Confecció de material didàctic i Planificar, intervenir i avaluar a l'aula

(Imatge pròpia: laberint sensorial)

Pràcticament des de que vaig començar les practiques, he tingut la sort de disposar del “permís” de la meva tutora per fer, provar i desfer el que jo cregués convenient. Fins i tot vaig canviar alguns petits detalls en la distribució de l’espai, alguns dels quals el vàrem mantenir, i d’altres, com la disposició dels bressols,  la van canviar de nou, però jo tenia que provar si anava bé així...

A més, vaig exposar les meves propostes d’activitats, les quals les planificava jo, intervenia jo (si era necessari), i, òbviament avaluava per tal de valorar quines coses havien estat un encert i quines coses podria millorar.

Fins i tot va haver una proposta que vàrem fer les dues alumnes en pràctiques d’aquest nivell. Volien fer una cosa que no s’hagués fet encara a l’escola, duradora, atractiva pels infants i que els ajudés en el seu procés de desenvolupament. A l’aula ja treballen amb la cistella dels tresors, activitat que els ajuda a desenvolupar el seu pensament matemàtic a través de començar a conèixer les característiques dels diferents objectes.

Jo volia fer alguna cosa pareguda respecte a aquest objectiu, i vaig pensar que per a aquesta edat, podrien fer una manta sensorial, sobre tot per als que encara no caminaven, però just ordenant el quart de material, vaig veure que hi havia una, feta per alumnes de pràctiques d’altres anys. Altre opció era fabricar una estructura a mena de túnel o laberint sensorial. Llavors, van decidir fer aquesta proposta. Durant la seva confecció, van decidir quins materials posar per a que els nens exploressin i gaudissin de diverses textures, colors i sons. Una vegada terminada l’estructura, havien de exposar-la als infants. Per la qual cosa, van haver de decidir si ho fèiem en “petit” grup, és a dir, tan sols un aula de 0-1, que són set nens, o amb les dues aules. També van pensar en quin espai. En un principi vam pensar un espai, el qual, al ser petit, van pensar que millor per grup-classe. Sabien per la nostra curta experiència que en espais petits, si són molts, s’atabalen. També havia de ser un espai lliure d’altres distraccions. Finalment el van decidir fer a l’entrada, delimitant l’espai amb bressols per tal que anéssim pel passadís o cap a la porta.

Vos deixo aquí a continuació l’escrit de la planificació de la proposta:

(imatge pròpia: laberint sensorial)

LABERINT SENSORIAL

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT

Des de petits els nens construeixen el seu coneixement arran de les experiències que viuen. Per tant, oferir-los una ampla varietat de materials i ocasions per experimentar amb aquests, és una manera d’acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge i afavorir el seu desenvolupament.

Explorar els espais i els objectes els fa construir esquemes mentals sobre el món en el que viuen.

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS

Explorar objectes i materials a nivell sensorial.

Dotar d’un entorn per a descobrir nous espais.

Afavorir el desenvolupament de la motricitat fina (manipulant) i gruixuda (explorant).

3. CONTINGUTS

Manipulació d’objectes i materials variats (tacte, oïda, vista).

Exploració d’espais.

4. MATERIALS UTILITZATS

Estructura en forma de prisma, de fusta.

Cadenes, pals de diverses llargàries, picarols, teles, trossos de mànega, tela mosquitera, etc.

5. TEMPORALITZACIÓ

Moments de joc durant la jornada. Uns 20’-30’.

Es pot plantejar com la panera dels tresors, en varies sessions, una o dues vegades setmanals.

6. NENS QUE HI PARTICIPEN

Grup de set nens de l’aula de 0-1 anys.

7. LLOC ON ES DESENVOLUPARÀ L’ACTIVITAT

Es durà a terme a l’aula.

