 |
| Mostra de Conte viatger de "Es Vedranell" |
Així doncs, el conte viatger es tracta d’un
compte amb pàgines (DIN-A3) en blanc que va passant per cada família, la qual
va escrivint el conte, dues pàgines més o manco per grup familiar. Així una
família continua la història de l’anterior i, a més de la lletra, posen
dibuixos, textures, etc. La història és començada per les educadores i els
pares li donen continuïtat. Enguany tracta de la tortuga viatgera, ja que a
l’escola, en el hall, “viu” Vedraneta, la tortuga de l’escoleta. Aquesta
tortuga viatja pel temps, per l’Eivissa antiga: el projecte de centre
d’enguany. En els darrers dies de curs,
els llibres (un per aula) estan acabats i s’exposen, es llegeixen als infants i
tots gaudeixen de l’activitat. Els contes dels anys anteriors romanen a
l’escola i serveixen a vegades de guia per als pares que comencen amb aquesta
aventura.
Respecte
l’origen, no hem pogut arribar a una conclusió clara. El que sí ens han
explicat és que han decidit dur-lo a terme davant la necessitat de implicar més
a les famílies en el procés educatiu i evolutiu dels infants. A més, també han
vist que a altres centres es fa i funciona força bé, per la qual els ha animat
a iniciar l’experiència.
Els objectius principals d’aquesta iniciativa són
reforçar els vincles (tant família-escola, com pares-fill: llegim, escrivim i
creem les nostres pàgines de forma creativa), augmentar els nivells de
participació de la família i fomentar la reflexió conjunta d’històries en
família, així com la creativitat. A més, les famílies coneixen el treball i les
idees d’altres participants.
Aquests objectius són a la vegada indicadors de
bona pràctica i que a més, tal com hem observat durant les nostres pràctiques
fins ara, es compleixen.
Com a punts a favor d’aquesta iniciativa podem
destacar que l’activitat del conte fomenta la creativitat de les famílies, cosa
que ens hem adonat quan hem fullejat un d’aquests contes dels anys anteriors i
en base a les enquestes* que hem realitzat. Així doncs, cada família, en la
seva part, havia fet una decoració emprant materials diferents, nous i amb una
gran varietat d’idees, com per exemple una porta, que es podia obrir, o un
cofre dels tresors que també s’obria i amagava un paperet a dins.
Altre punt positiu és la sensació de formar part
d’un grup, el grup de la classe, com a conjunt de pares, és a dir, gràcies a la
creació d’un producte conjunt de l’aula per part de totes les famílies. A més,
aquests contes són únics i els conserva l’escola, que els podrà contar en
diferents aules, moments, celebracions, etc., és a dir, al llarg dels anys. Per
tant, cada família deixa la seva petjada al centre escolar, i permeten que
“tots aprenguem de tots”.
Sense oblidar que, tal com comenten Bassedes, Huguet i Solé, (2008), “la participació de les famílies pot ser molt beneficiosa per a l’escola
pels motius següents: acosta els dos mons [...], s’afavoreixen aprenentatges
mutus, cada persona pot aportar una experiència, un saber, una manera de fer
diferent i enriquidora. [...] Sempre hauria de ser un mitjà, entre d’altres,
per assegurar [...] la proximitat entre els dos contextos primordials de
desenvolupament dels infants de l’etapa d’educació infantil.”
A més a més, hem
realitzat unes enquestes* per a valorar el grau de satisfacció de les famílies
respecte a aquesta pràctica. Tot o quasi tots ens han mostrat gratitud a l’hora
d’elaborar el conte compartint el moment amb els infants encara que molts no
sabien els objectius i la pedagogia que s’amaga darrere d’aquesta pràctica
educativa.
La llàstima és que a vegades les famílies no
compleixen les dates per a la creació de la seva pàgina i això deixa altres
famílies sense temps per fer la seva. A més, amb les enquestes* ens hem adonat
que una gran part de les famílies no coneixen els vertaders objectius
pedagògics de la pràctica. També és una pena que l’exposició del conte no es
faci en conjunt amb totes les famílies, sinó que és opció de cada família el
fet de veure el producte final, o no, i a sobre és de manera individual. Així
perdem la oportunitat de que les primeres famílies que fan el conte no tenen la
possibilitat de veure el que han fet les altres, així com treballar la identitat
en el moment que els infants veuen al producte de les seves famílies en públic.
En l’exposició també s’aprenen a escoltar, respectar i interessar-se per el
treball de les altres famílies, i per tant, la formació de valors. No només
això, sinó que també perdem la oportunitat d’augmentar el vocabulari i enriquir
el llenguatge mitjançant la lectura del mateix.
Si tenim en compte que a la classe dels majors
(2-3) exposen la fulla que han fet amb la seva família, cal dir que aquest
moment per a ells és molt especial. Ells estan satisfets de la feina feta, d'exposar-lo a la classe i sobretot verbalitzar tot el que s’ha fet i com s’ha
anat fent.
No només es una pràctica satisfactòria per a les
famílies i els infants, sinó que també ho és per a l’equip educatiu del centre,
ja que es senten orgullosos del mateix i el duen endavant des de fa tres anys.
Això no significa que no siguin conscient i acceptin que sigui una “enfeinada”
per a les famílies, tal i com ens el va verbalitzar la pròpia directora, mare a
la vegada d’un alumne del centre: “Com a mare, jo que ho he viscut, ho veus com
a una obligació, a part de tenir que venir a les reunions, entrades,
sortides, etc. [...]”.
 |
| Mostra d'una pàgina: Suro, teles, feltre, etc. |
Voldríem afegir la nostra proposta de millora
basada en complementar el conte viatger amb els dijous ensucrats. Es tractaria
de que cada setmana els pares que els hi toqui venir a l’escola s’hagin endut
la setmana anterior el conte viatger per realitzar les seves dues pàgines.
Així, el dia que venguin al centre exposaran la seva part del conte als
infants. Això permetrà complir els objectius que hem comentat anteriorment. Com
a conseqüència, es realitza la petita exposició amb els infants i, a més, es
marca una data límit per fer la part del conte per a cada família. Una altra
proposta que afegim, i per a que els pares també puguin gaudir del conte i veure
el producte final, es podria exposar o presentar el dia de la reunió de final
de curs de cada aula.
Cal remarcar que, encara que suposi un esforç
extra, aquesta pràctica ajudarà a millorar les futures participacions (cosa que
algunes poques famílies sí que entenen que és un dels objectius de la pràctica)
ja que “el reconeixement, la alegria i l’esforç d'aconseguir el que es cerca
així com de l’aprenentatge realitzat, augmenten les ganes de seguir
participant” (Mangado, 2012). Per tant participar és un aprenentatge en si
mateix:
“no se nace buen o mal
participador, se aprendre a participar i facilitar que otros participen”
(Mangado, 2012).
Aquesta iniciativa ens genera diversos dubtes com
per exemple: provoca un ambient de competivitat entre les famílies en compte
d’apropar-les? pot provocar en els pares sentiments de inferioritat o poques
capacitats en el moment d’elaborar la seva part amb la qual cosa els podria
distanciar de la relació entre família-escola i anar en detriment respecte a la
iniciativa de participar en altres propostes? què passa si algú perd o romp el
llibre i es perd tot el que han fet les altres famílies? què passa si no es
compleixen les dades d’entrega d’una família afecta a la participació d’altres
famílies per falta de temps?
A continuació analitzem
l’assoliment d’alguns indicadors de bona pràctica, els quals hem confeccionat
en consens a classe:
Indicador
|
Es
compleix
|
No es
compleix
|
No
procedeix
|
Justificació
|
| 1
Interrelació d’àrees, àmbits.
Aprenentatge integral |
X
|
Encara
que s’interrelacionen diferents tipus de llenguatges (verbal, oral, plàstic),
així com l’expressió artística com escrita.
|
||
| 2
Atenció a la diversitat: Presència,
participació i progrés |
X
|
Enfocant
a les famílies considerem que es compleix, totes poden accedir, poden
participar i entenem que a tots els enriqueix l’experiència, a més de
gaudir-ne d’ella.
|
||
| 3
Temps i espais per a la reflexió |
X
|
Tenen
un marge d’una setmana amb el llibre en les seves mans, encara que des de
començament de curs ja saben que han de fer-ho. A més, en cas que no hagin
quedat satisfets tenen la possibilitat millorar-la el pròxim curs, excepte si
són de l’últim any.
|
||
| 4
Alumne com a protagonista del seu procés
d’aprenentatge |
X
|
Ja que
és una activitat que va dirigida a les famílies. Per tant, no sabem si els
alumnes participen amb ells o no. Malgrat això, la família-alumne sí que són
protagonistes en les pàgines que realitzen.
|
||
| 5
Implicació i compromís educatiu |
X
|
La seva
finalitat és educativa i pesem que tant les famílies com els educadors
s’impliquen i es comprometen amb l’educació.
|
||
| 6
Planificació, desenvolupament i
autoavaluació permanent en la pràctica educativa. Capacitat d’autocrítica. |
X
|
Entenem
que aquest indicador està destinat al educador que fa el mestre respecte a la
seva pràctica. En el nostre cas és una pràctica de centre per a les famílies
i s’avaluaria el funcionament d’aquesta al final, i com a conjunt.
