lunes, 24 de febrero de 2014

El meu mestre i escola ideals; utopia?




La meua escoleta de pràctiques. Un alula.
(Imatge pròpia)

En primer vàrem veure quin tipus de mestre volien sertambé en scribd. S'apropa això amb el que considero ara? Què afegiria? doncs bé, tornant a llegir aquella entrada i aquell escrit, es podria afegir i/o reafirmar aspectes. 

La veritat és que un mestre ha de ser competent en moltes coses, i per arribar a ser el mestre ideal, diguem que hauria de ser una persona amb una escolta activa, en tots els aspectes i camps relacionals: amb les alumnes, amb les famílies, amb els companys, amb ell/ella mateix, i capaç de donar una resposta conseqüent a aquesta escolta, i amb humilitat. Això vol dir estar pendent de tots ells detalls. I per respondre adientment, ha de tenir moltes estratègies, així com ser professional en molts de camps. Significa voler superar-se dia a dia, a través de la reflexió del esdeveniments. Pareix simple però no ho és. He notat que no vaig tant desencaminada, crec, però s'ha d'observar contínuament el que fas i dius, s'ha d'estar present, cent per cent (i això no és gaire senzill). És l’experiència de enfrontar-te a les diverses situacions la que també et va millorant, quan veus que has fet i com podries fer millor una altre vegada. Et va donant eines. 

També ha de tenir un tracte humà, proper, càlid, i a la vegada saber fer-se respectar, però sense imposar-se. Ha de saber treballar en equip, aconseguir arribar a cada un dels nens que en té, dels seus familiars i dels seus companys de feina. Ha de saber què, perquè, para què i cercar la millor manera de com, emprant per allò la creativitat. Ha de transmetre passió, il·lusió i curiositat per les coses. Ha de ser un bon exemple: respectuós amb el medi ambient, exemplar en la seva conducta, en el que fa i en el que diu. Ha d’atendre a la diversitat, respectar el ritme de cada infant, deixar-les descobrir el camí, no fer-lo per ells. Pot ser això signifiqui posar per a alguns algunes llums en el camí, per a altres posar-li flors, o deixar que agafin altre ruta per experimentar la ruta o cercar altre camí que dugui al mateix punt, però cada nen fa el seu camí.

Pel que fa a l'escola, el centre ideal és aquell que acull a tothom, amb una estructura material acollidora, adaptable, amb espais amplis, que conten la història del que passa allí. L’ideal, segons hem vist a l’assignatura d’estratègies I seria que l’espai fos lineal, és a dir, tot en la mateixa planta o alçada, i que la distribució fos circular, de plaça de poble. Amb finestres amplies que deixin passar la llum i veure el que es fa a classe. Amb una temperatura agradable. 

Podem afegir elements obtinguts d'autores per aquest centre ideal: un vestíbul aprofitable per a activitats concretes planificades, un pati ampli amb diverses zones diferenciades, una cuina bé comunicada amb la resta d’espais (Solè, Huget i Bassedas 2008). 

I continuant amb les demandes per aconseguir aquesta escola ideal: una zona de biblioteca en l'escola, així com dins de cada aula, les aules amb sortida directa al pati i amb banys adaptables i comunicats amb les aules. Aules modelables, versàtils. El terra que pugui absorbir les caigudes. Uns horaris flexibles. Neta y segura. Situada en un espai proper a la societat, al poble o ciutat (a les tendes i coses quotidianes del dia a dia, al col·legi del següent nivell, per fer visites) i a la vegada, propera al camp. Amb plants, però que no siguin especialment al·lèrgenes. 

