 |
| (Imatge pròpia: proposta amb fruites) |
Es pot dir que hem
estat ma a ma la tutora i jo a l’etapa final de les meves pràctiques, en tots
els moments d’aula. Si una estava ocupada amb una tasca, l’altra s’encarregava
d’altra, de manera fluida i sense emprenyar-nos. Si he de parlar de moments
concrets, hi ha un que recordo especialment.
Va a ser un dia de
proposta d’experimentació, és a dir, un divendres. La planificació general la
fan amb antelació, abans d’arribar nosaltres al centre, però la proposta
concreta la planifiquem i preparem durant la setmana d’abans. A més, aquestes
propostes es fan ajuntant als dos nivells de 0-1. Aquest dia tocaven fruites.
Recordo els moments
en que tots els nens dormien, que aprofitàvem per parlar del que volien fer,
quines fruites posar, ja que havíem de tenir en compte els al·lergògenes, o al
menys les fruites que més freqüentment donen aquests problemes, ja que molts
dels nens encara no s’havien exposat a moltes varietats de fruita, i vàrem
discutir i debatre sobre això.
Altre dels aspectes
a planificar, era la quantitat de fruita de cada tipus de les que havien
escollit.
Una vegada va
arribar el dia, havien de preparar la proposta de forma estètica i atractiva
per als infants, però tenint el compte el joc de cada nen i les seves possibilitats
motores, per tal de que puguin participar. Aquest punt també va estar
consensuat: un dels dubtes era si empraven taules o no, per exemple, i vàrem
decidir que millor sense ja que en la nostra aula hi havia dos al·lot que
encara no es paraven drets, en bipedestació. Les grandàries de les peces de
fruita també van estar pensades i planificades pensant en la seguretat dels
infants.
Pel que fa al
moment de la proposta, com que érem quatre adults, ens vàrem distribuir els
rols: la meva tutora faria les fotos “oficials”, jo, encara que alguna foto vaig fer, hem quedava amb una nena
que aquell dia necessitava una mica més de recolzament, la figura de l’adult
més prop a ella, la tutora de l’altre aula es quedava amb altre nen que també
necessitava aquest recolzament i l’altre companya de pràctiques del mòdul feia
fotos i atenia als que ho anaven necessitant. En acabar, van fer un feed-back
de com pensàvem que hi havia anat i del que havia fet cada nen. Ja es comença a
veure tendències en els nens davant les propostes, encara que canvien...
En aquell recordo
que em vaig sentir una més de les mestres, vaig sentir que treballàvem en
equip, planificant en conjunt l’activitat que estaven preparant.