8. ROL DE L’EDUCADOR

Observadors actius. Intervencions mínimes, per a satisfer les necessitats dels infants, tant físiques com emocionals. A vegades pot oferir un feed-back al infant sobre les seves accions, narrant el que l’infant fa, per fer-ho visible. Sense interferir de manera directa en les accions dels infants.

9. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Joc lliure amb l’estructura.

Respecte a la meva avaluació de l’activitat, dir que vam quedar molt satisfetes, els nens van estar jugant molta estona entretinguts, al voltant de 20’, una mica més pot ser. Un nen que sempre li costaven les propostes, va estar tranquil i fins i tot, sense saber gatejar, va creuar l’estructura anant d’un costat a l’altre provant-ho tot. La tela de mosquit va ser un èxit, els nens compartien moments junts i es cercaven per interactuar cadascú a un costat. Tan sols hi va haver una nena que no li va agradar, cosa que no em va sorprendre, ja que a aquesta nena li costa sempre tot el que fem de nou. Per això, vaig proposar fer servir dita estructura en més estones d’aula, en el seu grup-classe, per tal de que s’acostumi i es decideixi a intervenir i jugar.

Si voleu veure altres planificacions que vaig fer de manera individual, us deixo aquí vaig l’enllaç cap a unes altres entrades de bloc:

Experimentació amb materials del bosc 0-1

Experimentació amb maizena 0-1

Fins un altre!  

Agraïments: 

Gràcies al professor de matemàtiques per la seva assignatura i al llibre que ens va recomanar: 

Alsina i Pastells, A. (2012): Cómo dearrollar el pensamiento matemàtico de 0 a 6 años. Ed. Octaedro recursos. 2ª Edició..

(a la pàgina 99 es veu un altre tipus de laberint sensorial).

Gràcies a Andrea,alumna del mòdul, la meva companya de nivell 0-1 també en pràctiques, que gràcies al seu sentit estètic i a la seva gran col·laboració va ser possible realitzar dit material.

COPARTICIPAR AMB LA TUTORA: PROPOSTA AMB FRUITESPr

(Imatge pròpia: proposta amb fruites)

Es pot dir que hem estat ma a ma la tutora i jo a l’etapa final de les meves pràctiques, en tots els moments d’aula. Si una estava ocupada amb una tasca, l’altra s’encarregava d’altra, de manera fluida i sense emprenyar-nos. Si he de parlar de moments concrets, hi ha un que recordo especialment.

Va a ser un dia de proposta d’experimentació, és a dir, un divendres. La planificació general la fan amb antelació, abans d’arribar nosaltres al centre, però la proposta concreta la planifiquem i preparem durant la setmana d’abans. A més, aquestes propostes es fan ajuntant als dos nivells de 0-1. Aquest dia tocaven fruites.

Recordo els moments en que tots els nens dormien, que aprofitàvem per parlar del que volien fer, quines fruites posar, ja que havíem de tenir en compte els al·lergògenes, o al menys les fruites que més freqüentment donen aquests problemes, ja que molts dels nens encara no s’havien exposat a moltes varietats de fruita, i vàrem discutir i debatre sobre això.

Altre dels aspectes a planificar, era la quantitat de fruita de cada tipus de les que havien escollit.

Una vegada va arribar el dia, havien de preparar la proposta de forma estètica i atractiva per als infants, però tenint el compte el joc de cada nen i les seves possibilitats motores, per tal de que puguin participar. Aquest punt també va estar consensuat: un dels dubtes era si empraven taules o no, per exemple, i vàrem decidir que millor sense ja que en la nostra aula hi havia dos al·lot que encara no es paraven drets, en bipedestació. Les grandàries de les peces de fruita també van estar pensades i planificades pensant en la seguretat dels infants.

Pel que fa al moment de la proposta, com que érem quatre adults, ens vàrem distribuir els rols: la meva tutora faria les fotos “oficials”, jo, encara que alguna foto vaig fer, hem quedava amb una nena que aquell dia necessitava una mica més de recolzament, la figura de l’adult més prop a ella, la tutora de l’altre aula es quedava amb altre nen que també necessitava aquest recolzament i l’altre companya de pràctiques del mòdul feia fotos i atenia als que ho anaven necessitant. En acabar, van fer un feed-back de com pensàvem que hi havia anat i del que havia fet cada nen. Ja es comença a veure tendències en els nens davant les propostes, encara que canvien...

En aquell recordo que em vaig sentir una més de les mestres, vaig sentir que treballàvem en equip, planificant en conjunt l’activitat que estaven preparant.

Qui anava a dir que una cosa, en aparenci tan senzilla, dugués darrere aquesta planificació i cura? Quantes coses que pereixen evidents no han estat consensuades i dutes a debatre per tal de donar-les sentit i coherència amb el que realment es vol fer? No es tracta de fer per fer, hem de pensar en el perquè fem això i com podem fer-ho.     

Planificar, intervenir i avaluar: proposta maizena 0-1

(imatge pròpia: experimentació amb blat de moro)

Per a planificar aquesta proposta, vaig haver de pensar de quina manera presentar el material per tal d'atraure l'atenció dels infant i per afavorir aquesta curiositat per explorar tot el que els envolta.

MATERIALS QUOTIDIANS: Maizena  0-1

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT

Explorant l'entorn i els diferents materials que hi ha en ell, els nens construeixen la seva percepció del món. Les diverses experiències ells ajuden a formar una amplia xarxa que poc a poc van connectant i sobre la que reconstrueixen continuament. Arxius del món construïts arran de diverses característiques d’aquests objectes. Una d’elles és el que es capta pel sentit del tacte.

El material oferit, la maizena, es pot manipular sec, com la sorra, o fet massa, oferint als infants la possibilitat sensorial de la plastelina, amb un material molt més ric en qualitats físiques, que a més a més es poden menjar sense por a intoxicacions.

A més a més, manipular en aquestes edats ajuda a agafar destresa quant a la manipulació fina i ofereix varietat d’experiències per a treballar la part sensorial, especialment en aquest cas el tacte.

També es pot extreure de les observacions fetes durant els moments de menjar o d'altres propostes que a vegades els agrada desfer les coses, altres els agrada agafar els trossos més petits, i d'altres els agradar expandir tot per enmig. Els taps ajuden a estructurar una mica, per tornar a reunir el que ha estat desfet. Si no, en tot cas s'hauria d'acabar proporcionant aquest moment final d'estructuració (si seguim a Aucouturier).

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS

Estimular el sentit del tacte.

Apropar a diverses textures per la presentació del material.

Experimentar amb aquestes textures.

Afavorir la motricitat fina.

3. CONTINGUTS

Manipulació de maizena.

Manipulació de massa de maizena

Treure i ficar

4. MATERIALS UTILITZATS

Maizena

Massa de maizena amb color rosa (suc de remolatxa)

Maíz fet "gusanitos"

Taps i pots petits de "potitos". Culleres.

5. TEMPORALITZACIÓ

Dimecres, de 11:40 a 12:10. Durada de 30’ aproximadament.

6. NENS QUE HI PARTICIPEN

Set nens del grup de 0-1 any.

7. LLOC ON ES DESENVOLUPARÀ L’ACTIVITAT

Es té la possibilitat de dur-se a terme en diversos espais, segons la logística de personal del centre:

A l’aula

A la “peixera” forra amb bosses de plàstic

Al espai que queda cobert en el pati de nadons i que dona a la porta que comunica amb el passadís (en cas de haver d’embrutar, la neteja es pot realitzar més tard sense cap problema.

8. ROL DE L’EDUCADOR

Observadors actius. Intervencions mínimes, per a satisfer les necessitats dels infants, tant físiques com emocionals. A vegades pot oferir un feed-back al infant sobre les seves accions, narrant el que l’infant fa, per fer-ho visible. Sense interferir les accions dels infants.

En cas de que no es produeix cap intervenció dels nadons, pot provocar una mica la seva curiositat.

9. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Joc lliure amb el material prèviament disposat de manera estètica i atractiva.

AVALUACIÓ:

(imatge pròpia: proposta amb blat de moro)

Vaig preparar l'activitat a la taula i dues cadires pels nens que encara no es posaven de peu. Així les permetria l'experimentació del material a una altura còmoda per als que caminen in permetent la manipulació i transvasament, o "buidaments" (treure i ficar).  

Respecte al temps de concentració dels nens en l'activitat, aquest va estar satisfactori, ja que quasi van estar 20'.

L'ús que li han donat al material ha estat d'acord amb els objectius proposats, fins i tot s'han portat a la boca trossos de massa de maizena, amb la corresponent cara de sorpresa al sentir el que feia dins la seva boca aquesta pasta.

Veig que els va costar menys manipular la maizena en pols que feta massa.

Ficar "gusanitos" capta la seva atenció per tal d'agafar-los.

Els ritmes a l’aula: el dia a dia. Repetició sense repetició.

Cestellò dels tressors,
els dijous (com a mínim)

Ja ho he esmentat alguna vegada, no sé ja en quin treball ni de quina assignatura, però, he tingut la sort de viure i veure com s’establien diverses rutines, és més, de com s’unificaven, ja que al principi, cada infant tenia un ritme diferent al de els seus companys, i poc a poc l’han anat unificant (encara que hi ha dies que hem de canviar el ritme, ja que ells ens ho canvien). Més o manco els dies s’estableixen de manera similar: entrada, jugar mentre arriben tots, fer el bon dia, esmorzar, canvi de bolquers, dormir, estona de joc (ja sigui proposta, psicomotricitat, cistella dels tresors, etc.), canvi de bolquer, assemblea i acomiadament.

Els nens canvien constantment, evolucionen, es desenvolupen, aprenen. Si s’observa el seu joc, es pot veure com aquest va variant. Al centre, en la PGA i en el PEC s’estableix la programació general de les activitats, consensuat per tot l’equip docent al principi de curs, i la manera en que s’avaluarà, que per una banda ve donada per l’empresa que gestiona l’escola, però per l’altra, com l’equip docent no està del tot conforme amb aquesta, ja que no contempla el procés, fan la seva. Les reunions setmanals que duen a terme els ajuda en aquests processos. També fan servir l’observació per anar orientant i reestructurant, si cal, la programació pre-establerta o la manera de plantejar les activitats. L’avaluació es fa mitjançant l’observació dels nens tant en els moments de joc lliure com durant les propostes o dins els hàbits i rutines que es fan en el dia a dia. En el meu cas, la fan les dues mestres del nivell 0-1, ja que es ajunten en moltes activitats i propostes.

Els horaris i les aules s’organitzen al principi de curs, encara que a vegades es fan variacions dins aquest horari, segons necessitats i previ consens de l’equip educatiu, en les reunions setmanals que fan els dimecres a la tarda. Aquestes reunions estan regulades per la directora. Pensant en la resta del món, suposo que aquests aspectes varien, per exemple, en el cas d’escoletes privades, crec que tot depèn de la propietària.

Respecte als infants, ja sabem que aprenen, d’entre altres, per imitació. En veure el que fa un infant, pot ser repeteixi l’acció o la faci afegint o variant alguna cosa. Els moments més entranyables que hi havia en aquest respecte, i dels quals no tots els nens gaudien, eren els moment de entrada o sortida i els de menjador, ja que s’adjuntaven nens de totes les edats. Recordo els moments de rentar mans després de menjar, on els grans servien d’exemple als petits per a pujar-se les mànigues, per exemple.