|
||
| 7 Currículum
obert i flexible, ric, estimulant, coherent. |
X
|
Encara
que l’activitat és flexible i el centre duu a terme un currículum obert, ric,
estimulant i coherent. A més a més, el currículum contempla la participació
de les famílies.
|
||
| 8
Agrupaments i horaris
flexibles. Agrupaments reduïts |
X
|
|||
| 9
Fomentar la motivació
de l’alumnat |
X
|
Ja que
és una activitat dirigida a les famílies. Malgrat això, els infants també es
poden motivar a l'hora de llegir.
|
||
| 10
Potenciar l’autonomia
de l’alumnat |
X
|
|||
| 11
Aprenentatge
significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants |
X
|
El tema
i l’inici del conte és presentat per l’equip docent.
|
||
| 12
Centre contextualitzat
i vinculat amb l’entorn. Escola oberta a l’entorn. |
x
|
|||
| 13
Treball cooperatiu dels
mestres |
X
|
Al
principi de curs elegeixen el tema, la mestra de suport realitza les pàgines
necessàries per a cada aula i la tutora s’encarrega de entregar-li a les
famílies al seu respectiu dia.
|
||
| 14
Treball cooperatiu amb
les famílies |
X
|
Encara
que cadascú el realitza a casa seva, el resultat final és conjunt. A més, cal
tenir en compte el que han escrit les altres famílies per donar-li
continuïtat al conte.
|
||
| 15
Fomentar el treball
cooperatiu entre l’alumnat |
X
|
|||
| 16
Potenciar les
fortaleses i capacitats de cada infant |
X
|
|||
| 17
Avaluació formativa i
continuada |
X
|
Ja que
cada família té un feed-back de la família següent per part de la tutora.
|
||
| 18
Bon clima d’aula:
segur, relaxat, de confiança, respecte. |
X
|
|||
| 19
Escolta i mirada activa
cap a l’alumnat |
X
|
Encara
que en els nivells superiors es pregunta als infants sobre el conte i ells
expliquen mentre la mestra escolta activament.
|
||
| 20
Metodologies actives i
individualitzades, socioconstructivistes. |
X
|
Per
part de les famílies, ja que ho fan ells i cadascú usa els seus recursos i
capacitats.
|
||
| 21
Formació continuada
dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica |
X
|
En les
reunions parlen sobre el desenvolupament de la pràctica així com algunes
incidències en concret. A més, també s’asseguren de l‘assoliment dels
objectius així com proposar millores.
|
||
| 22
Potenciar la
creativitat dels infants |
X
|
Potencia
la creativitat de les famílies.
|
||
| 23
Resolució de conflictes
mitjançant el diàleg i la reflexió |
X
|
|||
| 24
Objectius i propostes
educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi |
X
|
Al
principi se’l explica als pares la finalitat de la pràctica. A més el centre
sempre està obert a les suggeriments sempre que tinguin coherència.
|
||
| 25
Vincles afectius i
positius amb l’alumnat |
X
|
Per una
banda, l’infant viu la relació que hi pot haver entre família-escola en veure
que els seus pares participen en la pràctica. Per altra banda, la mestra
comparteix un moment afectiu amb l’infant comentant la feina que ha fet amb
els seus pares.
|
||
| 26
Fonamentació teòrica al
darrera |
X
|
Contempla
la importància de implicació de les famílies en la dinàmica de centre.
|
||
| 27
Consens entre la
comunitat educativa |
X
|
Ja que
ho decideix tot l’equip docent.
|
||
| 28
Pràctica educativa
democràtica: diàleg, consens i negociació |
X
|
Atenent
a l’equip docent a l’hora de planificar-ho, encara que no es consensua amb
les famílies.
|
||
| 30
Conèixer i participar
de la identitat i organització del centre |
X
|
El tema
està centrat en la temàtica del projecte general del centre. Respecte
l’organització del centre no procedeix.
|
||
| 31
Parteixen d'un diàleg
previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa |
x
|
Sí que
hi ha un diàleg previ, però només entre les mestres. No hi participa tota la
comunitat educativa
|
||
| 32
El procés de canvi té
importància |
X
|
Busquen
sempre propostes de millora pel pròxim curs amb la finalitat d’apropar-se
cada vegada més als objectius proposats.
|
||
| 33
Materials originals i
atractius, motivadors |
X
|
Els
materials són d’elecció lliure.
|
||
| 34
Ha de ser documentada |
X
|
El
propi llibre final és part de la documentació del centre i consta en la
memòria anual.
