 |
| El pati-panell d'experimentació |
“És evident que, com més espais diferents creem al pati, més diversificarem i enriquirem les possibilitats del joc lliure, creatiu i cooperatiu [...]” (Heras, 2011, pàg 21-22).
En aquesta entrada voldríem reflexionar i analitzar el nostre projecte de millora al centre Es Vedranell. Per començar, dir que l’equip docent de l’escoleta ens ha proposat fer el projecte a una part concreta del pati, que volen que sigui com a un espai natural i mig màgic amb espais per amagar-se i amb la temàtica principal natural. Es tracta d’un projecte conjunt amb l’escola i l’AMIPA i amb la col·laboració de l’Ajuntament. Ha estat iniciat fa tres anys, encara que els avanços fins ara han estat pobres o poc durables. Nosaltres, per la nostra part ens hem coordinat amb les altres al·lotes de pràctiques i hem dissenyat una sèrie d’artefactes pel pati d’acord amb els objectius establerts per par de l’escoleta i segons el que hem vist que als nens els hi podria agradar-les i/o necessitar per al seu moment evolutiu.
L’Ajuntament posarà les tanques per delimitar l’espai, i
l’hort. L’escoleta posarà unes taules d’experimentació amb la
col·laboració de l’AMIPA i nosaltres posarem un rocòdrom fet amb palets, uns
neumàtics de cotxe, i un d’autobús, un circuit d’aigua en un tauler, un panell
sensorio-manual, una casseta per als pardals i un test gegant de palmera posat
al revés, que representa un lloc on amagar-se, un refugi.
A continuació un quadre que sintetitza el nostre pla de
millora.
Objectius i accions
dutes a terme (quadre 1)
PROBLEMA
NECESSITATS
DETECTADES
|
META
|
RELACCIÓ
D’ACCIONS A DESENVOLUPAR PER DONAR RESPOSTA
|
Necessitat d’amagar-se
(contenció, límits). Observada en els moments de sortida i d’aula en el nens
al cercar llocs on ficar-se.
|
Fer una
estructura que doni l’opció als infants per amagar-se, acollir-se.
amb palets i cobrir-la amb una enfiladissa.
|
Ubiquem
una maceta gran de palmera a l’inrevés i li fem un tall que fa d’entrada.
|
Necessitat de continuar
explorant així com de mantenir la seva curiositat mitjançant reptes
cognitius.
|
Fer
panells i taules d’experimentació.
|
Fem els
dos panells, un d’experimentació amb circuit d’aigua i un altre
d’experimentació manual i els de manteniment de l’Ajuntament ens ho pengen.
Les taules
d’experimentació a la fi va ser el centre el que es va encarregar de
proporcionar-les amb els sous guanyats pel premi del carnestoltes.
|
Necessitat de
desenvolupant la seva psicomotricitat gruixuda com la conquesta de l’altura
(Aucouturier, 2004)
|
Fer una
estructura on trepar.
|
Fem un
rocòdrom i el plantem al pati.
|
Necessitats
d’un espai cobert, segur (massa sol): ombra
|
Cobrir la zona exterior.
|
Res.
L’Ajuntament
a la fi és qui s’encarregarà de proporcionar-les de majors.
Pel pati
de nadons, no la posaran i, encara que hem aconseguit una lona, no l’hem
posada ja que ens van delimitar l’espai per al projecte en un terç del pati
de grossos
|
Necessitat
per saciar la curiositat pel món natural (sempre que veien un ésser viu
preguntaven i volien conèixer)
|
Habilitar
un espai on sigui possible observar vida natural d’algun ésser viu (animal
i/o vegetal)
|
Fem una
caseta d’ocells i la pengem a un dels arbres del pati.
Ens vàrem
plantejar fer un petit hort, però des de l’AMIPA ja s’encarreguen de fer-les.
|
Quadre 1: Objectius i accions dutes
a terme.
Encara que sigui al pati, no significa que cal fer qualsevol intervenció, sinó que...
“Es tracta de crear espais exteriors acollidors i bells, espais que afavoreixen no tan sols els moviments plens de vitalitat i de risc, sinó també la intimitat i la tranquil·litat. Es tracta, doncs, de mantenir els espais exteriors, amb la mateixa manera que es dedica als espais interiors” (Penny Ritcher, 2002, citat per Cols, 2007).
ACCIONS I INSTRUMENTS
PER FER EL SEGUIMENT DEL NOSTRE PROJECTE
Per fer un seguiment del nostre projecte hem dut a terme bàsicament tres
accions.