Un altre aspecte que he pogut observar en les pràctiques és com els nens actuen i es relacionen amb la seva persona de referència al centre, la seva tutora, la mestre. A la fi he de dir que també em prenien per la seva persona de referència. Ja des de tan petits poden establir aquesta diferenciació. Quan entra un desconegut a l’aula saben que no és de la classe, quan estan en sortides, per exemple, i entrava a l’aula la tutora o jo, sabien que érem del seu “grup”. També saben que és la persona a la que li poden “demanar” o “explicar” les coses. Son nens que no parlen encara, però que ja s’expressen, amb una mirada, amb un gest, etc. Quan es queixen, et miren i fan com que ploren, per exemple, per demanar-te alguna cosa. Clar, en aquest cas els hi has de dir que no fa falta plorar per demanar allò o això altre. Altres vegades van cap on estàs tu, et donen una abraçada i, alguns tornen a anar a jugar, rient, i altres cerquen un lloc al teu costat per estar una estona tot plegats. També, quan algú els lleva alguna joguina, miren a l’adult per a que resolgui aquesta situació. A la llarga, suposo que aquestes intervencions han de anar dirigides a que l'infant aprengui a dialogar per a resoldre les seves conflictes, però això ho deixem per a anys més endavant. Mentre, amb explicar-les que aqueixa joguina la tenia un altre nen primer, que pot agafar una altra, i, si són una mica més majors, que quan aquell nen deixi de jugar amb ella la por agafar ell, crec que hi ha prou; petites normes de convivència i respecte dels companys. La veritat és que en aquest respecte trobo a faltar molta formació dins els estudis, diguem i espero que ho pugui aprendre en el meu recorregut al llarg de la meva pràctica docent o a la vida (o l'any que ve). (2.4)

Respecte a les famílies, el centre intenta que participen al màxim. El centre disposa d’una AMIPA que també dóna veu als pares i ajuda al centre. A més, es disposa d’un espai, els dijous ensucrats, per a que participen les famílies activament amb els infants. No hem d’oblidar els moments quotidians d’entrada i sortida on conversen amb els tutors sobre els seus petits. També fan unes sis reunions per nivell per a tractar temes que preocupen als pares, i el rol que he pogut comprovar que assolien les mestres no era d’experts en la matèria, sí una mica de dinamitzador de les reunions.

Continuant amb aquesta intervenció amb les famílies, el pla d’acollida contempla no sols l’acollida del nen, sinó de la seva família per a concretar i compartir l’acció educativa i complir una sèrie d’objectius. És un document curt que consta de dues fulles, curt però concret, i a la vegada necessari per donar unitat a les actuacions i identitat al centre. L’escola du a terme les següents actuacions referent a aquest pla: entrevista inicial, reunió on s’explica que fan a l’escola i perquè mitjançant un plafó, posar una foto del nen en els seus espais (canviador-armari, penjador de fora i el caseller) i convidar a les famílies en la participació de tallers, etc. (com ja he esmentat abans). En la meva estada, he pogut observar que sí es duen a terme aquestes actuacions recollides en aquest document, de fet, vaig assistir a algunes de les reunions amb les famílies. (3.3)

  

Respecte als mestres, no existeix un pla d’acollida com a tal, però estan els documents de centre on s’inclouen aspectes referents a la manera d’actuar, així com al entrar, no se’ls assigna una classe amb tutoria, sinó que fan de “més 1” per veure com es treballa en el centre.

