Encara puc millorar
i afegir coses al meu mestre ideal:
Després de llegir
la lectura de Philippe Perraud (2007) de “10 noves competències per ensenyar”, he
de dir que quan estava llegint-la pensava: “I aquestes són “noves competències”?
No pot ser, més bé son procediments de com dur a terme o com no, certs
objectius, el com (i és evident, són competències per ensenyar), però de noves
en tenen poc…”. Clar, quan vaig arribar a la fi ho vaig entendre tot, el seu
referencial era Ginebra, elaborat en 1996.
Diguem que quan
vaig fer la setmana passada l’entrada sobre el meu mestre ideal, hi havia coses
que no esmentava particularment perquè les dono per pressuposades, com el ús de les noves tecnologies, que en canvi
sí menciono en l’entrada de primer any, quan no era tant evident.
Entenc que al
parlar del meu mestre ideal, amb altres paraules, això sí, però van implícites
les competències de:
- Organitzar i animar situacions d’aprenentatge, implicar als alumnes en
els seus aprenentatges i en la seva feina: quan parlo
de l’escolta activa i de que ha de saber què, perquè, para què (relacionat amb organitzar la pròpia formació continuada)
i cercar la millor manera de com, emprant per allò la creativitat així com el
fet de transmetre passió, il·lusió i curiositat per les coses.
- Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació, al dir que ha d’atendre a la diversitat, respectar el ritme de cada
infant, deixar-les descobrir el camí i no fer-lo per ells.
- Treballa en equip
- Informar e implicar als pares, al parlar de l’escolta
activa i del treball en equip, també amb les famílies.
- Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió, al dir que ha de ser un bon exemple.
Pot ser encara
pugui afegir dues competències que esmenta Perraud i que no vaig considerar,
com son, per una banda, gestionar la progressió
dels aprenentatges, ja que esmento que ha de cercar la millor manera de com
millorar, però en el meu cap no estava gaire especificat això d’adquirir una
visió longitudinal de l’aprenentatge ni especificava res de l’avaluació, encara
que sigui necessària i inherent al procés de millora. Per altra banda, la competència
que parla de participar en la gestió de
l’escola, de la qual alguna traça sí esmento, però pot ser que no pensés en
res de projectes institucionals o en administrar els recursos dels centre.
M’agradaria
destacar dues frases de la lectura de Perraud (2007):
- “més que
ensenyar, es tracta de fer aprendre” i
- “formar a algú és
una de les formes més segures de formar-se”.
I la manera en que
recalca la importància de la pràctica reflexiva com a camí per a l’autoformació,
i aquesta, com formació continuada com a índex per a la professionalització d’un
ofici.
També destacaria de
les característiques del meu mestre ideal i que trobo a falta a la lectura de
Perrault la escolta activa i el donar una resposta conseqüent, així com ser
respectuós amb el medi ambient.
Amb aquestes
aspectes és com jo definiria un mestre
competent: capaç de donar una resposta adient a cada situació que se li
planteja amb els recursos i eines de què disposa.
A classe vàrem fer
una dinàmica en la qual aportàvem una sèrie de competències que vàrem veure a
un vídeo de un mestre màgic de arcel·la. Així, van sortir paraules clau com:
Autònom,
cooperatiu, amb paciència, que sàpiga confiar, amb professionalitat, emprant
també comunicació no verbal, amb creativitat i imaginació, afecte, empatia, que
sàpiga reforçar la creativitat, que sigui una guia, e manera que no corregeix sinó
més bé coopera en la cerca de la resposta facilitant les eines necessàries.
En el meu període de
pràctiques, puc observar una mestra en plena feina, la meva tutora de
pràctiques. M’agrada veure com fa la seva feina. Puc observar certs moments
veritablement especials, i la manera en que aconsegueix, sota el meu punt de
vista, l’equilibri entre l’afecte i la cerca de l’autonomia dels infants, per
exemple. Com els deixa fer, estant amb ells, però sense fer per ells. A vegades
deixa que s’equivoquin, com per exemple després de dir-les que no es puja al “maxicoxi”
i dur-los a un altre lloc, si veu que en un moment no hi ha perill perquè el “maxicoxi”
està prop els matalassos, els deixa veure el perquè de dir-les que no. Veig que
de vegades contempla si ha atès a tots els petits aquell matí o pot ser hi hagi
algú que, per no donar tant de “guerra”, pot ser hagi passat més desapercebut,
i llavors tracta de “fer-lo visible”.
Deix un enllaç de les competències de Perraud ficades a mode de graella d'avaluació, que ens van facilitar a classe. Està bé tenir-la a l'abast per anar omplint-la de vegades i comparar-la amb anteriors, o per recordar no descuidar certs aspectes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario