COINTERVENCIÓ EN LES SESSIONS DE PSICOMOTRICITAT

Diverses sessions de psicomotricitat (imatges pròpies)

Vull començar dient que les sessions de psicomotricitat, que abans de Setmana Santa es feien els dimarts i dins l’aula, i ara han evolucionat, es fan els dilluns a la sala d’usos múltiples, és a dir, a la sala de psicomotricitat.

Observant als infants front aquest canvi, sobretot referit a l’espai, els primers dies vaig poder adonar-me que alguns de ells es feien ràpidament amb l’espai i l’exploraven sense cap problema. En canvi a altres els hi va afectar més. Davant aquest canvi, ploraven, o cercaven més la figura de l’adult. Els darrers dies, aquest aspecte ja estava superat.

Durant les sessions vaig observar també el joc que duien a terme els infants, comprovant com anaven evolucionant i aconseguint noves fites motores i de desenvolupament. Com cada vegada més cercaven la conquesta de l’altura, cadascú al seu nivell. Uns arribant arrossegant-se fins l’espatllera i posant-se de peu, i uns altres pujant a una estructura de fusta que hi havia, i com ho compartien, en arribar, amb l’adult. Cercaven la teva mirada i feien un somriure.

També vaig observar que per molt que estiguin a una edat que es suposa egocèntrica i en la qual el joc és individualitzat, els nens es cercaven uns als altres en certs moments, en una mena de “cucu-tras” i compartien mirades i somriures. Sí, amb nens del grup de 0-1 anys.

Respecte al meu paper dins les sessions, el rol que vaig desenvolupar va ser d’observador “actiu”; intervenint en aquells moments en què la seguretat dels infants el requeria, a vegades reforçant les seves accions a través de la narració de les mateixes; quan demanaven ajuda, tractant de donar l’ajuda mínima requerida, a vegades la proximitat i el recolzament verbal era suficient; i a vegades, si ells venien una estona per necessitats emocionals o de recolzament, allí em tenien.

Pentinar-se  en 0-1(imatge pròpia)

Respecte al que hem vist a la teoria d’una sessió de psicomotricitat, i les seves fases de ritual d’entrada, explosió motora, joc simbòlic, representació i ritual de sortida, he de dir que, clar, en aquestes edats no sé si es contemplen tal qual, però jo no les vaig veure clarament definides, sí l’explosió motriu de tombar la torre o muralla. Òbviament joc simbòlic en aquestes edats és una mica prompte, encara que ja els he vist amb la cistella des tresors repetir accions amb les culleres com si mengessin o agafar objectes pareguts a telèfons i fer com si parlessin, , inclòs pentinar-se. Aquests fets em van sorprendre moltíssim, ja que he de dir que la meva experiència anterior es centra sobretot en nens amb prematuritat o retard maduratiu, i els temps de desenvolupament són encara més diferents.

  

Aquests moments d’observació dels infants són moments privilegiats. Crec que les fases (per nombrar-les d’alguna manera) de desenvolupament humà són espectaculars.