Pensant i analitzant el temps en la nostra escoleta, a la meva companya de pràctiques i a mi (per la qual cosa aquest apartat l’hem fet de manera conjunta), ens va cridar l’atenció que el moment d’entrada anava seguit d’un joc lliure fins que arribin tots els infants. És a dir, que no era qüestió de arribar i asseure’s a esperar a que arriben la resta de companys. Però, és clar, és cert que “un temps que s’inicia amb l’acollida, el retrobament del grup. Una entrada flexible ens fa organitzar un espai on es fa el ritual sense llargues esperes” (Cols, Sargatal i Fernandez Quiles, 2012, pàg. 21). Al mateix temps permet que tots els infants estiguin presents en l’assemblea i per tant enriquir-se del moment, com per exemple amb les converses interessant que es duen a terme. (4.1)

Altre aspecte en referència al temps que també ens ha cridat l’atenció és el menjador. Allí tot és molt ràpid. El nen arriba, s’ha de menjar dos plats, les postres, beure aigua i cap a classe. Tot és molt accelerat i els infants lents sempre reben males expressions de les mestres en el sentit de “has de menjar més ràpid”. És veritat que tenen el temps limitat per al menjador però “el temps i els ritmes de la naturalesa són pausats, cada procés necessita el temps necessari i les condicions adequades. De la mateixa manera, els processos educatius requereixen un temps i unes condicions pròpies” (Cols, Sargatal i Fernandez Quiles, 2012, pàg. 19).  (2.2, 3.1)

A més, com defensa Morgandi (2012), “els ritmes d’adormir-se, de son i de despertar-se s’haurien de calibrar el màxim possible sobre les exigències individuals” (Morgandi, 2012, pàg. 14). Com ja he mencionat al començament d'aquesta entrada, al principi de l’estada a l’aula de nadons vam veure que era així, però poc a poc, aquesta individualització dels ritmes veiem que es van unificant en funció de la creació de les diverses rutines, encara que sí hem vist que es respecta algunes “sortides” d’aquesta rutina, si el infant el necessita. (1.2)

El fet d’unificar a tots per igual i dur un ritme a vegades accelerat, pot ser una mica influència d’aquesta cultura capitalista que ens envolta i en la que vivim. La pregunta és: com podem crear alguna resistència a aquesta temporalitat accelerada? Na Mia Couto ens dóna, d’entre altres, l’estratègia d’emprar el temps per a compartir: “ensenyar a valorar i apreciar el temps propi és oferir als infants instruments de resistència davant el domini del temps capital” (Couto, 2013, pàg 16). Per això ens insta a vincular la vida quotidiana amb nosaltres, a captar els elements sensibles de la vida quotidiana i donar-les valor d’aprenentatge. La meva companya de pràctiques i jo hem arribat a la conclusió que això és una mena de protecció contra el activisme sense sentit que ompli l’espai del matí sense cap sentit en sí mateix. Per sort, els nens sempre aprenen, en qualsevol context... (1.4, 4.3)

Bibliografia (1.1)

Cols, C.; Sargatal, E.; Fernandez Quiles, J. (2012): Els temps i els ritmes de la naturalesa. Revista Infància 188.

Couto, M. (2013): La vida quotidiana. Revista Infància, 190.

Morgandi, T. (2012): Les activitats quotidianes. Revista Infància, 185.

            

Planificar, intervenir i avaluar: materials del bosc

(imatge pròpia: materials del bosc-naturals)

Aquesta proposta va ser la primera que vaig dur a terme jo tota sola. Planificar ben tots els petits detalls, com disposar el lloc on es durà a terme i la manera de presentació adquireixen un punt clau per a l'exit de l'activitat, així com el moment del dia en que es du a terme. Aquestes coses són detalls que vaig aprendre amb la pràctica, com hem sentit moltes vegades durant els nostres estudis d'Educació Infantil: s'aprèn a fer fent.

MATERIALS DEL BOSC-CAMP 0-1

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT

Des de petits els nens construeixen el seu coneixement arran de les experiències que viuen. Per tant, oferir-los una ampla varietat de materials i ocasions per experimentar amb aquests, és una manera d’acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge i afavorir el seu desenvolupament.

El medi natural és una gran font de diversitat de materials a conèixer, i aquesta proposta, a més a més, els apropa a materials comuns en el nostre entorn natural.

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS

Apropar a diversos materials de l’entorn natural.