La primera ha estat visualitzar el document de l'assignatura de Pràcticum
I on mitjançant un cronograma anàvem comprovant el seu compliment (ja que
anàvem una mica perdudes en aquest aspecte).
La segona acció ha estat fer reunions conjuntes amb les companyes
practicants del mòdul per fer seguiment a la vegada que planificàvem les
següents passes, parlant sobre el que ja hem fet, el que estem fent i el que
encara volem fer. Parlàvem del material, ens distribuíem tasques i avaluàvem la
viabilitat de les nostres propostes per al projecte de millora.
La tercera acció ha estat autoavaluar-nos en el seminari de l’assignatura
de Reflexió i Innovació mitjançant la graella que adjuntem a continuació ( es
tracta d'instrument d’avaluació que encara que no ha estat de confecció pròpia
sí que la hem emprat):
Graella d’anàlisi sobre el projecte de
millora durant el procés (Quadre 2):
INDICADORS PER AVALUAR
EL PROCÉS DEL NOSTRE PROJECTE
Els indicadors que ens hem plantejat han estat centrats en la funcionalitat
del material que volíem elaborar i presentar, han estat els següents:
- Pel que fa a la freqüència de joc dels infants, ens hem fixat que, del
material que hem presentat, les rodes són les que més èxit han tingut. Pel que
fa als dos panells, els nens li donen un us interromput amb períodes curts de
temps. Pensem que ha estat així per que les rodes donen més possibilitat de joc
i també per que hi ha més quantitat: es fiquen dins, les fan rodar, les apilen,
seuen al seu voltant com una taula rodona, etc.
Ens hem
adonat que la freqüència també depèn del moment evolutiu de cada grup-classe,
ja que el rocòdrom s’usa molt més pels infants de 1-2 anys ja que el seu moment
evolutiu està en plena conquesta de l’altura.
- Pel que fa a la durabilitat, pensem que les rodes i el test són les que
més duraran. Pel que fa als panells i al rocòdrom els hem hagut de reforçar
alguns dies ja que el material que havien fer servir per enganxar-los es veu
que no era el adient. El vam canviar i pareix que ha aguantat més.
A més, pensem que la durabilitat també depèn del material que usem. En els dos
panells, per exemple, pel fet de ser un cúmul de materials enganxats dona més
possibilitat de trencament i poca resistència. Per la qual cosa pensem que els
dos panells duraran menys ja que tenen molts de materials enganxats. A més, el
material que emprem per enganxar també és molt important, ja que al principi
vam usar la silicona calent i en veure que no era molt resistent amb la força
dels infants vam acabant reforçant amb la silicona freda.
- Respecte a l’atractiu de les estructures, hem pogut observar que tot el
material que hem presentat ho ha estat pels infants, ja que cada vegada que
introduíem un nou element al pati anaven corrent a explorar-lo i investigar-lo.
A més, la caseta d’ocells ha estat confeccionada en base a donar-li més sentit
atractiu en aquest espai concret del pati, que té com a temàtica l’espai
natural.
Per altra banda, i encara que no ens ho havíem plantejat en un principi,
hem observat que els dos panells donen més experimentació individual, en canvi,
el test i les rodes (sobretot les grans) donen més moments compartits: entrem
en la caseta, ens amaguem, ens asseiem al voltant de les rodes, etc. Això, en
conseqüència, duu en molts de casos al joc simbòlic: estem en la caseta, estem
asseguts en la taula, etc. Però per altra banda, el rols dels infants davant la
caseta d’ocells és passiu i observador, encara que pensem que podria canviar a
actiu (tenir cura del seu menjar, de l’aigua, fer-se preguntes i analitzar
l’estil de vida d’un ocell, entre d’altres) en cas de l’establiment d’un
ocell.
AVALUACIÓ: TIPUS I
INSTRUMENTS
Ens vàrem plantejar acabar i presentar el projecte de millora l’últim dia
per tal de poder observar la reacció dels infants, verificar el compliment dels
nostres objectius així com analitzar la durabilitat del material presentat. En
general, les nostres expectatives s’han complert i els infants han donat us al
material presentat tal com ens ho havíem plantejat des d’un principi. A la
vegada, mentre anàvem avançant en les tasques de realització, fèiem una
avaluació de com ho estaven fent.
