lunes, 10 de marzo de 2014

Indicadors-conferència de na Jana

Escola transparent, que documenta.
L'enunciat diu així: "De l’experiència que ens expliqui na Jana, estableix un llistat dels indicadors que evidencien que és una pràctica de qualitat. (guarda-ho perquè hi farem feina més endavant)"


L’altre dia a casa, vàrem assistir a una conferència. Bé, més correcte seria dir que la classe va consistir en una conferència. Na Jana ens va contar la seva experiència en el seu centre. Del que deia, es poden extraure uns quants indicadors del que podria considerar-se una pràctica de qualitat.

La veritat és que vaig arribar uns minuts tard i em vaig perdre el principi, però del que vaig sentir puc dir que com a indicadors puc considerar:

-          Un bon treball en equip, per la qual cosa realitzen dinàmiques en les reunions. La veritat és que a nivell personal, en el meu treball hem fet alguna dinàmica així, i són molt recomanables. Serveixen, d’entre altres, per posar-se en la pell del nen. En el meu cas en particular, van sortir aspectes interessants. La nostra dinàmica consistia en fer tres grups, i un apart. Un grup era el país de la gent amb sordesa, l’altre el país de la gent muda i el tercer el de la gent manca. Hi havia un company que li va tocar el paper d’anar tot sol, perquè representava el paper “TDAH”. La consigna que ens va donar la companya que dinamitzava la sessió va ser: heu de construir el vostre país i defensar-vos d’una amenaça externa comuna. Va ser una experiència enriquidora que ens va fer veure les maneres que sorgeixen de comunicació, partint de algunes bastant primitives com és l’agressió, i també ens va permetre comprendre certes reaccions d’alguns nens. Per la meva experiència personal i el que conta na Jana, ho considero un aspecte interesant per millorar la feina en equip i l’empatia en general. A més, just li vaig comentar a la meva tutora de pràctiques un dia per sota que just el divendres que l’escoleta estava tancada perquè varen agafar pont, vaig poder anar a una de les reunions de la meva feina (que són els divendres pel matí, i a les quals, amb molt pesar, no puc assistir de moment) havien fet aquesta dinàmica.

-          Possibilitat de revisions externes. A vegades un està tan prop del que vol observar que no pot veure bé el que succeeix. Per això és interessant que algú extern al centre, amb una perspectiva més allunyada, pugui aportar aspectes clau per a la millora. Per a tal cosa, en el centre de la Jana varen fer gravacions i els revisaven i feien un feed-back de les seves actuacions. He de dir que alguna vegada, en la meva feina, he gravat alguna sessió, i al veure-la sempre trobes aspectes els quals podries millorar. Tenir temps per a dita tasca seria molt productiu i beneficiós, si es veu com un punt des del qual partir, per poder millorar. És una bona eina que convida a la reflexió sobre la pròpia pràctica.

També va parlar dels seus referents respecte a autors/autores, que em va agradar particularment ja que especificava el aspecte pel qual eren un referent, és a dir, el que aprofiten per aplicar-ho com a pràctica de qualitat. Entre elles destacava:

-          Escola propera a la família: en el seu cas, deixen entrar a les famílies i que puguin veure el que han fet. Per tant, afegint el següent indicador:

-          Escola que documenta i exposa el que ha documentat, ho comparteix. És a dir, una escola transparenta. He de dir que la meva escoleta on faig pràctiques, té un bloc a més dels panells que hi ha als passadissos que conten les “històries” del que passa allí dins.

-          Donar-li importància als primers passos, ja que són la base per a tot. Respecte a això, voldria esmentar l’experiència que estic vivint amb el meu grup de pràctiques: són nadons de 0-1 i estic gaudint de com van adquirint, des de el principi, totes les rutines, com van aconseguint els ítems evolutius i gaudeixen dels moments a l’escola. Aquest punt introdueix el següent indicador:

-          Tenir en compte els estudis de neurociència, de desenvolupament del nen, per confiar i ser capaços de treballar el seu potencial cap un camí d’autonomia personal.

-          Acompanyament de l’adult: l’adult com a guia i recolzament amb la mirada, un gest, una paraula. Fer presents les seves accions i donar-les importància. Però deixar-los fer.

-          Entorn relaxat.

-          Tenir en compte el context de l’infant, la seva motxilla personal i els seus coneixements previs.

-          Revisar quin és el concepte d’infant que tenim, ja que en base a aquest actuarem.

-          Cuidar els materials, que siguin potenciadors e incitador a l’exploració i a la descoberta, que no estiguin “tancats” o limitats en el seu ús.