Experimentar amb diversos material naturals del camp.

Oferir varietat sensorial: textures, colors (verd-marrò).

Afavorir el treball de la motricitat fina (manipulant) i groixuda (transportant).

3. CONTINGUTS

Manipulació d’objectes naturals del camp i bosc

Transportar

Treure i ficar

4. MATERIALS UTILITZATS

Pinyes obertes i tancades

Trossets de fusta de diferents tipus

Garroves verds i marrons

1-3 capses tamany capsa de sabates o una mica més gran.

5. TEMPORALITZACIÓ

Dilluns, de 9:15 a 9:40. Durada de 25’ aproximadament.

6. NENS QUE HI PARTICIPEN

Set nens del grup de 0-1 any.

7. LLOC ON ES DESENVOLUPARÀ L’ACTIVITAT

Es durà a terme a l’aula.

8. ROL DE L’EDUCADOR

Observadors actius. Intervencions mínimes, per a satisfer les necessitats dels infants, tant físiques com emocionals. A vegades pot oferir un feed-back al infant sobre les seves accions, narrant el que l’infant fa, per fer-ho visible. Sense interferir les accions dels infants.

9. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Joc lliure amb el material prèviament disposat de manera estètica i atractiva.

Avaluació:

(imatge pròpia: moments de la proposta)

Els objectius es van complir. 

Tot i que era a primera hora, tal vegada hagués estat millor en un altre horari, però era el que teniem.

Els materials van despertar la curiositat dels infants, alguns són susceptibles de fer-se servir una altre vegada.

Si vull mantenir l'interès en la proposta, hauré d'acotar l'espai on es du a terme i llevar objectes quotidians que poden atraure l'atenció dels nens en certs moments. 

Vaig ficar capses de cartró i coses dins per veure si les treien, però per a alguns és una mica prompte per al seu moment evolutiu i no les van prestar atenció als materials que hi havia dins, encara que altres sí van explorar dins. 

Diferents etiquetes en la bona pràctica de centre

xarxa de pensaments
(mostra d'una pàgina d'un conte viatger)

Comentant les etiquetes de l’anàlisi de bona pràctica de centre, que era un treball grupal, ens van adonar que no coincidien amb les competències. Ens vàrem justificar cada una de la seva elecció, i aquest és el resultat:

1. Autònom en l’aprenentatge:

Tenim en comú la 1.1 i la 1.4. En canvi, mentre na Felisa va incloure la 1.2 i la 1.3, na Zineb no.

1.2: 

Zineb: no la vaig incloure ja que penso que encara nosé com es pot ser un bon professional…

Felisa: Però reflexiones sobre com podria o hauria de ser aquesta bona actuació.

Zineb: tens raó, la vaig a incloure

1.3:

Zineb: és que no hem mirat altres blocs de companyes, Felisa.

Felisa: Però sí que vàrem consultar altres blocs per documentar-nos o veure com ho fan amb aquesta pràctica a altres jocs...fins i tot hem incloure algú a la bibliografia.

Zineb: “ah, vale!” Pensava que només es referia a els blocs de les nostres companyes. 

2. Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

No tenim cap en comú. Mentre na Zineb ha inclòs la 2.5, na Felisa no.

Zineb: perquè no l’has inclòs? Sí que hem recollit una sèrie de dilemes i dubtes respecte la pràctica escollida.

Felisa: Sí, això l’hem fet, però no sobre el nostre procés d’aprenentatge.

Zineb: però nosaltres alhora de analitzar una pràctica estan desenvolupant el nostre propi procés d’aprenentatge com a agent crític. 

Felisa: juuummmm…..bé, de totes maneres ara sí que podria incloure-la ja que just això és el que fem ara. Ah! i també ho vàrem fer quan analitzàvem els indicadors. “Vale!”, convençuda!

3. Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil. 

Comunes tenim la 3.2.  Però, mentre na Zineb ha inclòs la 3.1, na Felisa no.

