Cloenda del bloc de l'assignatura de reflexió

Prou competent com per a....
Però...el camí continua.

Ja arriba la fi d’aquest període: el primer període de pràctiques, el primer cicle d’Infantil. Vaig a tornar a llegir l’entrada referent a les meves competències inicials, i em vaig sorprendre molt, sobretot amb la següent frase: “També hem preocupa el fet de trobar l’equilibri entre afecte i possibilitat d’autonomia per tal de no interferir de manera negativa en el seu desenvolupament.” Aquesta frase va a ser un dels meus principals eixos de reflexió interna durant la meva estada. Sobretot quan vaig fer la rotació d’aula i veure a una altre mestra amb el seu grup. Per a jo, aquesta mestra pot ser donés massa afectivitat als nens en detriment de la seva autonomia, però...qui sap. Em pareix una mica atrevit jutjar sense saber la trajectòria del propi grup, o sense conèixer a cada infant. El que em queda de segur és que és un aspecte que sempre hauré de tenir molt present en la meva pràctica diària. Donar als infants l’afecte que necessiten, però permetre’ls desenvolupar la seva autonomia. No cal confondre’l amb la sobreprotecció, encara que pot ser fàcil caure amb ella. Per això hem d’estar sempre alerta respecte a la nostra pràctica diària.

Crec que la competència d’aprenentatge autònom la tinc prou assolida, com ja deia a la primera entrada de competències. Respecte a la competència sobre el meu propi procés d’aprenentatge, veig que a vegades és més senzill mirar cap enrere per veure i reflexionar el que hem fet, que fer-ho en el mateix moment, ja que els coneixement propis (o les creences) es fan pròpies amb el temps, quan s’integren. A l’apartat de recollir dubtes i dilemes, pot ser em dugui algunes per etapes més avançades, ja que encara tinc els meus dubtes sobre la diferència entre pla de millora, innovació i bona pràctica, ja que em pareix que pot ser arriben en algun moment a coincidir els tres tipus en una mateixa acció educativa. Llegir les lectures per a tal fi no va acabar de resoldre totes les dubtes meves en aquest aspecte, però, si confio en el meu aprenentatge autònom, algun dia arribaré a manejar millor aquestes semblances i diferències. Ni siquiera la conferència de n’Albert em va ajudar amb aquest propòsit, ja que ell parlava d’innovació, però hi havia bones pràctiques, i fins i tot crec que plans de millora, ja que els duien a terme a llarg termini.

Pel que fa a les competències d’analitzar i reflexionant el funcionament dels centres d’Educació Infantil i la de reflexionar sobre el procés de millora, em vaig adonar que l’any que bé, en el segon període de pràctiques, haurem de fer quasi els mateixos treballs de reflexió sobre els documents de centre i la seva organització, així que suposo que preveuen que no les tenim del tot assolides. O pot ser els agrada que ens assegurem del seu assoliment. Per sort, el centre serà un altre...  Una cosa volia destacar que em va fer aturar-me respecte al que va dir la professora d’aquesta assignatura en un seminari: “QUINA EVIDÈNCIA TENS D’ALLÒ?” Aquesta pregunta em la va fer quan li parlaven del projecte de millora, i, la veritat, em va fer pensar molt, no tan sols per aquell treball, sinó que la vaig extrapolar a la meva vida i també a la meva pràctica professional.

Una de les tasques voluntàries era dir quines preguntes t’han canviat la vida. Doncs bé, aquesta va a ser una d’elles. Vull conservar-la aquí, per anar col·leccionant preguntes que m’impacten i canvien la meva vida, ja que, amb la meva memòria, no puc recordar preguntes anteriors que m’hagin marcat.

Respecte a la competència 4.2, bé, aquesta és just una de les preguntes pràctiques que farem a l’examen, idò, jo crec que sí, però ja veurem...

Per acabar, vull afegir una o dues queixes: L'entrada voluntària de la conferència de na Maite no li he feta ja que, per una banda no disposo del temps per gaudir d'obres d'art durant aquests mesos de pràctiques, treballs, feina, etc. i perquè una mica decebuda em vaig sentir: moltes, moltíssims de les imatges agafades són les mateixes que apareixen al llibre de "El joc simbòlic". Sí admiro que li hagi donat un marc contextual com és la imatge, i espero tenir el focus preparat quan vagi a alguna exposició, per veure si m'inspira alguna cosa relacionada amb l'educació, a més de gaudir-ne de la mateixa. Respecte a la de la conferència de n'Albert, es suposava que no havien de fer res, encara que llavors al fòrum es van dir el contrari. Fer-ho per tercera vegada (una mentre feien la conferència, una altre a classe i, encara més? una altre vegada al bloc? massa...) em pareix una mica repetitiu, poc significatiu, encara que la repetició fixi les coses, de vegades pot tornar baixa la motivació. 

