![]() |
| L'acampada (imatge pròpia) |
A les últimes
setmanes van assistir a una reunió de l’equip docent. En aquesta mateixa reunió
van exposar la idea sorgida la setmana anterior sobre fer una acampada amb els
dos grups de 2-3 anys, ja que enguany abandonen el centre, es graduen, passen
al segon cicle, i a més, es una promoció molt especial, la primera que va
començar des del primer any, en 0-1, a
l’escoleta, i que ja arriben a l’últim any que es fa en la mateixa.
Just aqueixa
mateixa tarda havia reunió amb els pares d’aquest nivell, i per suposat, vam
assistir. Abans, en la reunió de mestres parlàvem de quins criteris mínims
acceptarien per dur aquesta proposta endavant: vam decidir que amb la meitat
dels alumnes com a mínim, la proposta es duria a terme. Aquesta reunió amb els
pares era una reunió sorpresa per a ells, en la qual se’ls comunicaria la idea
de l’acampada. Va ser un moment molt emotiu, fins i tot van brotar algunes
llàgrimes dels meus ulls quan la directora explicava emocionada la idea i
aguantava les seves llàgrimes d’emoció. En escoltar aquesta idea, va haver
diverses opinions, però la majoria de pares van dir que sí, de fet, en la
mateixa reunió van dir que sí molts més de la meitat, així que....ens “anem” d’acampada!
Per suposat, nosaltres també. Aquesta és una experiència única.
He de dir que l’acampada
va sortir molt bé. Els nens van fer el seu sopar (pizzes) i després gelat. Les
rutines de rentar mans, fer pipí, rentar dents, com és evident, i a l’hora de
dormir es van portar súper bé. Al matí, el mateix, desdejunar, rentar cares,
anar al bany, vestir-se, i preparats per “anar” a classe. Els nens ho van gaudir un món, i, la veritat és que nosaltres també. Tan sols a la nit van tenir que trucar
a dos pares perquè els nens ho demanaven.
Participar en
aquesta “festa” i en els seus preparatius va estar tota una experiència.

No hay comentarios:
Publicar un comentario