem que sí es tracta d’un projecte de millorar per les següents raons:

-Volem que perduri en el temps,

-Es fa perquè detecta una necessitat o mancança educativa, concretament als espais exteriors.

- S’ha donat mitjançant una evolució, ja que estava iniciat pel centre i nosaltres li hem donat continuïtat amb la col·laboració de tota la comunitat educativa (equip docent, l’ajuntament i APIMA, i, a més, encara que no amb una participació activa i conscient per a la seva part per a la seva elaboració, els nens en observar-los i detectar les seves inquietuds). Aquesta evolució ha estat gradual, nosaltres mateixes hem introduït els elements creats de forma progressiva. Per tant, ningun element ha llevat protagonisme a l’altra, ja que cada material creat ha tingut el seu propi moment d’exploració per part dels infants.

- Està lligat a la formació formativa, ja que ha anat agafant forma per l’observació dels infants i les seves necessitats d’aprenentatge, així com hem anat adequant les intervencions a les seves actuacions.

 PROPOSTES DE MILLORA, CANVIES QUE REALITZARÍEM

El gran canvi que voldríem haver fet és que el circuit d’aigua no sigui fix, ja que l’ajuntament se’n va encarregar de enganxar-nos-ho. Més tard, i després d’observar el joc dels nens, hem pensat en dues possibles alternatives.
La primera, hagués estat millor que fos portable i només emprar-lo per al joc d’aigua, és a dir en moment puntuals.

La segona és la possibilitat d’haver-lo fet amb una altura més elevada i amb unes escales portables o qualsevol cosa que els permeti arribar i tirar l’aigua. Amb la qual cosa els nens tenen a vista el material però saben i coneixen el seu ús, en moments puntuals.

Com que no hem tingut això en compte abans de presentar el material, els nens el que han fet ha estat intentar donar-li funcionalitat introduint arena, pedretes i terra. També pensem que si ho haguéssim presentat a tots però poc a poc, en petits grups, pot ser a l’hora de sortir al pati, en tindrien més cura d’aquest material, o pot ser no. 

REPTES PEL FUTUR

En aquest cas haguéssim desenvolupat també dues idees. En primer lloc, i com que la temàtica del pati en aquella zona concreta del pati és el medi natural, cobrir tot el material que hem fet amb plantes com per exemple una enfiladissa, entre d’altres. D’aquesta manera, sí que s’aconseguirà que els nens tinguin una mica més de contacte amb e medi natural, ja que encara que l’escoleta està en un context natural, el pati no del tot. Podria ser qualsevol altre pati de qualsevol altre centre de l’illa.

En segon lloc, i per recuperar el circuit d’aigua, pensem que els infants podrien crear el seu propi circuit i substituir-lo amb el que hem fet nosaltres. D’aquesta manera tindran més sentiment de pertinença, pensem que el cuidaran més. El problema està que en els següents anys i quan canvien els nens segurament tornarà a passar el mateix, per la qual cosa l’equip docent s’hauria d’encarregar de rematar les normes d’ús de l’element.  

QUÈ HEM APRÈS

- La necessitat de anticipar, de provar les coses abans de exposar-les.

- La importància de l’ajuda i del treball en equip i de posar-se d’acord.

- L’emoció de cercar les necessitats i rebregar-se el cervell per a trobar les possibles maneres d’aconseguir-lo.

Acabem amb una presentació de fotografies on es pot veure el procés: al pati al inici, l'esborrany que vam fer, el procés de treball i com ha quedat el pati al final! (també podeu veure la Pecha Kucha)





--------------
Bibliografia:

Cols Clotet, C. (2007): Organitzar i viure els espais exteriors a l’escola dels petits. Revista infància de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, núm. 157.

http://www.elsafareig.org/jardiner/quinjardi/filosofia/organitzarespaiexterior.pdf

Heras i Colàs, R. (2011): La importància del pati escolar. Com els patis escolars poden contribuir a l’educació ambiental. Cooperació catalana. Num 339. Gener.

http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/3642/Importancia-pati-escolar.pdf?sequence=1

CREENCES

Massa petits?

Aquesta entrada del mòdul 2 la faré una mica diferent al que ens demanen, ja que just vull reflectir un pensament al respecte que vaig tenir, relacionat amb les creences, però crec que el que se’ns demana queda reflectit en el que vull expressar.