El pati de la meva escoleta, encara millorable.
Observant el meu lloc de pràctiques, puc afegir algunes coses que he vist que hi ha i m'han agradat: una zona per poder aparcar els cotxes per si els pares o mestres han d’arribar en cotxe, una sala de usos múltiples, una de reunió, una per al quart de la foscor, un despatx, un magatzem, una sala per al personal, bugaderia i zona per a la neteja. En canvi, podria dir que li falten encara cosetes per anar a millor, com és el pati, el qual està sota un projecte de millora. També podríem canviar la disposició de les aules com un pati central (si fos possible), posar una aixeta amb aigua calenta dins l'aula de nadons (només hi ha una aixeta per les coses de menjar, no per fer net), un dispositiu per mirar qui és i obrir la porta dins cada aula i ampliar materials, per exemple. Encara em falta viure més allí per veure cosetes que podríem afegir.


No hem d’oblidar-nos de les persones que l’integren, que la sentin part seva, cuidant-la i fent que l’ambient que es percebi dins sigui agradable (això implica bona relació entre els seus integrants). Ha de tenir connexió a internet, aigua i llum, així com dispositius per poder fer servir les tics quan es consideri adient. Aigua calenta i una zona on es pugui fer net a algú nen en cas d’emergència. I amb material suficient per a treballar.


Jo crec que es podria continuar demanant coses per aconseguir tenir l’escola perfecta, es qüestió de "viure l’escola" i anar observant com es podria millorar cada zona, poc a poc, segons el que funciona o el que no funciona i cercant com pot ser més pràctic, còmode i precursor d’aprenentatge. 


Per acabar, afegeixo el nombre de ninot que vàrem veure a classe. Jo em veia més com observant-ho tot, i fent coses (sobretot el 10).

Vaig proposar-me certs compromisos com a mestre: Aconseguir una bona convivència d’aula, respectar i afavorir el potencial de cada nen i que es sentin a gust, segurs i alegres.

També vaig pensar en certs límits, línies vermelles, que no vol creuar. Per suposat, no pegar a cap infant i no humiliar-los.



sábado, 22 de febrero de 2014

Competències. Kilòmetre zero

El meu riu/safareig
Una vegada fetes les presentacions, hem de mirar on som i cap a on anem, així com la millor manera per anar.

És com creuar un riu, per exemple. Disposes de unes eines a l’abast i et trobes a una altura concreta del riu, pot ser que no sigui la més adequada, pot ser sí, o pot ser que a pesar de no ser la més adequada, decideixis creuar per aquell punt. I ho fas amb tot allò del que disposes. Òbviament, si ja has creuat altres rius, pot ser tinguis un cert bagatge, encara que cada riu té les seves particularitats. També pot ser que mai t’hagis plantejat com s’ha de creuar un riu fins que no et trobes amb la situació concreta, o que hagis sentit parlar de rius, però mai t’hagis ficat dins.

I aquí és on sóc jo, a la riba del riu, amb unes certes eines a l’abast, preparades per entrellaçar-se i conjugar-se per fer-ho el millor que pugui. Pot ser “en mig del riu” trobi a algú creuant al meu costat i aprengui com fa, per agafar el que hem pot servir.

Crec que un punt clau és la reflexió, ja fa temps que ho vaig constatar, fins i tot era una de les idees més importants amb les que acabava el primer curs del grau d’Educació Infantil. Clar, per reflexionar, has d’aturar-te. Has de fer conscient els detalls que de vegades s’escapen. Els nens petits són experts en aturar-se en els petits detalls. Ells sempre pregunten els perquès de les coses. Haurien de tomar nota.

Perquè hem fan mirar com són les meves competències de la assignatura abans de començar-la? Se m’ocorren diverses motius. El primer, per veure el nostre punt de partida, el segon, per mostrar-nos cap a on hem de anar, que hem de cercar. Crec que al llarg de la carrera ens han mostrat petites parts sobre el que les competències volen que reflexionem, però la part més teòrica. Ara toca fer aquest aprenentatge significatiu, posant-lo en una situació real, i comparant el que es suposa que ens havien imaginat i la realitat del dia a dia, i reflexionar sobre cóm és, com es suposa que ha de ser, perquè és així, si és viable canviar alguna cosa, com fer-lo i com anar a millor. No ha de ser perfecte, però sí cada vegada millor.