També em pareix que algunes reflexions eren massa tancades i dirigides. Comprenc que a vegades disposar d’una bateria de preguntes et serveixi per aturar-te o adonar-te de certs aspectes, però a vegades s’ha de comprendre que les experiències d’un mateix et demanen anar per altres bandes de reflexió, o que el fet de fer-ho amb una companya pot enriquir els teus punts de vista, ja que pot arribar a ser un debat. Durant la realització de molts del treball que tenim, moments de conversa amb la meva companya de treballs han estat molt més profitosos. Llàstima no haver fet un recull de tots ells. I ara us deixo un petit tros de una d’aquests converses, just durant el període de rotació d’aules:

Z.: “És una llàstima que no veiem altres centres”.  

F.: “Bé, el món comença per un punt”.

I em pregunto.....on acabarà? Té fi?

De moment, això, continuarà.

Fins l’any que bé.

Innovació educativa

A continuació una manera que pensem senzilla, diferent, pot ser innovadora, d'explicar el que és o pot suposar la innovació (encara que es podria millorar...però és part del procés).

(fe d'errades: lloc, jo mateixa,...)

Cal destacar:

La innovació docent és una acció que parteix d'observar una necessitat o voler millorar alguna cosa. Es centra més en el procés que en el producte, en el com: perquè el camí és el que ensenya, el camí i el que et trobes en ell.

Cerca la eficiència docent. 

Té diverses etapes o fases: Planificar-lo, difusió, adaptació, desenvolupament i avaluació. Totes aquestes amb nombroses resistències i obstacles, que no han de desanimar, i que ajuden a reflexionar sobre si el camí començat arriba a bon port....

Això em recorda al dibuix del vaixell de principi de curs, amb els ninots, partint del port, i ara arribant...o al contrari, mai se sap. 

Ara veig el ninot 18, per acabar les feines, i el 10 pel que pot venir.

----------------------

Bibliografia

Carbonell, J. (2006): La aventura de innovar. El cambio en la escuela. Madrid. Morata. (1ªed., 3ª imp.).

Roselló, M.R.; Pinya, C. (s.d.): módul 4 (innovació, pla de millora i bones pràctiques). Apunts de l’assignatura 22023, estudis mestre d’educació infantil.

*Citant a: Tejada, J (2007): Estratègies d’innovació a la universitat. Material d’una sessió de PAU. UIB.

El nostre projecte de millora

En aquesta entrada presentem el nostre projecte de millora. Esperem que us agradi:




Pecha Kucha que s'expossarà a l'assignatura de pràcticum I, amb veu.

Si voleu més informació sobre el projecte de millora, podeu veure la nostra reflexió sobre el mateix.

Salutacions

REFLEXIÓ SOBRE EL PLA DE MILLORA: PATI D'ES VEDRANELL

El pati-panell d'experimentació

“És evident que, com més espais diferents creem al pati, més diversificarem i enriquirem les possibilitats del joc lliure, creatiu i cooperatiu [...]” (Heras, 2011, pàg 21-22).

En aquesta entrada voldríem reflexionar i analitzar el nostre projecte de millora al centre Es Vedranell. Per començar, dir que l’equip docent de l’escoleta ens ha proposat fer el projecte a una part concreta del pati, que volen que sigui com a un espai natural i mig màgic amb espais per amagar-se i amb la temàtica principal natural. Es tracta d’un projecte conjunt amb l’escola i l’AMIPA i amb la col·laboració de l’Ajuntament. Ha estat iniciat fa tres anys, encara que els avanços fins ara han estat pobres o poc durables. Nosaltres, per la nostra part ens hem coordinat amb les altres al·lotes de pràctiques i hem dissenyat una sèrie d’artefactes pel pati d’acord amb els objectius establerts per par de l’escoleta i segons el que hem vist que als nens els hi podria agradar-les i/o necessitar per al seu moment evolutiu.

L’Ajuntament posarà les tanques per delimitar l’espai, i l’hort.  L’escoleta posarà unes taules d’experimentació amb la col·laboració de l’AMIPA i nosaltres posarem un rocòdrom fet amb palets, uns neumàtics de cotxe, i un d’autobús, un circuit d’aigua en un tauler, un panell sensorio-manual, una casseta per als pardals i un test gegant de palmera posat al revés, que representa un lloc on amagar-se, un refugi.    