|
||
| 35
Tenen en compte el
procés de l'alumnat i no sols el resultat |
X
|
|||
| 36
Autoavaluació del
professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en
propostes de millora |
x
|
El que
es valora és la activitat en sí, en la memòria anual.
|
||
| 37
Dissenys educatius
reptadors, fonamentats i atractius |
X
|
Pensem
que per a les famílies pot ser un repte degut a evidències de converses:
“pensava que no el podria fer però al final ha quedat molt bé”).
|
I Per acabar, a més d’aquests indicadors, hem cercat i analitzats de
Montaigne Llama (2013) i de Rosa María Torres (2011), que presentem a
continuació:
CRITERIS DE BONA
PRÀCTICA SEGONS MONTAIGNE LLAMA (2013)
CRITERIS
|
DESCRIPCIÓ (més
informació enllaçant link en la
bibliografia)
|
ES COMPLEIX?
|
Legitimitat, Pertinència
y Apropiació
|
La pràctica
respon a les necessitats i interessos pràctics i estratègics de les dones i
homes de la població beneficiària i participants de la iniciativa, que
s’apropien d’ella i la reconeixen com a exitosa.
|
Si
|
Impacto
sostenible
|
La pràctica
aconsegueix els objectius previstos de transformació social i els seus
resultats són sostenibles a mitjà i llarg termini.
|
Sí
|
Promoció de drets
|
La pràctica
promou el gaudiment efectiu dels drets humans i el compliment dels diversos
compromisos internacionals adoptats pels diferents estats en l’àmbit
nacional, regional i local.
|
Sí (dret de la
participació de les famílies)
|
Inclusió
social
|
Iniciatives
que accepten i responen a la diversitat social i cultural, tenen en compte
les diverses desigualtats socials, promouen la igualtat i la equitat social i
reconeixen i valoren les diferents capacitats de les persones.
|
Sí
|
Col·laboració
entre actors (coordinació y concertació)
|
La pràctica és
resultat d’una efectiva col·laboració i coordinació entre diferents actors i
entitats de la societat: governamentals, no governamentals, organismes internacionals,
etc.
|
Sí, entre les
mestres i les famílies.
|
Enfortiment de
la comunitat
|
La pràctica
millora les capacitats de les persones per participar en la presa de
decisions que les afecten i protagonitzen el seu propi procés de
desenvolupament.
|
Sí, de la
comunitat educativa
|
Generació de
innovacions y aprenentatges transferibles
|
La pràctica
planteja elements innovadors i creatius per la transformació social, te la
capacitat de revisar la seva pròpia experiència y genera aprenentatges per la
millora de la pròpia pràctica de la organització o la de altres.
|
A vegades, ja
que sense l’exposició moltes famílies no aprenen dels altres (tal com hem
parlat en anteriorment)
|
CRITERIS DE BONA PRÀCTICA EDUCATIVA SEGONS ROSA MARÍA
TORRES (2011): LES 4 A
CRITERIS
|
DESCRIPCIÓ
|
ES COMPLEIX?
|
Assequibilitat
|
Disponibilitat,
és a dir, l’existència efectiva del programa.
|
Es contempla
al PEC, i es duu a terme.
|
Accessibilitat
|
Econòmica
Física
Curricular i
pedagògica
|
Cadascú empra
els materials que té al seu abast.
El llibre
circula per les distintes famílies durant un període de temps per
desenvolupar la seva part.
Se’ls explica
com poden fer-lo, per a què, la finalitat, etc.
|
Adaptabilitat
|
Adaptar-se a la realitat, les expectatives i les
possibilitats
|
-Un any varen
deixar l’última fulla, només una, no dues, per una família estrangera, per facilitar-los
la feina.
|
Acceptabilitat
|
Per parts de les persones i grups als que va dirigits.
|
Totes les
famílies participen.
|
*Nota: Les enquestes referides les hem realitzat oralment en el moment de
sortida a 16 pares/mares i a continuació deixem les preguntes plantejades
Bibliografia:
Bell, A.; de
Mello, V. (n.d.): Libro viajero, una propuesta de intervención con las
familias. Centro de Educación Infantil CAIF Los Pitufos. Montevideo, Uruguay.
Mangado, L.
(2012): “Nuestros niños” la participación
de las famílias”. Revista digital de la asociación de maestros Rosa Sensat
In-fan-cia latinoamericana , núm 5, agosto.
Motaigne, L.
(2013): Criterios de selección de buenas
prácticas. Área de Educación para el Desarrollo de FISC-Compañia de María.
Torres, R.M.
(2011) “Las 4 A como criterios para identificar ”buenas prácticas” en
Educación”. Entrada de Bloc Otra Educación.
No hay comentarios:
Publicar un comentario