Confecció de material didàctic i Planificar, intervenir i avaluar a l'aula

(Imatge pròpia: laberint sensorial)

Pràcticament des de que vaig començar les practiques, he tingut la sort de disposar del “permís” de la meva tutora per fer, provar i desfer el que jo cregués convenient. Fins i tot vaig canviar alguns petits detalls en la distribució de l’espai, alguns dels quals el vàrem mantenir, i d’altres, com la disposició dels bressols,  la van canviar de nou, però jo tenia que provar si anava bé així...

A més, vaig exposar les meves propostes d’activitats, les quals les planificava jo, intervenia jo (si era necessari), i, òbviament avaluava per tal de valorar quines coses havien estat un encert i quines coses podria millorar.

Fins i tot va haver una proposta que vàrem fer les dues alumnes en pràctiques d’aquest nivell. Volien fer una cosa que no s’hagués fet encara a l’escola, duradora, atractiva pels infants i que els ajudés en el seu procés de desenvolupament. A l’aula ja treballen amb la cistella dels tresors, activitat que els ajuda a desenvolupar el seu pensament matemàtic a través de començar a conèixer les característiques dels diferents objectes.

Jo volia fer alguna cosa pareguda respecte a aquest objectiu, i vaig pensar que per a aquesta edat, podrien fer una manta sensorial, sobre tot per als que encara no caminaven, però just ordenant el quart de material, vaig veure que hi havia una, feta per alumnes de pràctiques d’altres anys. Altre opció era fabricar una estructura a mena de túnel o laberint sensorial. Llavors, van decidir fer aquesta proposta. Durant la seva confecció, van decidir quins materials posar per a que els nens exploressin i gaudissin de diverses textures, colors i sons. Una vegada terminada l’estructura, havien de exposar-la als infants. Per la qual cosa, van haver de decidir si ho fèiem en “petit” grup, és a dir, tan sols un aula de 0-1, que són set nens, o amb les dues aules. També van pensar en quin espai. En un principi vam pensar un espai, el qual, al ser petit, van pensar que millor per grup-classe. Sabien per la nostra curta experiència que en espais petits, si són molts, s’atabalen. També havia de ser un espai lliure d’altres distraccions. Finalment el van decidir fer a l’entrada, delimitant l’espai amb bressols per tal que anéssim pel passadís o cap a la porta.

Vos deixo aquí a continuació l’escrit de la planificació de la proposta:

(imatge pròpia: laberint sensorial)

LABERINT SENSORIAL

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT

Des de petits els nens construeixen el seu coneixement arran de les experiències que viuen. Per tant, oferir-los una ampla varietat de materials i ocasions per experimentar amb aquests, és una manera d’acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge i afavorir el seu desenvolupament.

Explorar els espais i els objectes els fa construir esquemes mentals sobre el món en el que viuen.

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS

Explorar objectes i materials a nivell sensorial.

Dotar d’un entorn per a descobrir nous espais.

Afavorir el desenvolupament de la motricitat fina (manipulant) i gruixuda (explorant).

3. CONTINGUTS

Manipulació d’objectes i materials variats (tacte, oïda, vista).

Exploració d’espais.

4. MATERIALS UTILITZATS

Estructura en forma de prisma, de fusta.

Cadenes, pals de diverses llargàries, picarols, teles, trossos de mànega, tela mosquitera, etc.

5. TEMPORALITZACIÓ

Moments de joc durant la jornada. Uns 20’-30’.

Es pot plantejar com la panera dels tresors, en varies sessions, una o dues vegades setmanals.

6. NENS QUE HI PARTICIPEN

Grup de set nens de l’aula de 0-1 anys.

7. LLOC ON ES DESENVOLUPARÀ L’ACTIVITAT

Es durà a terme a l’aula.

8. ROL DE L’EDUCADOR

Observadors actius. Intervencions mínimes, per a satisfer les necessitats dels infants, tant físiques com emocionals. A vegades pot oferir un feed-back al infant sobre les seves accions, narrant el que l’infant fa, per fer-ho visible. Sense interferir de manera directa en les accions dels infants.

9. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Joc lliure amb l’estructura.

Respecte a la meva avaluació de l’activitat, dir que vam quedar molt satisfetes, els nens van estar jugant molta estona entretinguts, al voltant de 20’, una mica més pot ser. Un nen que sempre li costaven les propostes, va estar tranquil i fins i tot, sense saber gatejar, va creuar l’estructura anant d’un costat a l’altre provant-ho tot. La tela de mosquit va ser un èxit, els nens compartien moments junts i es cercaven per interactuar cadascú a un costat. Tan sols hi va haver una nena que no li va agradar, cosa que no em va sorprendre, ja que a aquesta nena li costa sempre tot el que fem de nou. Per això, vaig proposar fer servir dita estructura en més estones d’aula, en el seu grup-classe, per tal de que s’acostumi i es decideixi a intervenir i jugar.

Si voleu veure altres planificacions que vaig fer de manera individual, us deixo aquí vaig l’enllaç cap a unes altres entrades de bloc:

Experimentació amb materials del bosc 0-1

Experimentació amb maizena 0-1

Fins un altre!  

Agraïments: 

Gràcies al professor de matemàtiques per la seva assignatura i al llibre que ens va recomanar: 

Alsina i Pastells, A. (2012): Cómo dearrollar el pensamiento matemàtico de 0 a 6 años. Ed. Octaedro recursos. 2ª Edició..

(a la pàgina 99 es veu un altre tipus de laberint sensorial).

Gràcies a Andrea,alumna del mòdul, la meva companya de nivell 0-1 també en pràctiques, que gràcies al seu sentit estètic i a la seva gran col·laboració va ser possible realitzar dit material.