PARTICIPAR EN LA DINÀMICA GENERAL DEL CENTRE: reunió i acampada

L'acampada (imatge pròpia)

A les últimes setmanes van assistir a una reunió de l’equip docent. En aquesta mateixa reunió van exposar la idea sorgida la setmana anterior sobre fer una acampada amb els dos grups de 2-3 anys, ja que enguany abandonen el centre, es graduen, passen al segon cicle, i a més, es una promoció molt especial, la primera que va començar des del  primer any, en 0-1, a l’escoleta, i que ja arriben a l’últim any que es fa en la mateixa.

Just aqueixa mateixa tarda havia reunió amb els pares d’aquest nivell, i per suposat, vam assistir. Abans, en la reunió de mestres parlàvem de quins criteris mínims acceptarien per dur aquesta proposta endavant: vam decidir que amb la meitat dels alumnes com a mínim, la proposta es duria a terme. Aquesta reunió amb els pares era una reunió sorpresa per a ells, en la qual se’ls comunicaria la idea de l’acampada. Va ser un moment molt emotiu, fins i tot van brotar algunes llàgrimes dels meus ulls quan la directora explicava emocionada la idea i aguantava les seves llàgrimes d’emoció. En escoltar aquesta idea, va haver diverses opinions, però la majoria de pares van dir que sí, de fet, en la mateixa reunió van dir que sí molts més de la meitat, així que....ens “anem” d’acampada! Per suposat, nosaltres també. Aquesta és una experiència única.

He de dir que l’acampada va sortir molt bé. Els nens van fer el seu sopar (pizzes) i després gelat. Les rutines de rentar mans, fer pipí, rentar dents, com és evident, i a l’hora de dormir es van portar súper bé. Al matí, el mateix, desdejunar, rentar cares, anar al bany, vestir-se, i preparats per “anar” a classe. Els nens ho van gaudir un món, i, la veritat és que nosaltres també. Tan sols a la nit van tenir que trucar a dos pares perquè els nens ho demanaven.

Participar en aquesta “festa” i en els seus preparatius va estar tota una experiència.  

Participar en la dinàmica general del centre: reunions

El lloc de reunions

És cert que moltes de les accions del centre ocorren sense quasi adonar-me. Pot ser el fet de no assistir a totes les reunions que tenen faci perdre el fill dels objectius i propòsits que es tenen respecte al centre.  

                Un dimecres sí que ens vàrem quedar a la reunió d’equip. Una s’encarregava d’apuntar els punts tractats per elaborar l’acta. Es platejaven els temes sobre els que parlar i anaven comentant-los. Aquests temes eren diversos, com per exemple un incident amb una nena, tema menjador i un nen que no menja prou, els horaris i repartició de llocs a les sortides i menjador, temes i marxa del “cafè tertúlia”, etc.

         Va a haver un moment d’una mica de tensió perquè unes plantejaven un problema que existeix i volien una solució (sobre menjador i rotació de torns). Per un moment la resta pensaven que el que volien era una solució concreta (més ajuda, més persones, aprofitant que estàvem les de pràctiques i en dues setmanes començaven les de pràctiques del mòdul. Per l’altra banda, les altres quasi pensaven que no se'ls volia donar solució a la problemàtica. Vaja, que no proposaven només aqueixa opció sinó que volien una solució, qualsevol, però eficaç, ja fos canviar horaris, no fer rotacions en els menjador-sortides, etc. El punt es va quedar una mica obert, així que no sé quina solució agafaren...encara que crec que han aprofitat que les al·lotes de pràctiques del mòdul començaren per que les donessin una mà.

                Pel que fa la resta, va estar bé la reunió. Em va agradar el fet de veure a les mestres parlar entre sí en un ambient formal, encara que l’ambient fos distés. A més a més, em vaig sentir còmoda per participar, preguntar dubtes, fer aportacions amb possibles solucions, etc. Estaven com unes més, a pesar de estar una mica perdudes...