Crec que tenir aquest propòsit, amb una perspectiva positiva, és un bon al·licient per reflexionar sobre com es van fent les coses, trobar els punts forts i els febles, i cercar de enfortir aquests darrers.

Doncs bé, crec que per començar, si extrapolo aquestes competències a altres aspectes de la meva vida, en general considero adient la meva autonomia respecte al meu aprenentatge. Pot ser el problema és quan volen que aprengui alguna cosa en concret, i donen unes directrius. Jo m'imagino moltes formes de poder dur-lo a termini i, clar, demano orientació, però això és diferent. Volen una tasca concreta, i jo trobo “moltes maneres de creuar el riu”.   

Si em paro a pensar el que més por em dóna de les pràctiques, podria destacar el fet de portar endavant un grup gran, saber atendre les seves necessitats bàsiques (mai he preparat un biberó, per exemple). També hem preocupa el fet de trobar l’equilibri entre afecte i possibilitat d’autonomia per tal de no interferir de manera negativa en el seu desenvolupament.

Per altre banda, hi ha competències que encara no puc comprovar si les tinc, perquè no m’he trobat en la situació concreta, com, per exemple, contextualitzar un projecte de millora.

Crec que, desprès de reflexionar sobre això, un dels objectius respecte a aquesta assignatura siguin aconseguir perfilar en els petits detalls, i donar una evidència de les competències, posant exemples de situacions reals. 

Bon motiu per estar atenta als petits detalls.    


----------------------
Imatge pròpia.

viernes, 21 de febrero de 2014

El primer dia a l'escoleta...i la primera setmana

L'escoleta on faré les meues pràctiques (imatge pròpia)
DIARI DE PRÀCTIQUES

17-02-2014

Avui és el primer dia de practiques.

L’expectació ronda pels meus “interiors” i “rezuma” cap a fora.

Avui no hi són tots el nens de classe, així que hauré d’esperar a conèixer-los un altre dia.

El moment d’entrada, observo als nens, ells també m’observen. Saben que som “nova”, aquesta cara no els sona. Miren amb cautela, mantenen una distància prudencial, i en les seves cares veig diferents matisos: curiositat, precaució, interès. Les seves cares ho expressen tot. Arquegen les celles, entornen ells ulls i després, alguns, somriuen. Ells esperen a veure quina és la meva reacció.

Avui comença el meu període d’adaptació. Els nens ja han fet quasi tots el seu, menys dos al·lots que, com són més petits, van començar escola més tard i estan terminant aquest procés.

En acabar, la sensació ha estat bona. Ja he preparat el meu primer biberó i he canviat alguns bolquers (malgrat que això de canviar bolquers ja ho havia fet abans...). També he gaudit del moviment del petitons, de com exploraven diverses joguines.

Respecte a la meva tutora, la meva primera sensació ha estat bona. En un moment hem va dir que no calia que canviés el bolquer avui, però jo li vaig dir que no importava, que algú dia hauria de ser el primer, perquè no avui (ella estava ocupada intentant dormir a un al·lot).

Avui, primer dia, i ja he de sortir abans, tinc cita amb el anestesista. Espero que això s’acabi prompte. Entenc que no dóna bona imatge haver de sortir abans ja els primers dies... Surt a les 14:45.

18-02-2014
Avui són tots els nens! Què bé, així podré conèixer-los a tots.

Una al·lota ha estat prou dies malalta i ara li costa agafar el ritme i estar a classe sense estar a collet tot el dia. A l’escola és un adult per uns quants nens, no està tan sols per a un nadó, i el nen s’ha d’acostumar a esperar una mica el seu torn. Tan petits és difícil, però és un aprenentatge bo que fan poc a poc cap a la seva autonomia. Clar, no deixen de rebre l’atenció pertinent. Trobo difícil encontrar el punt exacte en que he de donar-les més o menys proximitat, sense caure en les seves queixes ploroses. Veig que si m’apropo i es callen, pot ser tan sols fossi una trucada d’atenció.