A continuació un quadre que sintetitza el nostre pla de millora.

Objectius i accions dutes a terme (quadre 1)

PROBLEMA NECESSITATS DETECTADES	META	RELACCIÓ D’ACCIONS A DESENVOLUPAR PER DONAR RESPOSTA
Necessitat d’amagar-se (contenció, límits). Observada en els moments de sortida i d’aula en el nens al cercar llocs on ficar-se.	Fer una estructura que doni l’opció als infants per amagar-se, acollir-se.  amb palets i cobrir-la amb una enfiladissa.	Ubiquem una maceta gran de palmera a l’inrevés i li fem un tall que fa d’entrada.
Necessitat de continuar explorant així com de mantenir la seva curiositat mitjançant reptes cognitius.	Fer panells i taules d’experimentació.	Fem els dos panells, un d’experimentació amb circuit d’aigua i un altre d’experimentació manual i els de manteniment de l’Ajuntament ens ho pengen. Les taules d’experimentació a la fi va ser el centre el que es va encarregar de proporcionar-les amb els sous guanyats pel premi del carnestoltes.
Necessitat de desenvolupant la seva psicomotricitat gruixuda com la conquesta de l’altura (Aucouturier, 2004)	Fer una estructura on trepar.	Fem un rocòdrom i el plantem al pati.
Necessitats d’un espai cobert, segur (massa sol): ombra	Cobrir la zona exterior.	Res. L’Ajuntament a la fi és qui s’encarregarà de proporcionar-les de majors. Pel pati de nadons, no la posaran i, encara que hem aconseguit una lona, no l’hem posada ja que ens van delimitar l’espai per al projecte en un terç del pati de grossos
Necessitat per saciar la curiositat pel món natural (sempre que veien un ésser viu preguntaven i volien conèixer)	Habilitar un espai on sigui possible observar vida natural d’algun ésser viu (animal i/o vegetal)	Fem una caseta d’ocells i la pengem a un dels arbres del pati. Ens vàrem plantejar fer un petit hort, però des de l’AMIPA ja s’encarreguen de fer-les.

 Quadre 1: Objectius i accions dutes a terme.

Encara que sigui al pati, no significa que cal fer qualsevol intervenció, sinó que...

“Es tracta de crear espais exteriors acollidors i bells, espais que afavoreixen no tan sols els moviments plens de vitalitat i de risc, sinó també la intimitat i la tranquil·litat. Es tracta, doncs, de mantenir els espais exteriors, amb la mateixa manera que es dedica als espais interiors” (Penny Ritcher,  2002, citat per Cols, 2007).

ACCIONS I INSTRUMENTS PER FER EL SEGUIMENT DEL NOSTRE PROJECTE

Per fer un seguiment del nostre projecte hem dut a terme bàsicament tres accions.

La primera ha estat visualitzar el document de l'assignatura de Pràcticum I on mitjançant un cronograma anàvem comprovant el seu compliment (ja que anàvem una mica perdudes en aquest aspecte).

La segona acció ha estat fer reunions conjuntes amb les companyes practicants del mòdul per fer seguiment a la vegada que planificàvem les següents passes, parlant sobre el que ja hem fet, el que estem fent i el que encara volem fer. Parlàvem del material, ens distribuíem tasques i avaluàvem la viabilitat de les nostres propostes per al projecte de millora.

La tercera acció ha estat autoavaluar-nos en el seminari de l’assignatura de Reflexió i Innovació mitjançant la graella que adjuntem a continuació ( es tracta d'instrument d’avaluació que encara que no ha estat de confecció pròpia sí que la hem emprat):

Graella d’anàlisi sobre el projecte de millora durant el procés (Quadre 2):

QUADRE 2: Anàlisi d'indicadors del plademillora durant el procès from Ziiineeeb

INDICADORS PER AVALUAR EL PROCÉS DEL NOSTRE PROJECTE

Els indicadors que ens hem plantejat han estat centrats en la funcionalitat del material que volíem elaborar i presentar, han estat els següents:

- Pel que fa a la freqüència de joc dels infants, ens hem fixat que, del material que hem presentat, les rodes són les que més èxit han tingut. Pel que fa als dos panells, els nens li donen un us interromput amb períodes curts de temps. Pensem que ha estat així per que les rodes donen més possibilitat de joc i també per que hi ha més quantitat: es fiquen dins, les fan rodar, les apilen, seuen al seu voltant com una taula rodona, etc.

