CREENCES

Massa petits?

Aquesta entrada del mòdul 2 la faré una mica diferent al que ens demanen, ja que just vull reflectir un pensament al respecte que vaig tenir, relacionat amb les creences, però crec que el que se’ns demana queda reflectit en el que vull expressar.

Vull parlar sobre l’autonomia, que a més és un dels objectius a desenvolupar durant aquesta etapa.

Per si algú no ha llegit entrades anteriors, dir que les practiques les estic fent a l’aula de 0-1.

            Imaginar-vos la meua situació: coment amb la gent la classe en la que vaig a començar pràctiques i la resposta majoritària que trobo és del mateix tipus, amb comentaris com aquests: “Uf! T’avorriràs”, “només canviaràs bolquers, els adormiràs i els hi donaràs menjar”, “jo no podria amb tan petits, no fan activitats, és molt avorrit”, etc.

            Per sort, jo no feia molt de cas a aquestes paraules. Pensava: és una bona oportunitat per veure i gaudir del desenvolupament normal a nivell motriu de diversos nens. He de recordar que faig feina com a fisioterapeuta pediàtrica i aquesta experiència enriqueix la meva tasca professional, encara que també aquesta tasca professional m’havia marcat certes creences sobre la capacitat autònoma dels infants, més per baix de les capacitats que tenen en realitat, i això que és una de les coses que cerco desenvolupar...

            De sobte, un dia, en mig de les pràctiques, em ve al cap un record d'altres assignatures: la imatge dels infants, i la nostra actuació en conseqüència. Aquí vull fer un incís, a vegades saps coses que oblides momentàniament, i tornes a recuperar desprès de viure certes experiències, no sempre es pot tenir tot present al cap, però està bé revisar coneixements de tant en tant. Crec que llegir, formar-se, tenir converses amb companys i reflexionar sobre l’experiència són unes bones manera per refrescar coneixements o ampliar-los.

      

Primer en trona, després tot sols a la taula, com les grans.

     I, com es que va venir aquest pensament al meu cap? Arran d’observar a la meua tutora interactuant amb els infants. És una de les coses que més m’agraden d’ella: confia en la capacitat dels nens per fer, encara que té en compte el ritme i les capacitats de cadascú, i va provant fins on poden arribar tot sols. Per exemple, la meitat de la classe va començar a menjar-se la fruiteta, tots sols, assegudets a la taula. Primer va veure si podien agafar alguna cosa de menjar i dur-se-la a la boca, si podien desfer el menjar en la boca, etc. La qüestió és que quan una altre persona entrava a classe en aquells moments, deia: “Oh!, mira’ls. Com fan això si són tan petitons! Els nens de 1-2 més petits hi ha alguns que no ho fan”. També alguns pares dubtaven de la capacitat dels seus fills per fer això, i es sorprenien al rebre la notícia de que ho havien fet i molt bé, que ja podien començar a casa també (alguns sí que ho feien ja...).

            Aquesta experiència no és l’única. Hi a més, com la de començar a introduir-los en recollir (un o dos objectes), o anticipar cançons per que sàpiguen quina rutina toca (“sentatitos” per seure on està el racó d’assemblea per començar a cantar, i hi ha ara mateix quatre de sis que van bastants vegades solets). Totes m’han fet recordar-me que, dins de la seva zona de desenvolupament proper, i confiant en la seva capacitat, hem de deixant-los fer fins on poden, no fer per ells el que ells poden fer sols, no pensar: “pobrets, que petits, no saben”, i fer pe ells. Aquesta creença d’incapacitat i dependència pot ser contraproduent en la seva adquisició de l’autonomia. 

          També record haver-li preguntat al respecte, i la meva tutora em va fer veure clar que una de les advantatges de l'adquisició d'autonomia en aquest respecte era que, quan l'any vinent tingués 12, cinc nous, el fet de que set nens ja fessin aquestes rutines sols, podia fer servir d'exemple (aprenentatge vicari) als altres nens, a més de facilitar-li la feina, ja que ella era una sola i ells serien bastants. Això em va fer pensar...clar, nous alumnes que comencen, tornar a treballar la identitat de grup, del nou grup que s'ha format, i continuar treballant les àrees del currículum, entre elles la que contempla l'autonomia personal, que s'anirà desenvolupant i incrementant. 

          Sempre present...Quina imatge d'infant? No infravalorar-los.