Es suposa que els dimars tenen psico, però avui hi havia bastant moguda i no ha donat temps.
Avui he de sortir al metge laboral i per això he de sortir abans de classe. A les 12:30 marxo i torn a les 14:00 més o menys.

He tornat abans d’acabar, però els nens ja no hi eren. 


19-02-2014

Avui m’han trucat del metge per donar-me l’hora de la cita de traumatologia i he hagut de sortir de classe per atendre el mòbil. No m’agrada estar amb el telèfon durant les pràctiques però era important la trucada. A més a més, amb això de documentar les pràctiques, hem de fer fotos, i, com que no tinc càmera, el mòbil farà les vegades de càmera....a veure què puc “capturar”.

Ja començo a desenvolupar-me millor dins la classe. Començo a veure quines són les rutines, encara que no és la mateixa per a tots, cadascú té el seu ritme i la mestra és molt flexible en aquest aspecte.
Suposo que a la fi de les pràctiques, els ritmes de tots seran més uniformes. Aquesta és una de les coses que vull observar.

20-02-2014

La cistella dels tresors.
Avui, com de costum, ens anem a la classe del costat una estona al llarg del matí. Avui tenim la proposta d’activitat de la cistella dels tresors. Els nens escampen els objectes i els exploren lliurement. El que passa és que és un dia d’aquestos en que cadascú té el seu ritme, i hem d’atendre altres necessitats de cada nen, com canviar algun bolquer, donar algun menjar o dormir als més cansats. El pròxim dia a veure si puc observar millor.
 
Vedranita, a l'entrada de l'escola (imatge pròpia)
21-02-2014

El compte viatger. Avui la mestra m’explica què és el compte viatger, que ho fan d’una tortugueta que està a l’entrada del centre i que viatja en el temps, a l’Eivissa antiga, que és la temàtica d’enguany del centre. Va passant de família a família i van afegint part de la història. Es tracta que sigui més bé amb textures, hem de tenir pressent que són nadons.

Avui vaig presenciar una petita reunió informal, la directora ha vingut a l’aula i li ha comentat un parell de coses a la meva tutora. No he volgut escoltar, perquè hem donava la sensació de que no estava convidada, però hem quedo amb el detall del comentari.

jueves, 20 de febrero de 2014

Jo...Felisa, principis del 2014

Un altre camí ha començat...Imatge: jo de petita
Hola,

Sóc na Felisa.

Ja al meu eportafoli vaig fer una petita presentació. Enguany encara sóc jo, però les meves competències han estat altres.

Diguem que estic aquí, estudiant tercer del grau d’Educació Infantil, perquè, a part del que ja he explicat altres anys, m’han agradat molt les coses que estic aprenent, i no només a nivell acadèmic.

Aquesta entrada és una mena de presentació per a la assignatura de reflexió i innovació educatives. Ja des del primer any vaig percebre la importància de la reflexió, i la diferència entre pensar i pensar sense arribar a cap port, i entre reflexionar sobre un fet concret. Això no vol dir que el tingui dominat, per suposat, però, com diuen, s’aprendre a fer fent, és a dir, s’apredre a reflexionar reflexionant.

Les meves expectatives respecte a aquesta assignatura són les d'endinsar-me més enllà. Evitar de quedar en la superfície i anar als punts concrets, als punts claus, per millorar el dia a dia, tan en les pràctiques com en al vida, ja que les competències s’extrapolen a altres àmbits de la vida, i quan això passa, es pot dir que la competència s’ha adquirit de veritat.


Respecte a les pràctiques, espero donar significativitat a moltes de les coses que hem donat al llarg dels nostres estudis, així com donar-les “cos”, estructura, enllaçar-les. Aprendre a enfrontar-me al petits en el dia a dia, d’aprendre amb ells i de ells.

Ens anem veient (o llegint ;D)!! 

Felisa