Ens hem adonat que la freqüència també depèn del moment evolutiu de cada grup-classe, ja que el rocòdrom s’usa molt més pels infants de 1-2 anys ja que el seu moment evolutiu està en plena conquesta de l’altura.

- Pel que fa a la durabilitat, pensem que les rodes i el test són les que més duraran. Pel que fa als panells i al rocòdrom els hem hagut de reforçar alguns dies ja que el material que havien fer servir per enganxar-los es veu que no era el adient. El vam canviar i pareix que ha aguantat més.

A més, pensem que la durabilitat també depèn del material que usem. En els dos panells, per exemple, pel fet de ser un cúmul de materials enganxats dona més possibilitat de trencament i poca resistència. Per la qual cosa pensem que els dos panells duraran menys ja que tenen molts de materials enganxats. A més, el material que emprem per enganxar també és molt important, ja que al principi vam usar la silicona calent i en veure que no era molt resistent amb la força dels infants vam acabant reforçant amb la silicona freda.

- Respecte a l’atractiu de les estructures, hem pogut observar que tot el material que hem presentat ho ha estat pels infants, ja que cada vegada que introduíem un nou element al pati anaven corrent a explorar-lo i investigar-lo. A més, la caseta d’ocells ha estat confeccionada en base a donar-li més sentit atractiu en aquest espai concret del pati, que té com a temàtica l’espai natural.

Per altra banda, i encara que no ens ho havíem plantejat en un principi, hem observat que els dos panells donen més experimentació individual, en canvi, el test i les rodes (sobretot les grans) donen més moments compartits: entrem en la caseta, ens amaguem, ens asseiem al voltant de les rodes, etc. Això, en conseqüència, duu en molts de casos al joc simbòlic: estem en la caseta, estem asseguts en la taula, etc. Però per altra banda, el rols dels infants davant la caseta d’ocells és passiu i observador, encara que pensem que podria canviar a actiu (tenir cura del seu menjar, de l’aigua, fer-se preguntes i analitzar l’estil de vida d’un ocell, entre d’altres) en cas de l’establiment d’un ocell. 

AVALUACIÓ: TIPUS I INSTRUMENTS

Ens vàrem plantejar acabar i presentar el projecte de millora l’últim dia per tal de poder observar la reacció dels infants, verificar el compliment dels nostres objectius així com analitzar la durabilitat del material presentat. En general, les nostres expectatives s’han complert i els infants han donat us al material presentat tal com ens ho havíem plantejat des d’un principi. A la vegada, mentre anàvem avançant en les tasques de realització, fèiem una avaluació de com ho estaven fent.

Finalment ens hem autoavaluat amb la mateixa graella anterior. A continuació l’adjuntem:

Graella d’anàlisi sobre el projecte de millora al final del procès (quadre 3):

Graella d’anàlisi sobre el projecte de millora al final del procès (quadre 3): from Ziiineeeb

A més, l'hem avaluat mitjançant un DAFO que exposem a continuació:

BONA PRÀCTICA O PROJECTE DE MILLORA?

Considerem que sí es tracta d’un projecte de millorar per les següents raons:

-Volem que perduri en el temps,

-Es fa perquè detecta una necessitat o mancança educativa, concretament als espais exteriors.

- S’ha donat mitjançant una evolució, ja que estava iniciat pel centre i nosaltres li hem donat continuïtat amb la col·laboració de tota la comunitat educativa (equip docent, l’ajuntament i APIMA, i, a més, encara que no amb una participació activa i conscient per a la seva part per a la seva elaboració, els nens en observar-los i detectar les seves inquietuds). Aquesta evolució ha estat gradual, nosaltres mateixes hem introduït els elements creats de forma progressiva. Per tant, ningun element ha llevat protagonisme a l’altra, ja que cada material creat ha tingut el seu propi moment d’exploració per part dels infants.

- Està lligat a la formació formativa, ja que ha anat agafant forma per l’observació dels infants i les seves necessitats d’aprenentatge, així com hem anat adequant les intervencions a les seves actuacions.

 PROPOSTES DE MILLORA, CANVIES QUE REALITZARÍEM

El gran canvi que voldríem haver fet és que el circuit d’aigua no sigui fix, ja que l’ajuntament se’n va encarregar de enganxar-nos-ho. Més tard, i després d’observar el joc dels nens, hem pensat en dues possibles alternatives.
La primera, hagués estat millor que fos portable i només emprar-lo per al joc d’aigua, és a dir en moment puntuals.