Finalment ens hem autoavaluat amb la mateixa graella anterior. A
continuació l’adjuntem:
Graella d’anàlisi sobre
el projecte de millora al final del procès (quadre 3):
A més, l'hem avaluat mitjançant un DAFO que exposem a continuació:
BONA PRÀCTICA O PROJECTE
DE MILLORA?
Considerem que sí es tracta d’un projecte de millorar per les següents
raons:
-Volem que perduri en el temps,
-Es fa perquè detecta una necessitat o mancança educativa, concretament als
espais exteriors.
- S’ha donat mitjançant una evolució, ja que estava iniciat pel centre i
nosaltres li hem donat continuïtat amb la col·laboració de tota la comunitat
educativa (equip docent, l’ajuntament i APIMA, i, a més, encara que no amb una
participació activa i conscient per a la seva part per a la seva elaboració,
els nens en observar-los i detectar les seves inquietuds). Aquesta evolució ha
estat gradual, nosaltres mateixes hem introduït els elements creats de forma
progressiva. Per tant, ningun element ha llevat protagonisme a l’altra, ja que
cada material creat ha tingut el seu propi moment d’exploració per part dels
infants.
- Està lligat a la formació formativa, ja que ha anat agafant forma per
l’observació dels infants i les seves necessitats d’aprenentatge, així com hem
anat adequant les intervencions a les seves actuacions.
PROPOSTES
DE MILLORA, CANVIES QUE REALITZARÍEM
El gran canvi que voldríem haver fet és que el circuit d’aigua no sigui
fix, ja que l’ajuntament se’n va encarregar de enganxar-nos-ho. Més tard, i
després d’observar el joc dels nens, hem pensat en dues possibles alternatives.
La primera, hagués estat millor que fos portable i només emprar-lo per al joc d’aigua, és a dir en moment puntuals.
La primera, hagués estat millor que fos portable i només emprar-lo per al joc d’aigua, és a dir en moment puntuals.
La segona és la possibilitat d’haver-lo fet amb una altura més elevada i
amb unes escales portables o qualsevol cosa que els permeti arribar i tirar
l’aigua. Amb la qual cosa els nens tenen a vista el material però saben i
coneixen el seu ús, en moments puntuals.
Com que no hem tingut això en compte abans de presentar el material, els
nens el que han fet ha estat intentar donar-li funcionalitat introduint arena,
pedretes i terra. També pensem que si ho haguéssim presentat a tots però poc a
poc, en petits grups, pot ser a l’hora de sortir al pati, en tindrien més cura
d’aquest material, o pot ser no.
REPTES PEL FUTUR
En aquest cas haguéssim desenvolupat també dues idees. En primer lloc, i
com que la temàtica del pati en aquella zona concreta del pati és el medi
natural, cobrir tot el material que hem fet amb plantes com per exemple una
enfiladissa, entre d’altres. D’aquesta manera, sí que s’aconseguirà que els
nens tinguin una mica més de contacte amb e medi natural, ja que encara que
l’escoleta està en un context natural, el pati no del tot. Podria ser qualsevol
altre pati de qualsevol altre centre de l’illa.
En segon lloc, i per recuperar el circuit d’aigua, pensem que els infants
podrien crear el seu propi circuit i substituir-lo amb el que hem fet
nosaltres. D’aquesta manera tindran més sentiment de pertinença, pensem que el
cuidaran més. El problema està que en els següents anys i quan canvien els nens
segurament tornarà a passar el mateix, per la qual cosa l’equip docent s’hauria
d’encarregar de rematar les normes d’ús de l’element.
QUÈ HEM APRÈS
- La
necessitat de anticipar, de provar les coses abans de exposar-les.
- La
importància de l’ajuda i del treball en equip i de posar-se d’acord.
- L’emoció
de cercar les necessitats i rebregar-se el cervell per a trobar les possibles
maneres d’aconseguir-lo.
Acabem amb una presentació de fotografies on es pot veure el procés: al pati al inici, l'esborrany que vam fer, el procés de treball i com ha quedat el pati al final! (també podeu veure la Pecha Kucha)
--------------
Bibliografia:
--------------
Bibliografia:
Cols Clotet, C. (2007): Organitzar i viure els espais exteriors a l’escola dels petits. Revista infància de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, núm. 157.
Heras i Colàs, R. (2011): La importància del pati escolar. Com els patis escolars poden contribuir a l’educació ambiental. Cooperació catalana. Num 339. Gener.
No hay comentarios:
Publicar un comentario