-          Com a aspecte destacable: no avençar l’aprenentatge dels nens, deixar-los descobrir i explorar, que trobin el seu camí. O sigui, tot aquell centre amb caràcter purament propedèutic, podem dir que surt d’aquests indicadors.


Per acabar, ens vam donar uns aspectes necessaris pel canvi cap a una millora de la pràctica que considero importants esmentar: Es tracta de detectar una insatisfacció de com funcionen les coses, tenir una visió clara i convincent de què és possible canviar-la i plantejar un enfocament pràctic de les passes a seguir. Aquests aspectes disminueixen la resistència als canvis cap a una pràctica de qualitat. Quant major és la resistència, més difícil és que es pugui produir el canvi.

Així que, ja sabem....detectar el que volem canviar i pensar la millor manera de com...


Ànim, no tot s’ha de canviar d’una vegada!

D.A.F.O de centre i d'aula

Amb lupa
En el primer seminari presencial, ens han mostrat una eina (D.A.F.O.) per analitzar i reflexionar, tenint en compte les debilitats del que analitzem, que són de caire intern i les amenaces, que són més bé externes en quant a punts febles, i respecte als punts forts trobem les fortaleses, de caire intern, i les oportunitats, que venen del exterior.


Així doncs, passaré a utilitzar aquesta eina per tal d’analitzar el centre on realitzo les meves pràctiques i també per analitzar l’aula on estic fent les pràctiques.
DAFO del centre

DAFO de l'aula


Una vegada analitzat aquests espais, tornarem a agafar les competències de l’assignatura per veure com anem:


DAFO de les competències

Podria dir que el fet d'anar revisant les competències i veure que vaig millorant, on he de millorar, etc. és tot un repte degut a les meves debilitats, i aquesta mateixa feina és el meu pla per aconseguir millorar aquest aspecte, passar d'un: "em costa una barbaritat" a un: "ja veig el que necessito clarament", espero que això de: "s'aprendre a fer fent" em funcioni.

Ens veien en la pròxima entrada!

Salutacions

-------------------
(Les quatre imatges són de confecció pròpia)

sábado, 8 de marzo de 2014

EL MEU PROCÉS D’ACOLLIDA (seminari 1_1)

Els boticaris, sense adults
Quan una arriba a un nou lloc, les sensacions poden ser-hi molt diverses, tant per l’estímul que reps del lloc i la gent on vas, com del teu estat personal en aquell concret moment. Pot ser una mateixa situació la visquis d’una manera o de una altra segons com et trobis. Doncs bé, he de dir que el començament del 2014 ha estat peculiar i al començament de les practiques encara era començament.


Només començar i ja havia de demanar dies per anar al metge, i això ja em pareixia una forma dolenta de començar. A pesar daixò, l’acollida va estar adient. Al principi, la directora pareixia una mica més distant, i bastant rígida, però poc a poc pareix més propera. Pot ser estigués en el seu paper de directora del centre, en actitud protectora respecte al centre.


Respecte a la meva tutora, he de dir que l’acollida va ser molt bona, em va fer sentir com una més, encara que a la vegada em donava confiança i seguretat. És a dir, el primer dia, per exemple, havien de canviar a una nena, i jo li vaig dir que d’aquesta mida no estava acostumada a canviar bolquers i hem va dir: “si vols ho faig jo”. Jo li vaig dir que no feia falta, que algun dia hauria de començar, i que perquè no aquell mateix primer dia. Això ho vaig viure també com un respecte al meu ritme. A poc a poc m’anava explicant les coses de l’aula, els ritmes, etc., però no tot de seguida, sense atabalar-me.

A més, també vaig veure que mostrava empatia amb la meva situació. Per una banda, recordava quan ella va estar de pràctiques, i per l’altra, em va dir que ella també estava aprenent, que era el primer any que era tutora de 0-1, que mai hi havia estat amb nens tan petits, així que allí totes dues contaven el mateix. També hem va anar presentant a les famílies poc a poc, al llarg de la setmana, encara que no el primer dia. Vaig descobrir després que li costen una mica els noms, així que pot ser un dels motius. De qualque manera, això no va fer que hem trobés malament. De fet, hem dóna l’autoritat necessària per fer i des-fer en classe, encara que sempre ho consultem. A més, un dia hem va dir una cosa que hem va fer sentir-me encara més part del grup. Era carnestoltes i estaven disfressats. A l’hora de fer la foto de grup, em va dir que jo també es posés i ens va fer la fot la companya de l’altre nivell.