La segona és la possibilitat d’haver-lo fet amb una altura més elevada i amb unes escales portables o qualsevol cosa que els permeti arribar i tirar l’aigua. Amb la qual cosa els nens tenen a vista el material però saben i coneixen el seu ús, en moments puntuals.

Com que no hem tingut això en compte abans de presentar el material, els nens el que han fet ha estat intentar donar-li funcionalitat introduint arena, pedretes i terra. També pensem que si ho haguéssim presentat a tots però poc a poc, en petits grups, pot ser a l’hora de sortir al pati, en tindrien més cura d’aquest material, o pot ser no. 

REPTES PEL FUTUR

En aquest cas haguéssim desenvolupat també dues idees. En primer lloc, i com que la temàtica del pati en aquella zona concreta del pati és el medi natural, cobrir tot el material que hem fet amb plantes com per exemple una enfiladissa, entre d’altres. D’aquesta manera, sí que s’aconseguirà que els nens tinguin una mica més de contacte amb e medi natural, ja que encara que l’escoleta està en un context natural, el pati no del tot. Podria ser qualsevol altre pati de qualsevol altre centre de l’illa.

En segon lloc, i per recuperar el circuit d’aigua, pensem que els infants podrien crear el seu propi circuit i substituir-lo amb el que hem fet nosaltres. D’aquesta manera tindran més sentiment de pertinença, pensem que el cuidaran més. El problema està que en els següents anys i quan canvien els nens segurament tornarà a passar el mateix, per la qual cosa l’equip docent s’hauria d’encarregar de rematar les normes d’ús de l’element.  

QUÈ HEM APRÈS

- La necessitat de anticipar, de provar les coses abans de exposar-les.

- La importància de l’ajuda i del treball en equip i de posar-se d’acord.

- L’emoció de cercar les necessitats i rebregar-se el cervell per a trobar les possibles maneres d’aconseguir-lo.

Acabem amb una presentació de fotografies on es pot veure el procés: al pati al inici, l'esborrany que vam fer, el procés de treball i com ha quedat el pati al final! (també podeu veure la Pecha Kucha)





--------------
Bibliografia:

Cols Clotet, C. (2007): Organitzar i viure els espais exteriors a l’escola dels petits. Revista infància de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, núm. 157.

http://www.elsafareig.org/jardiner/quinjardi/filosofia/organitzarespaiexterior.pdf

Heras i Colàs, R. (2011): La importància del pati escolar. Com els patis escolars poden contribuir a l’educació ambiental. Cooperació catalana. Num 339. Gener.

http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/3642/Importancia-pati-escolar.pdf?sequence=1

Els ritmes a l’aula: el dia a dia. Repetició sense repetició.

Cestellò dels tressors,
els dijous (com a mínim)

Ja ho he esmentat alguna vegada, no sé ja en quin treball ni de quina assignatura, però, he tingut la sort de viure i veure com s’establien diverses rutines, és més, de com s’unificaven, ja que al principi, cada infant tenia un ritme diferent al de els seus companys, i poc a poc l’han anat unificant (encara que hi ha dies que hem de canviar el ritme, ja que ells ens ho canvien). Més o manco els dies s’estableixen de manera similar: entrada, jugar mentre arriben tots, fer el bon dia, esmorzar, canvi de bolquers, dormir, estona de joc (ja sigui proposta, psicomotricitat, cistella dels tresors, etc.), canvi de bolquer, assemblea i acomiadament.

Els nens canvien constantment, evolucionen, es desenvolupen, aprenen. Si s’observa el seu joc, es pot veure com aquest va variant. Al centre, en la PGA i en el PEC s’estableix la programació general de les activitats, consensuat per tot l’equip docent al principi de curs, i la manera en que s’avaluarà, que per una banda ve donada per l’empresa que gestiona l’escola, però per l’altra, com l’equip docent no està del tot conforme amb aquesta, ja que no contempla el procés, fan la seva. Les reunions setmanals que duen a terme els ajuda en aquests processos. També fan servir l’observació per anar orientant i reestructurant, si cal, la programació pre-establerta o la manera de plantejar les activitats. L’avaluació es fa mitjançant l’observació dels nens tant en els moments de joc lliure com durant les propostes o dins els hàbits i rutines que es fan en el dia a dia. En el meu cas, la fan les dues mestres del nivell 0-1, ja que es ajunten en moltes activitats i propostes.

