Els petits moments

Durant una proposta
de material quotidià

Na Mia ens insta en el seu article: “la vida quotidiana” a gaudir de les petites coses de la vida, a no deixar-nos dur per la corrent que ens arrossega sense treva dins d’aquesta societat que sempre té pressa, per tal, suposadament, reunir més, guanyar més, aconseguir més. Però el que no saben és que les coses tenen el seu temps, la natura té el seu temps: no pots fer madurar una pruna abans del seu temps, no pots accelerar aquest procés. Aquesta lectura és recomanable sobretot per que la gent reflexioni sobre les situacions que donen aprenentatge, que no fa falta caure en l’activisme, o abusar del Little Einstein.

Durant les pràctiques, he pogut viure una estada en la qual els temps eren bastant flexibles. Tan sols quan van començar amb les propostes, un cop per setmana, notava que el ritme estava accelerat, ja que havien de tenir les rutines diàries fetes (esmorzar, canvi de bolquers i dormir, a més del joc lliure, però aquest no influeix) abans de les 11:45 per començar l’activitat, quan de vegades alguns encara haguessin dormit una mica més. Per sort, el moment de començar amb les propostes, les rutines ja estaven prou unificades i no va suposar una gran problemàtica, però vaig poder veure una mica aquesta vivència del temps encasellat.

Per sort, a la meva classe això no passava tots els dies, i la major part del temps els presenten materials de la vida quotidiana o reciclats perquè experimentin i se’ls deixa explorar l’espai, ja que és una de les competències per aquesta edat i els nens demostren una necessitat per fer-ho. Així, a través del seu interès pel món que els envolta, van formant els seus esquemes de coneixement.

La lectura es relaciona amb la ideologia de les escoles Pickler i amb les teories socioconstructivistes amb l’aprenentatge vicari i aprenentatge entre iguals, en els moments quotidians, a través de moments significatius per als infants.

I dic jo....si hi ha estudis i un recolzament científic, perquè el món no fa cas?