El que sí que sent, i ho entenc, és que quan entra la directora a parlar amb ella d’assumptes de l’escola o de direcció, a jo no m’inclouen en la conversa, encara que no l’oculten.





sábado, 1 de marzo de 2014

DECÀLEG DEL MESTRE IDEAL: PERRAUD/ NOSALTRES

Story Time - A Thank-You to the Teachers
Encara puc millorar i afegir coses al meu mestre ideal:

Després de llegir la lectura de Philippe Perraud (2007) de “10 noves competències per ensenyar”, he de dir que quan estava llegint-la pensava: “I aquestes són “noves competències”? No pot ser, més bé son procediments de com dur a terme o com no, certs objectius, el com (i és evident, són competències per ensenyar), però de noves en tenen poc…”. Clar, quan vaig arribar a la fi ho vaig entendre tot, el seu referencial era Ginebra, elaborat en 1996.

Diguem que quan vaig fer la setmana passada l’entrada sobre el meu mestre ideal, hi havia coses que no esmentava particularment perquè les dono per pressuposades, com el ús de les noves tecnologies, que en canvi sí menciono en l’entrada de primer any, quan no era tant evident.

Entenc que al parlar del meu mestre ideal, amb altres paraules, això sí, però van implícites les competències de:

-     Organitzar i animar situacions d’aprenentatge, implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en la seva feina: quan parlo de l’escolta activa i de que ha de saber què, perquè, para què (relacionat amb organitzar la pròpia formació continuada) i cercar la millor manera de com, emprant per allò la creativitat així com el fet de transmetre passió, il·lusió i curiositat per les coses.
-    Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació, al dir que ha d’atendre a la diversitat, respectar el ritme de cada infant, deixar-les descobrir el camí i no fer-lo per ells.
-     Treballa en equip
-   Informar e implicar als pares, al parlar de l’escolta activa i del treball en equip, també amb les famílies.
-    Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió, al dir que ha de ser un bon exemple.

Pot ser encara pugui afegir dues competències que esmenta Perraud i que no vaig considerar, com son, per una banda, gestionar la progressió dels aprenentatges, ja que esmento que ha de cercar la millor manera de com millorar, però en el meu cap no estava gaire especificat això d’adquirir una visió longitudinal de l’aprenentatge ni especificava res de l’avaluació, encara que sigui necessària i inherent al procés de millora. Per altra banda, la competència que parla de participar en la gestió de l’escola, de la qual alguna traça sí esmento, però pot ser que no pensés en res de projectes institucionals o en administrar els recursos dels centre.

M’agradaria destacar dues frases de la lectura de Perraud (2007):
- “més que ensenyar, es tracta de fer aprendre” i
- “formar a algú és una de les formes més segures de formar-se”.

I la manera en que recalca la importància de la pràctica reflexiva com a camí per a l’autoformació, i aquesta, com formació continuada com a índex per a la professionalització d’un ofici.

També destacaria de les característiques del meu mestre ideal i que trobo a falta a la lectura de Perrault la escolta activa i el donar una resposta conseqüent, així com ser respectuós amb el medi ambient.

Amb aquestes aspectes és com jo definiria un mestre competent: capaç de donar una resposta adient a cada situació que se li planteja amb els recursos i eines de què disposa.

A classe vàrem fer una dinàmica en la qual aportàvem una sèrie de competències que vàrem veure a un vídeo de un mestre màgic de arcel·la. Així, van sortir paraules clau com:

Autònom, cooperatiu, amb paciència, que sàpiga confiar, amb professionalitat, emprant també comunicació no verbal, amb creativitat i imaginació, afecte, empatia, que sàpiga reforçar la creativitat, que sigui una guia, e manera que no corregeix sinó més bé coopera en la cerca de la resposta facilitant les eines necessàries.

En el meu període de pràctiques, puc observar una mestra en plena feina, la meva tutora de pràctiques. M’agrada veure com fa la seva feina. Puc observar certs moments veritablement especials, i la manera en que aconsegueix, sota el meu punt de vista, l’equilibri entre l’afecte i la cerca de l’autonomia dels infants, per exemple. Com els deixa fer, estant amb ells, però sense fer per ells. A vegades deixa que s’equivoquin, com per exemple després de dir-les que no es puja al “maxicoxi” i dur-los a un altre lloc, si veu que en un moment no hi ha perill perquè el “maxicoxi” està prop els matalassos, els deixa veure el perquè de dir-les que no. Veig que de vegades contempla si ha atès a tots els petits aquell matí o pot ser hi hagi algú que, per no donar tant de “guerra”, pot ser hagi passat més desapercebut, i llavors tracta de “fer-lo visible”.

Deix un enllaç de les competències de Perraud ficades a mode de graella d'avaluació, que ens van facilitar a classe. Està bé tenir-la a l'abast per anar omplint-la de vegades i comparar-la amb anteriors, o per recordar no descuidar certs aspectes.