Els horaris i les aules s’organitzen al principi de curs, encara que a vegades es fan variacions dins aquest horari, segons necessitats i previ consens de l’equip educatiu, en les reunions setmanals que fan els dimecres a la tarda. Aquestes reunions estan regulades per la directora. Pensant en la resta del món, suposo que aquests aspectes varien, per exemple, en el cas d’escoletes privades, crec que tot depèn de la propietària.

Respecte als infants, ja sabem que aprenen, d’entre altres, per imitació. En veure el que fa un infant, pot ser repeteixi l’acció o la faci afegint o variant alguna cosa. Els moments més entranyables que hi havia en aquest respecte, i dels quals no tots els nens gaudien, eren els moment de entrada o sortida i els de menjador, ja que s’adjuntaven nens de totes les edats. Recordo els moments de rentar mans després de menjar, on els grans servien d’exemple als petits per a pujar-se les mànigues, per exemple.

Un altre aspecte que he pogut observar en les pràctiques és com els nens actuen i es relacionen amb la seva persona de referència al centre, la seva tutora, la mestre. A la fi he de dir que també em prenien per la seva persona de referència. Ja des de tan petits poden establir aquesta diferenciació. Quan entra un desconegut a l’aula saben que no és de la classe, quan estan en sortides, per exemple, i entrava a l’aula la tutora o jo, sabien que érem del seu “grup”. També saben que és la persona a la que li poden “demanar” o “explicar” les coses. Son nens que no parlen encara, però que ja s’expressen, amb una mirada, amb un gest, etc. Quan es queixen, et miren i fan com que ploren, per exemple, per demanar-te alguna cosa. Clar, en aquest cas els hi has de dir que no fa falta plorar per demanar allò o això altre. Altres vegades van cap on estàs tu, et donen una abraçada i, alguns tornen a anar a jugar, rient, i altres cerquen un lloc al teu costat per estar una estona tot plegats. També, quan algú els lleva alguna joguina, miren a l’adult per a que resolgui aquesta situació. A la llarga, suposo que aquestes intervencions han de anar dirigides a que l'infant aprengui a dialogar per a resoldre les seves conflictes, però això ho deixem per a anys més endavant. Mentre, amb explicar-les que aqueixa joguina la tenia un altre nen primer, que pot agafar una altra, i, si són una mica més majors, que quan aquell nen deixi de jugar amb ella la por agafar ell, crec que hi ha prou; petites normes de convivència i respecte dels companys. La veritat és que en aquest respecte trobo a faltar molta formació dins els estudis, diguem i espero que ho pugui aprendre en el meu recorregut al llarg de la meva pràctica docent o a la vida (o l'any que ve). (2.4)

Respecte a les famílies, el centre intenta que participen al màxim. El centre disposa d’una AMIPA que també dóna veu als pares i ajuda al centre. A més, es disposa d’un espai, els dijous ensucrats, per a que participen les famílies activament amb els infants. No hem d’oblidar els moments quotidians d’entrada i sortida on conversen amb els tutors sobre els seus petits. També fan unes sis reunions per nivell per a tractar temes que preocupen als pares, i el rol que he pogut comprovar que assolien les mestres no era d’experts en la matèria, sí una mica de dinamitzador de les reunions.

Continuant amb aquesta intervenció amb les famílies, el pla d’acollida contempla no sols l’acollida del nen, sinó de la seva família per a concretar i compartir l’acció educativa i complir una sèrie d’objectius. És un document curt que consta de dues fulles, curt però concret, i a la vegada necessari per donar unitat a les actuacions i identitat al centre. L’escola du a terme les següents actuacions referent a aquest pla: entrevista inicial, reunió on s’explica que fan a l’escola i perquè mitjançant un plafó, posar una foto del nen en els seus espais (canviador-armari, penjador de fora i el caseller) i convidar a les famílies en la participació de tallers, etc. (com ja he esmentat abans). En la meva estada, he pogut observar que sí es duen a terme aquestes actuacions recollides en aquest document, de fet, vaig assistir a algunes de les reunions amb les famílies. (3.3)

  

Respecte als mestres, no existeix un pla d’acollida com a tal, però estan els documents de centre on s’inclouen aspectes referents a la manera d’actuar, així com al entrar, no se’ls assigna una classe amb tutoria, sinó que fan de “més 1” per veure com es treballa en el centre.