Vull parlar sobre l’autonomia, que a més és un dels objectius a desenvolupar durant aquesta etapa.

Per si algú no ha llegit entrades anteriors, dir que les practiques les estic fent a l’aula de 0-1.

            Imaginar-vos la meua situació: coment amb la gent la classe en la que vaig a començar pràctiques i la resposta majoritària que trobo és del mateix tipus, amb comentaris com aquests: “Uf! T’avorriràs”, “només canviaràs bolquers, els adormiràs i els hi donaràs menjar”, “jo no podria amb tan petits, no fan activitats, és molt avorrit”, etc.

            Per sort, jo no feia molt de cas a aquestes paraules. Pensava: és una bona oportunitat per veure i gaudir del desenvolupament normal a nivell motriu de diversos nens. He de recordar que faig feina com a fisioterapeuta pediàtrica i aquesta experiència enriqueix la meva tasca professional, encara que també aquesta tasca professional m’havia marcat certes creences sobre la capacitat autònoma dels infants, més per baix de les capacitats que tenen en realitat, i això que és una de les coses que cerco desenvolupar...

            De sobte, un dia, en mig de les pràctiques, em ve al cap un record d'altres assignatures: la imatge dels infants, i la nostra actuació en conseqüència. Aquí vull fer un incís, a vegades saps coses que oblides momentàniament, i tornes a recuperar desprès de viure certes experiències, no sempre es pot tenir tot present al cap, però està bé revisar coneixements de tant en tant. Crec que llegir, formar-se, tenir converses amb companys i reflexionar sobre l’experiència són unes bones manera per refrescar coneixements o ampliar-los.

      

Primer en trona, després tot sols a la taula, com les grans.

     I, com es que va venir aquest pensament al meu cap? Arran d’observar a la meua tutora interactuant amb els infants. És una de les coses que més m’agraden d’ella: confia en la capacitat dels nens per fer, encara que té en compte el ritme i les capacitats de cadascú, i va provant fins on poden arribar tot sols. Per exemple, la meitat de la classe va començar a menjar-se la fruiteta, tots sols, assegudets a la taula. Primer va veure si podien agafar alguna cosa de menjar i dur-se-la a la boca, si podien desfer el menjar en la boca, etc. La qüestió és que quan una altre persona entrava a classe en aquells moments, deia: “Oh!, mira’ls. Com fan això si són tan petitons! Els nens de 1-2 més petits hi ha alguns que no ho fan”. També alguns pares dubtaven de la capacitat dels seus fills per fer això, i es sorprenien al rebre la notícia de que ho havien fet i molt bé, que ja podien començar a casa també (alguns sí que ho feien ja...).

            Aquesta experiència no és l’única. Hi a més, com la de començar a introduir-los en recollir (un o dos objectes), o anticipar cançons per que sàpiguen quina rutina toca (“sentatitos” per seure on està el racó d’assemblea per començar a cantar, i hi ha ara mateix quatre de sis que van bastants vegades solets). Totes m’han fet recordar-me que, dins de la seva zona de desenvolupament proper, i confiant en la seva capacitat, hem de deixant-los fer fins on poden, no fer per ells el que ells poden fer sols, no pensar: “pobrets, que petits, no saben”, i fer pe ells. Aquesta creença d’incapacitat i dependència pot ser contraproduent en la seva adquisició de l’autonomia. 

          També record haver-li preguntat al respecte, i la meva tutora em va fer veure clar que una de les advantatges de l'adquisició d'autonomia en aquest respecte era que, quan l'any vinent tingués 12, cinc nous, el fet de que set nens ja fessin aquestes rutines sols, podia fer servir d'exemple (aprenentatge vicari) als altres nens, a més de facilitar-li la feina, ja que ella era una sola i ells serien bastants. Això em va fer pensar...clar, nous alumnes que comencen, tornar a treballar la identitat de grup, del nou grup que s'ha format, i continuar treballant les àrees del currículum, entre elles la que contempla l'autonomia personal, que s'anirà desenvolupant i incrementant. 

          Sempre present...Quina imatge d'infant? No infravalorar-los.