Zineb: escolta Felisa, jo penso que sí que ens hem preguntat sobre el funcionament del centre, ja que hem analitzat el per què no exposen el conte viatger amb les famílies a final de curs. És a dir, de forma conjunta. També hem analitzat la manera en la que les mestres es coordinen i es distribueixen les tasques. I per a mi, això és preguntar-se sobre el funcionament del centre. 

Felisa: Bé, jo no la he posat ja que entenia que feia referència en quant al funcionament general del centre, no sobre una pràctica concreta. Ja saps que de totes maneres jo sempre em faig preguntes...

4. Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

Cap comuna. Zineb té la 4.1 i la 4.3, i na Felisa té la 4.2.

Zineb: i la 4.1., per que no la tens? jo crec que encara que no hem arribat a una conclusió clara si hem intentat buscar els marc teòrics de la pràctica.

Felisa: Perquè posa a l’aula, no al centre…

Zineb: (cara de sorpresa)no m’havia adonat!

Felisa: i perquè no has afegit la 4.2?

Zineb: per que he pensat que no hem comparat la mateixa pràctica amb altres centres.

Felisa: Sí, vàrem mirar en la xarxa com ho feien en altres centres i també hem comparat diverses pràctiques dins del centre per tal d’escollir la que més ens agradava…

Zineb: doncs, estic d’acord. I què em dius de la 4.3?

Felisa: I perquè l’has posat tú??

Zineb: es que crec que sempre que s’analitza un aspecte es tendeix a fer hipòtesis. Per exemple, a l’hora de fer les propostes de millora hem fet les nostres hipòtesis: “nosaltres pensem que sí exposessin els pares el conte viatges els dijous ensucrats, els pares s’obligarien a ser més puntuals en les dades de finalització. Ara no se m’ha acudit cap altres però estic segura que en tenim més. 

Felisa: ja però….d’acord, sí. La puc incloure.

Els petits moments

Durant una proposta
de material quotidià

Na Mia ens insta en el seu article: “la vida quotidiana” a gaudir de les petites coses de la vida, a no deixar-nos dur per la corrent que ens arrossega sense treva dins d’aquesta societat que sempre té pressa, per tal, suposadament, reunir més, guanyar més, aconseguir més. Però el que no saben és que les coses tenen el seu temps, la natura té el seu temps: no pots fer madurar una pruna abans del seu temps, no pots accelerar aquest procés. Aquesta lectura és recomanable sobretot per que la gent reflexioni sobre les situacions que donen aprenentatge, que no fa falta caure en l’activisme, o abusar del Little Einstein.

Durant les pràctiques, he pogut viure una estada en la qual els temps eren bastant flexibles. Tan sols quan van començar amb les propostes, un cop per setmana, notava que el ritme estava accelerat, ja que havien de tenir les rutines diàries fetes (esmorzar, canvi de bolquers i dormir, a més del joc lliure, però aquest no influeix) abans de les 11:45 per començar l’activitat, quan de vegades alguns encara haguessin dormit una mica més. Per sort, el moment de començar amb les propostes, les rutines ja estaven prou unificades i no va suposar una gran problemàtica, però vaig poder veure una mica aquesta vivència del temps encasellat.

Per sort, a la meva classe això no passava tots els dies, i la major part del temps els presenten materials de la vida quotidiana o reciclats perquè experimentin i se’ls deixa explorar l’espai, ja que és una de les competències per aquesta edat i els nens demostren una necessitat per fer-ho. Així, a través del seu interès pel món que els envolta, van formant els seus esquemes de coneixement.

La lectura es relaciona amb la ideologia de les escoles Pickler i amb les teories socioconstructivistes amb l’aprenentatge vicari i aprenentatge entre iguals, en els moments quotidians, a través de moments significatius per als infants.

I dic jo....si hi ha estudis i un recolzament científic, perquè el món no fa cas?