Pensant i analitzant el temps en la nostra escoleta, a la meva companya de pràctiques i a mi (per la qual cosa aquest apartat l’hem fet de manera conjunta), ens va cridar l’atenció que el moment d’entrada anava seguit d’un joc lliure fins que arribin tots els infants. És a dir, que no era qüestió de arribar i asseure’s a esperar a que arriben la resta de companys. Però, és clar, és cert que “un temps que s’inicia amb l’acollida, el retrobament del grup. Una entrada flexible ens fa organitzar un espai on es fa el ritual sense llargues esperes” (Cols, Sargatal i Fernandez Quiles, 2012, pàg. 21). Al mateix temps permet que tots els infants estiguin presents en l’assemblea i per tant enriquir-se del moment, com per exemple amb les converses interessant que es duen a terme. (4.1)

Altre aspecte en referència al temps que també ens ha cridat l’atenció és el menjador. Allí tot és molt ràpid. El nen arriba, s’ha de menjar dos plats, les postres, beure aigua i cap a classe. Tot és molt accelerat i els infants lents sempre reben males expressions de les mestres en el sentit de “has de menjar més ràpid”. És veritat que tenen el temps limitat per al menjador però “el temps i els ritmes de la naturalesa són pausats, cada procés necessita el temps necessari i les condicions adequades. De la mateixa manera, els processos educatius requereixen un temps i unes condicions pròpies” (Cols, Sargatal i Fernandez Quiles, 2012, pàg. 19).  (2.2, 3.1)

A més, com defensa Morgandi (2012), “els ritmes d’adormir-se, de son i de despertar-se s’haurien de calibrar el màxim possible sobre les exigències individuals” (Morgandi, 2012, pàg. 14). Com ja he mencionat al començament d'aquesta entrada, al principi de l’estada a l’aula de nadons vam veure que era així, però poc a poc, aquesta individualització dels ritmes veiem que es van unificant en funció de la creació de les diverses rutines, encara que sí hem vist que es respecta algunes “sortides” d’aquesta rutina, si el infant el necessita. (1.2)

El fet d’unificar a tots per igual i dur un ritme a vegades accelerat, pot ser una mica influència d’aquesta cultura capitalista que ens envolta i en la que vivim. La pregunta és: com podem crear alguna resistència a aquesta temporalitat accelerada? Na Mia Couto ens dóna, d’entre altres, l’estratègia d’emprar el temps per a compartir: “ensenyar a valorar i apreciar el temps propi és oferir als infants instruments de resistència davant el domini del temps capital” (Couto, 2013, pàg 16). Per això ens insta a vincular la vida quotidiana amb nosaltres, a captar els elements sensibles de la vida quotidiana i donar-les valor d’aprenentatge. La meva companya de pràctiques i jo hem arribat a la conclusió que això és una mena de protecció contra el activisme sense sentit que ompli l’espai del matí sense cap sentit en sí mateix. Per sort, els nens sempre aprenen, en qualsevol context... (1.4, 4.3)

Bibliografia (1.1)

Cols, C.; Sargatal, E.; Fernandez Quiles, J. (2012): Els temps i els ritmes de la naturalesa. Revista Infància 188.

Couto, M. (2013): La vida quotidiana. Revista Infància, 190.

Morgandi, T. (2012): Les activitats quotidianes. Revista Infància, 185.

            

Diferents etiquetes en la bona pràctica de centre

xarxa de pensaments
(mostra d'una pàgina d'un conte viatger)

Comentant les etiquetes de l’anàlisi de bona pràctica de centre, que era un treball grupal, ens van adonar que no coincidien amb les competències. Ens vàrem justificar cada una de la seva elecció, i aquest és el resultat:

1. Autònom en l’aprenentatge:

Tenim en comú la 1.1 i la 1.4. En canvi, mentre na Felisa va incloure la 1.2 i la 1.3, na Zineb no.

1.2: 

Zineb: no la vaig incloure ja que penso que encara nosé com es pot ser un bon professional…

Felisa: Però reflexiones sobre com podria o hauria de ser aquesta bona actuació.

Zineb: tens raó, la vaig a incloure

1.3:

Zineb: és que no hem mirat altres blocs de companyes, Felisa.

Felisa: Però sí que vàrem consultar altres blocs per documentar-nos o veure com ho fan amb aquesta pràctica a altres jocs...fins i tot hem incloure algú a la bibliografia.

Zineb: “ah, vale!” Pensava que només es referia a els blocs de les nostres companyes. 

2. Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

No tenim cap en comú. Mentre na Zineb ha inclòs la 2.5, na Felisa no.

Zineb: perquè no l’has inclòs? Sí que hem recollit una sèrie de dilemes i dubtes respecte la pràctica escollida.

