 |
| (Imatge pròpia: laberint sensorial) |
Pràcticament des de
que vaig començar les practiques, he tingut la sort de disposar del “permís” de
la meva tutora per fer, provar i desfer el que jo cregués convenient. Fins i
tot vaig canviar alguns petits detalls en la distribució de l’espai, alguns
dels quals el vàrem mantenir, i d’altres, com la disposició dels bressols, la van canviar de nou, però jo tenia que
provar si anava bé així...
A més, vaig exposar les meves propostes d’activitats, les quals les planificava jo, intervenia jo (si era necessari), i, òbviament
avaluava per tal de valorar quines coses havien estat un encert i quines coses
podria millorar.
Fins i tot va haver
una proposta que vàrem fer les dues alumnes en pràctiques d’aquest nivell.
Volien fer una cosa que no s’hagués fet encara a l’escola, duradora, atractiva
pels infants i que els ajudés en el seu procés de desenvolupament. A l’aula ja treballen
amb la cistella dels tresors, activitat que els ajuda a desenvolupar el seu
pensament matemàtic a través de començar a conèixer les característiques dels
diferents objectes.
Jo volia fer alguna
cosa pareguda respecte a aquest objectiu, i vaig pensar que per a aquesta edat,
podrien fer una manta sensorial, sobre tot per als que encara no caminaven,
però just ordenant el quart de material, vaig veure que hi havia una, feta per
alumnes de pràctiques d’altres anys. Altre opció era fabricar una estructura a
mena de túnel o laberint sensorial. Llavors, van decidir fer aquesta proposta.
Durant la seva confecció, van decidir quins materials posar per a que els nens
exploressin i gaudissin de diverses textures, colors i sons. Una vegada
terminada l’estructura, havien de exposar-la als infants. Per la qual cosa, van
haver de decidir si ho fèiem en “petit” grup, és a dir, tan sols un aula de
0-1, que són set nens, o amb les dues aules. També van pensar en quin espai. En
un principi vam pensar un espai, el qual, al ser petit, van pensar que millor
per grup-classe. Sabien per la nostra curta experiència que en espais petits,
si són molts, s’atabalen. També havia de ser un espai lliure d’altres
distraccions. Finalment el van decidir fer a l’entrada, delimitant l’espai amb
bressols per tal que anéssim pel passadís o cap a la porta.
Vos deixo aquí a
continuació l’escrit de la planificació de la proposta:
 |
| (imatge pròpia: laberint sensorial) |
LABERINT SENSORIAL
1. JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT
Des de petits els
nens construeixen el seu coneixement arran de les experiències que viuen. Per
tant, oferir-los una ampla varietat de materials i ocasions per experimentar
amb aquests, és una manera d’acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge i
afavorir el seu desenvolupament.
Explorar els espais
i els objectes els fa construir esquemes mentals sobre el món en el que viuen.
2. OBJECTIUS
ESPECÍFICS
Explorar objectes i
materials a nivell sensorial.
Dotar d’un entorn
per a descobrir nous espais.
Afavorir el
desenvolupament de la motricitat fina (manipulant) i gruixuda (explorant).
3. CONTINGUTS
Manipulació
d’objectes i materials variats (tacte, oïda, vista).
Exploració
d’espais.
4. MATERIALS UTILITZATS
Estructura en forma
de prisma, de fusta.
Cadenes, pals de
diverses llargàries, picarols, teles, trossos de mànega, tela mosquitera, etc.
5. TEMPORALITZACIÓ
Moments de joc
durant la jornada. Uns 20’-30’.
Es pot plantejar
com la panera dels tresors, en varies sessions, una o dues vegades setmanals.
6. NENS QUE HI PARTICIPEN
Grup de set nens de
l’aula de 0-1 anys.
7. LLOC ON ES DESENVOLUPARÀ L’ACTIVITAT
Es durà a terme a
l’aula.
8. ROL DE L’EDUCADOR
Observadors actius.
Intervencions mínimes, per a satisfer les necessitats dels infants, tant físiques
com emocionals. A vegades pot oferir un feed-back al infant sobre les seves
accions, narrant el que l’infant fa, per fer-ho visible. Sense interferir de
manera directa en les accions dels infants.
9. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
Joc lliure amb
l’estructura.
Respecte a la meva
avaluació de l’activitat, dir que vam quedar molt satisfetes, els nens van
estar jugant molta estona entretinguts, al voltant de 20’, una mica més pot
ser. Un nen que sempre li costaven les propostes, va estar tranquil i fins i
tot, sense saber gatejar, va creuar l’estructura anant d’un costat a l’altre
provant-ho tot. La tela de mosquit va ser un èxit, els nens compartien moments
junts i es cercaven per interactuar cadascú a un costat. Tan sols hi va haver
una nena que no li va agradar, cosa que no em va sorprendre, ja que a aquesta
nena li costa sempre tot el que fem de nou. Per això, vaig proposar fer servir
dita estructura en més estones d’aula, en el seu grup-classe, per tal de que s’acostumi
i es decideixi a intervenir i jugar.
Si voleu veure
altres planificacions que vaig fer de manera individual, us deixo aquí vaig l’enllaç
cap a unes altres entrades de bloc:
Fins un altre!
Agraïments:
Gràcies al professor de matemàtiques per la seva assignatura i al llibre que ens va recomanar:
Alsina i Pastells, A. (2012): Cómo dearrollar el pensamiento matemàtico de 0 a 6 años. Ed. Octaedro recursos. 2ª Edició..
(a la pàgina 99 es veu un altre tipus de laberint sensorial).
Gràcies a Andrea,alumna del mòdul, la meva companya de nivell 0-1 també en pràctiques, que gràcies al seu sentit estètic i a la seva gran col·laboració va ser possible realitzar dit material.
