El meu mestre i escola ideals; utopia?

La meua escoleta de pràctiques. Un alula.
(Imatge pròpia)

En primer vàrem veure quin tipus de mestre volien ser, també en scribd. S'apropa això amb el que considero ara? Què afegiria? doncs bé, tornant a llegir aquella entrada i aquell escrit, es podria afegir i/o reafirmar aspectes. 

La veritat és que un mestre ha de ser competent en moltes coses, i per arribar a ser el mestre ideal, diguem que hauria de ser una persona amb una escolta activa, en tots els aspectes i camps relacionals: amb les alumnes, amb les famílies, amb els companys, amb ell/ella mateix, i capaç de donar una resposta conseqüent a aquesta escolta, i amb humilitat. Això vol dir estar pendent de tots ells detalls. I per respondre adientment, ha de tenir moltes estratègies, així com ser professional en molts de camps. Significa voler superar-se dia a dia, a través de la reflexió del esdeveniments. Pareix simple però no ho és. He notat que no vaig tant desencaminada, crec, però s'ha d'observar contínuament el que fas i dius, s'ha d'estar present, cent per cent (i això no és gaire senzill). És l’experiència de enfrontar-te a les diverses situacions la que també et va millorant, quan veus que has fet i com podries fer millor una altre vegada. Et va donant eines. 

També ha de tenir un tracte humà, proper, càlid, i a la vegada saber fer-se respectar, però sense imposar-se. Ha de saber treballar en equip, aconseguir arribar a cada un dels nens que en té, dels seus familiars i dels seus companys de feina. Ha de saber què, perquè, para què i cercar la millor manera de com, emprant per allò la creativitat. Ha de transmetre passió, il·lusió i curiositat per les coses. Ha de ser un bon exemple: respectuós amb el medi ambient, exemplar en la seva conducta, en el que fa i en el que diu. Ha d’atendre a la diversitat, respectar el ritme de cada infant, deixar-les descobrir el camí, no fer-lo per ells. Pot ser això signifiqui posar per a alguns algunes llums en el camí, per a altres posar-li flors, o deixar que agafin altre ruta per experimentar la ruta o cercar altre camí que dugui al mateix punt, però cada nen fa el seu camí.

Pel que fa a l'escola, el centre ideal és aquell que acull a tothom, amb una estructura material acollidora, adaptable, amb espais amplis, que conten la història del que passa allí. L’ideal, segons hem vist a l’assignatura d’estratègies I seria que l’espai fos lineal, és a dir, tot en la mateixa planta o alçada, i que la distribució fos circular, de plaça de poble. Amb finestres amplies que deixin passar la llum i veure el que es fa a classe. Amb una temperatura agradable. 

Podem afegir elements obtinguts d'autores per aquest centre ideal: un vestíbul aprofitable per a activitats concretes planificades, un pati ampli amb diverses zones diferenciades, una cuina bé comunicada amb la resta d’espais (Solè, Huget i Bassedas 2008). 

I continuant amb les demandes per aconseguir aquesta escola ideal: una zona de biblioteca en l'escola, així com dins de cada aula, les aules amb sortida directa al pati i amb banys adaptables i comunicats amb les aules. Aules modelables, versàtils. El terra que pugui absorbir les caigudes. Uns horaris flexibles. Neta y segura. Situada en un espai proper a la societat, al poble o ciutat (a les tendes i coses quotidianes del dia a dia, al col·legi del següent nivell, per fer visites) i a la vegada, propera al camp. Amb plants, però que no siguin especialment al·lèrgenes. 

El pati de la meva escoleta, encara millorable.

Observant el meu lloc de pràctiques, puc afegir algunes coses que he vist que hi ha i m'han agradat: una zona per poder aparcar els cotxes per si els pares o mestres han d’arribar en cotxe, una sala de usos múltiples, una de reunió, una per al quart de la foscor, un despatx, un magatzem, una sala per al personal, bugaderia i zona per a la neteja. En canvi, podria dir que li falten encara cosetes per anar a millor, com és el pati, el qual està sota un projecte de millora. També podríem canviar la disposició de les aules com un pati central (si fos possible), posar una aixeta amb aigua calenta dins l'aula de nadons (només hi ha una aixeta per les coses de menjar, no per fer net), un dispositiu per mirar qui és i obrir la porta dins cada aula i ampliar materials, per exemple. Encara em falta viure més allí per veure cosetes que podríem afegir.

No hem d’oblidar-nos de les persones que l’integren, que la sentin part seva, cuidant-la i fent que l’ambient que es percebi dins sigui agradable (això implica bona relació entre els seus integrants). Ha de tenir connexió a internet, aigua i llum, així com dispositius per poder fer servir les tics quan es consideri adient. Aigua calenta i una zona on es pugui fer net a algú nen en cas d’emergència. I amb material suficient per a treballar.

Jo crec que es podria continuar demanant coses per aconseguir tenir l’escola perfecta, es qüestió de "viure l’escola" i anar observant com es podria millorar cada zona, poc a poc, segons el que funciona o el que no funciona i cercant com pot ser més pràctic, còmode i precursor d’aprenentatge. 

Per acabar, afegeixo el nombre de ninot que vàrem veure a classe. Jo em veia més com observant-ho tot, i fent coses (sobretot el 10).

Vaig proposar-me certs compromisos com a mestre: Aconseguir una bona convivència d’aula, respectar i afavorir el potencial de cada nen i que es sentin a gust, segurs i alegres.

També vaig pensar en certs límits, línies vermelles, que no vol creuar. Per suposat, no pegar a cap infant i no humiliar-los.