Felisa: Sí, això l’hem fet, però no sobre el nostre procés d’aprenentatge.

Zineb: però nosaltres alhora de analitzar una pràctica estan desenvolupant el nostre propi procés d’aprenentatge com a agent crític. 

Felisa: juuummmm…..bé, de totes maneres ara sí que podria incloure-la ja que just això és el que fem ara. Ah! i també ho vàrem fer quan analitzàvem els indicadors. “Vale!”, convençuda!

3. Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil. 

Comunes tenim la 3.2.  Però, mentre na Zineb ha inclòs la 3.1, na Felisa no.

Zineb: escolta Felisa, jo penso que sí que ens hem preguntat sobre el funcionament del centre, ja que hem analitzat el per què no exposen el conte viatger amb les famílies a final de curs. És a dir, de forma conjunta. També hem analitzat la manera en la que les mestres es coordinen i es distribueixen les tasques. I per a mi, això és preguntar-se sobre el funcionament del centre. 

Felisa: Bé, jo no la he posat ja que entenia que feia referència en quant al funcionament general del centre, no sobre una pràctica concreta. Ja saps que de totes maneres jo sempre em faig preguntes...

4. Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

Cap comuna. Zineb té la 4.1 i la 4.3, i na Felisa té la 4.2.

Zineb: i la 4.1., per que no la tens? jo crec que encara que no hem arribat a una conclusió clara si hem intentat buscar els marc teòrics de la pràctica.

Felisa: Perquè posa a l’aula, no al centre…

Zineb: (cara de sorpresa)no m’havia adonat!

Felisa: i perquè no has afegit la 4.2?

Zineb: per que he pensat que no hem comparat la mateixa pràctica amb altres centres.

Felisa: Sí, vàrem mirar en la xarxa com ho feien en altres centres i també hem comparat diverses pràctiques dins del centre per tal d’escollir la que més ens agradava…

Zineb: doncs, estic d’acord. I què em dius de la 4.3?

Felisa: I perquè l’has posat tú??

Zineb: es que crec que sempre que s’analitza un aspecte es tendeix a fer hipòtesis. Per exemple, a l’hora de fer les propostes de millora hem fet les nostres hipòtesis: “nosaltres pensem que sí exposessin els pares el conte viatges els dijous ensucrats, els pares s’obligarien a ser més puntuals en les dades de finalització. Ara no se m’ha acudit cap altres però estic segura que en tenim més. 

Felisa: ja però….d’acord, sí. La puc incloure.

Els petits moments

Durant una proposta
de material quotidià

Na Mia ens insta en el seu article: “la vida quotidiana” a gaudir de les petites coses de la vida, a no deixar-nos dur per la corrent que ens arrossega sense treva dins d’aquesta societat que sempre té pressa, per tal, suposadament, reunir més, guanyar més, aconseguir més. Però el que no saben és que les coses tenen el seu temps, la natura té el seu temps: no pots fer madurar una pruna abans del seu temps, no pots accelerar aquest procés. Aquesta lectura és recomanable sobretot per que la gent reflexioni sobre les situacions que donen aprenentatge, que no fa falta caure en l’activisme, o abusar del Little Einstein.

Durant les pràctiques, he pogut viure una estada en la qual els temps eren bastant flexibles. Tan sols quan van començar amb les propostes, un cop per setmana, notava que el ritme estava accelerat, ja que havien de tenir les rutines diàries fetes (esmorzar, canvi de bolquers i dormir, a més del joc lliure, però aquest no influeix) abans de les 11:45 per començar l’activitat, quan de vegades alguns encara haguessin dormit una mica més. Per sort, el moment de començar amb les propostes, les rutines ja estaven prou unificades i no va suposar una gran problemàtica, però vaig poder veure una mica aquesta vivència del temps encasellat.

Per sort, a la meva classe això no passava tots els dies, i la major part del temps els presenten materials de la vida quotidiana o reciclats perquè experimentin i se’ls deixa explorar l’espai, ja que és una de les competències per aquesta edat i els nens demostren una necessitat per fer-ho. Així, a través del seu interès pel món que els envolta, van formant els seus esquemes de coneixement.

La lectura es relaciona amb la ideologia de les escoles Pickler i amb les teories socioconstructivistes amb l’aprenentatge vicari i aprenentatge entre iguals, en els moments quotidians, a través de moments significatius per als infants.

I dic jo....si hi ha estudis i un recolzament científic, perquè el món no fa cas?