 |
| Just un dia vam fer psico al pati |
Les
nostres sessions de psicomotricitat no són sessions pròpiament dites. Fem psicomotricitat
els dimarts, però de moment es un plantejament diferent. Els mòduls els portem
a l’aula i allí exploren més o manco dos estonetes al llarg del matí. Això
canviarà al tercer trimestre, que anirem a l’aula d’usos múltiples, on es fa
psicomotricitat, però de moment és el que hi ha.
Dic
que no és una sessió pròpiament dita ja que no hi a els moments que vàrem
estudiar l’any passat en l’assignatura de psicomotricitat: ritual d’entrada,
explosió motriu o tombar la torre, joc més tranquil o simbòlic (segons l’edat),
representació i moment de sortida (tornada a la calma opcional).
De
totes maneres, aquest fet no deix que m’afecti a l’hora de la meva actuació
durant aquest temps. La meva intervenció es dóna quan algú necessita suport; si
veig que no hi ha “moviment”, per disposar els mòduls de manera atractiva o que
impliquin alguna acció-reacció per part dels infants(com fer una petita torre),
també comparteixo les seves accions amb una mirada, o unes paraules que narren
el que fan els infants. Els cerquen la comunicació visual quan estan fent
alguna acció, buscant la teva aprovació, el teu reconeixement, el reconeixement
de l’altre. És el que explica Aucouturier, donar un discurs a les seves accions,
per que siguin reconegudes.
Explorant l'espai: Gateig amb obstacles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario