Bona pràctica d’aula: Assemblea d’entrada i de sortida.

El nostre nou racó d'assemblea

       L'assemblea d'entrada i sortida: el fet de ser una pràctica molt estesa, i per això poc innovadora, no l'eximeix de ser una bona pràctica. Al contrari, pot ser per això que es faci a tants de llocs. Vegem per què és una bona pràctica.

Primer, explicaré en que consisteix i com es fa en concret a la meva aula. Tots asseguts en un racó, cantem cançons i esmentem, mostrant la seva foto, als que hi són.

Tant a la sortida (12:50) com a l’arribada (9:15) es fa similar, les mateixes cançons excepte la del “bon dia” per a entrar i  “hasta mañana” per sortir. Al començar cantem la cançó de “sentaditos”. Quan estan tots asseguts (alguns ja comencen a anar per ells mateixos, altres hem de dur-los cap al racó d’assemblea. Agafem les fotos amb les seves cares, cantem les cançons amb gestos de “a la vora de la mar” i la de “araña, arañita, subiendo la escalera”, després la cançó corresponent al moment del dia i els presentem les fotos, una a una, dient el nom i un “bon dia” o “fins demà”.

                Es fa així de simple perquè acabem de començar amb aquesta rutina, en un grup de nens de 0-1 any. Encara aguanten poc temps asseguts i estan en procés de reconèixer en les fotos. Per sort en aquest nivell són set infants, i “passar llista” amb set es fa més ràpid que amb dotze o divuit, o vint-i-cinc!

                Aquest espai destinat a aquesta activitat el vàrem crear de nou quan vàrem iniciar aquest moment dins el dia a dia de l’aula. El racó de lactància, que ja no es feia servir, va sofrir una transformació. Aquesta petita cantonada darrera del canviador ens acull entre matalassets i coixins. A la paret propera, les fotos amb velcro i les lletres que anomenen aquest espai: assemblea.

                Els objectius que es treballen en aquest moment són de diversa índole. Per una banda, treballen el fet de començar a estar tots asseguts, atenent a una mateixa cosa. Comencen a tenir contacte amb una rutina que faran els anys posteriors. Però no és sols aquest caràcter que podria titllar-se de propedèutic, encara que més bé es una mena d’andamiatje, con ens explica Vigotsky; és molt més: les cançons ajuden a anticipar els moments, ells mateixos anticipen el moviment que bé de la cançó, o es van a seure alguns al lloc d’assemblea al sentir la cançó de “sentaditos”. Ajuda a formar la identitat de grup, a treballar el llenguatge per la repetició de les cançons i el seu vocabulari, ajuda a treballar la identitat personal, al mostrar-les les seves imatges i anomenar-los (alguns ja comencen a reconèixer-se). Per tant, podrien dir que dins del currículum, es treballen les àrees de coneixement de sí mateix i autonomia personal i àrea de llenguatges: comunicació i representació, tot dins una concepció constructivista, fonamentat en aquestes mateixes teories: Andamiatge (ja esmentat), repetició-imitació social (Vicarisme). Quan passin a dur a terme l’assemblea de manera més participativa per la seva part, es passarà a treballar altres aspectes, que pel seu nivell de desenvolupament encara es inapropiat.  

                El fet d'haver vist com s’instaura aquesta rutina, em lleva aquest dubte que en tenia de com s’instaurarà o com es començarà, com es portaran els infants, etc. No obstant, em fa plantejar-me si és alguna cosa significativa per al infant, com recomanen que han de fer les activitats i propostes que es fan. Crec que, en un principi no ho era, però ara veig la cara que posen quan cantem la cançó per començar l’assembles: per a els tenen un significat, van a gaudir d’aquest moment amb les cançons, que els agraden moltíssim, i de les quals ja comencen a anticipar els moviments, abans de començar a cantar-les. Pot ser ara ja tingui un poc més de significat. I l’any que bé, amb cinc nous infants, el fet de tenir set que ja ho fan i saben com, pot ser faciliti aquest procés (imitació).

Un moment de l'acomiadament

       Aquesta pràctica té un grau de satisfacció molt alt, tant al centre com a tots els centres. Com ja esmentava al principi, és una pràctica molt estesa, que es fa durant tot el cicle d’infantil. A més, en nivell superiors (2-3 anys) de l’escoleta es fa servir aquesta rutina també per a comentar les activitats que s’han fet i les que es faran, a més de donar espai als infants per a la seva participació.

                Respecte als indicadors que vàrem acordar entres tota la classe, podria dir que en aquesta pràctica es reflecteixen els següents, i per tant es pot classificar coma bona pràctica:

-         

- Interrelació d’àrees, àmbits. Aprenentatge integral.	Ja Que es treballen les tres àrees del currículum: coneixements de sí mateix amb la motricitat, el seu nom, la seva foto, etc, el llenguatge amb les cançons i l’entorn ja que les cançons parlen de temes d’entorn, són populars, etc.
-  Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés.	Tots i són, participen en la seva mida i aprenen de l’experiència, van anticipant el que bé en al cançó amb els gestos o que han d’anar a seure per començar.
- Temps i espais per a la reflexió.	Més endavant, l’assemblea és temps per al discurs i la reflexió, ara són els inicis.
- Alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge.	Més endavant, ara són els inicis.
- Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa. Capacitat d’autocrítica.	Es van seleccionar les cançons que faríem servir, vam veure com anava i com aguantaven asseguts.
- Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.	Es fa en gran grup, en moments establerts del matí, i el grup es de set.
- Fomentar la motivació de l’alumnat.	Les cançons els hi agraden i els motivi.
- Potenciar l’autonomia de l’alumnat.	Intentem que vagin solets a l’espai destinat a l’assemblea. Anticipar el que bé ajuda a l’autonomia.
- Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.	Partim de les cançons, que els agraden molt. De significatiu i funcional ja he parlat.
- Treball cooperatiu dels mestres.	Ara que som dues referents a l’aula, hi ha una col·laboració a l’hora  de dur-la a terme.
- Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant	Més endavant, ara són els inicis.
- Avaluació formativa i continuada	S’observa el que fan i com en el dia a dia, si anticipen, etc.
- Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança, respecte.	Aquest moment, més endavant, es presta a això.
- Escolta i mirada activa cap a l’alumnat.
- Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.	Més endavant seran de caire més actiu, encara que ja cerquem la seva participació.
- Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica
- Potenciar la creativitat dels infants	Més endavant, quan contin i expliquin les seves experiències, primer han d’aprendre a parlar.
- Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió	Més endavant és un dels moments que s’empra per resoldre certes situacions de conflicte.
- Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi	Hi ha hagut algun dia que no l’hem pogut fer ja que tres en tenien somni i es van anar abans a dormir.
- Vincles afectius i positius amb l’alumnat	És un moment de temps compartit d’intervenció mútua.
- Fonamentació teòrica al darrera	Ja ho he esmentat.
- Consens entre la comunitat educativa	També està esmentat: es fa en tot el cicle d’infantil, i a vegades a primària.
-  Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació	Més endavant, ara són els inicis.
-  Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa
-  El procés de canvi té importància	Va evolucionant
- Materials originals i atractius, motivadors	Cançons i fotos
- Ha de ser documentada	Veure foto
-  Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat.
-  Autoavaluació del professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en propostes de millora	Quan es mouen massa i no atenen, em plantejo si el to de veu i el ritme ha estat adequat, si havia massa distractors, etc..

Els canvis que faria serien que hi hagués més “pau” en aquest moment, és a dir, sense interrupcions, ja que els nens es despisten molt si senten la porta obrir-se o algú parlar. També canviaria el material de les fotos, per un material que no poguessin doblar i sí poguessin manipular; sempre es queden amb guanyes de tocar-les. L’espai també m’agradaria que fos una mica més circular: és un angle recte i costa arribar a alguns infants quan seus al terra, sobretot al que queda assegut en el cantó.

                A pesar de tot això, he de dir que l’experiència està sent única. M’agrada molt veure com reconeixen les cançons i anticipen els moviments. Em fa plantejar-me quina capacitat de memòria tenen els nens, ja que, al tornar de Setmana Santa encara se’n recordaven. A més, veure les seves cares de felicitat quan toca aquest moment, no té preu.

Deix aquí un enllaç d'una tesi que parla just del moment d'assemblea com a eina per desenvolupar el llenguatge:

http://bucserver01.unican.es/xmlui/bitstream/handle/10902/1563/TesisSSR.pdf?sequence=1

Fins una altra!

;D