COPARTICIPAR AMB LA TUTORA: PROPOSTA AMB FRUITESPr

(Imatge pròpia: proposta amb fruites)

Es pot dir que hem estat ma a ma la tutora i jo a l’etapa final de les meves pràctiques, en tots els moments d’aula. Si una estava ocupada amb una tasca, l’altra s’encarregava d’altra, de manera fluida i sense emprenyar-nos. Si he de parlar de moments concrets, hi ha un que recordo especialment.

Va a ser un dia de proposta d’experimentació, és a dir, un divendres. La planificació general la fan amb antelació, abans d’arribar nosaltres al centre, però la proposta concreta la planifiquem i preparem durant la setmana d’abans. A més, aquestes propostes es fan ajuntant als dos nivells de 0-1. Aquest dia tocaven fruites.

Recordo els moments en que tots els nens dormien, que aprofitàvem per parlar del que volien fer, quines fruites posar, ja que havíem de tenir en compte els al·lergògenes, o al menys les fruites que més freqüentment donen aquests problemes, ja que molts dels nens encara no s’havien exposat a moltes varietats de fruita, i vàrem discutir i debatre sobre això.

Altre dels aspectes a planificar, era la quantitat de fruita de cada tipus de les que havien escollit.

Una vegada va arribar el dia, havien de preparar la proposta de forma estètica i atractiva per als infants, però tenint el compte el joc de cada nen i les seves possibilitats motores, per tal de que puguin participar. Aquest punt també va estar consensuat: un dels dubtes era si empraven taules o no, per exemple, i vàrem decidir que millor sense ja que en la nostra aula hi havia dos al·lot que encara no es paraven drets, en bipedestació. Les grandàries de les peces de fruita també van estar pensades i planificades pensant en la seguretat dels infants.

Pel que fa al moment de la proposta, com que érem quatre adults, ens vàrem distribuir els rols: la meva tutora faria les fotos “oficials”, jo, encara que alguna foto vaig fer, hem quedava amb una nena que aquell dia necessitava una mica més de recolzament, la figura de l’adult més prop a ella, la tutora de l’altre aula es quedava amb altre nen que també necessitava aquest recolzament i l’altre companya de pràctiques del mòdul feia fotos i atenia als que ho anaven necessitant. En acabar, van fer un feed-back de com pensàvem que hi havia anat i del que havia fet cada nen. Ja es comença a veure tendències en els nens davant les propostes, encara que canvien...

En aquell recordo que em vaig sentir una més de les mestres, vaig sentir que treballàvem en equip, planificant en conjunt l’activitat que estaven preparant.

Qui anava a dir que una cosa, en aparenci tan senzilla, dugués darrere aquesta planificació i cura? Quantes coses que pereixen evidents no han estat consensuades i dutes a debatre per tal de donar-les sentit i coherència amb el que realment es vol fer? No es tracta de fer per fer, hem de pensar en el perquè fem això i com podem fer-ho.