Indicadors-conferència de na Jana

Escola transparent, que documenta.

L'enunciat diu així: "De l’experiència que ens expliqui na Jana, estableix un llistat dels indicadors que evidencien que és una pràctica de qualitat. (guarda-ho perquè hi farem feina més endavant)"

L’altre dia a casa, vàrem assistir a una conferència. Bé, més correcte seria dir que la classe va consistir en una conferència. Na Jana ens va contar la seva experiència en el seu centre. Del que deia, es poden extraure uns quants indicadors del que podria considerar-se una pràctica de qualitat.

La veritat és que vaig arribar uns minuts tard i em vaig perdre el principi, però del que vaig sentir puc dir que com a indicadors puc considerar:

-          Un bon treball en equip, per la qual cosa realitzen dinàmiques en les reunions. La veritat és que a nivell personal, en el meu treball hem fet alguna dinàmica així, i són molt recomanables. Serveixen, d’entre altres, per posar-se en la pell del nen. En el meu cas en particular, van sortir aspectes interessants. La nostra dinàmica consistia en fer tres grups, i un apart. Un grup era el país de la gent amb sordesa, l’altre el país de la gent muda i el tercer el de la gent manca. Hi havia un company que li va tocar el paper d’anar tot sol, perquè representava el paper “TDAH”. La consigna que ens va donar la companya que dinamitzava la sessió va ser: heu de construir el vostre país i defensar-vos d’una amenaça externa comuna. Va ser una experiència enriquidora que ens va fer veure les maneres que sorgeixen de comunicació, partint de algunes bastant primitives com és l’agressió, i també ens va permetre comprendre certes reaccions d’alguns nens. Per la meva experiència personal i el que conta na Jana, ho considero un aspecte interesant per millorar la feina en equip i l’empatia en general. A més, just li vaig comentar a la meva tutora de pràctiques un dia per sota que just el divendres que l’escoleta estava tancada perquè varen agafar pont, vaig poder anar a una de les reunions de la meva feina (que són els divendres pel matí, i a les quals, amb molt pesar, no puc assistir de moment) havien fet aquesta dinàmica.

-          Possibilitat de revisions externes. A vegades un està tan prop del que vol observar que no pot veure bé el que succeeix. Per això és interessant que algú extern al centre, amb una perspectiva més allunyada, pugui aportar aspectes clau per a la millora. Per a tal cosa, en el centre de la Jana varen fer gravacions i els revisaven i feien un feed-back de les seves actuacions. He de dir que alguna vegada, en la meva feina, he gravat alguna sessió, i al veure-la sempre trobes aspectes els quals podries millorar. Tenir temps per a dita tasca seria molt productiu i beneficiós, si es veu com un punt des del qual partir, per poder millorar. És una bona eina que convida a la reflexió sobre la pròpia pràctica.

També va parlar dels seus referents respecte a autors/autores, que em va agradar particularment ja que especificava el aspecte pel qual eren un referent, és a dir, el que aprofiten per aplicar-ho com a pràctica de qualitat. Entre elles destacava:

-          Escola propera a la família: en el seu cas, deixen entrar a les famílies i que puguin veure el que han fet. Per tant, afegint el següent indicador:

-          Escola que documenta i exposa el que ha documentat, ho comparteix. És a dir, una escola transparenta. He de dir que la meva escoleta on faig pràctiques, té un bloc a més dels panells que hi ha als passadissos que conten les “històries” del que passa allí dins.

-          Donar-li importància als primers passos, ja que són la base per a tot. Respecte a això, voldria esmentar l’experiència que estic vivint amb el meu grup de pràctiques: són nadons de 0-1 i estic gaudint de com van adquirint, des de el principi, totes les rutines, com van aconseguint els ítems evolutius i gaudeixen dels moments a l’escola. Aquest punt introdueix el següent indicador:

-          Tenir en compte els estudis de neurociència, de desenvolupament del nen, per confiar i ser capaços de treballar el seu potencial cap un camí d’autonomia personal.

-          Acompanyament de l’adult: l’adult com a guia i recolzament amb la mirada, un gest, una paraula. Fer presents les seves accions i donar-les importància. Però deixar-los fer.

-          Entorn relaxat.

-          Tenir en compte el context de l’infant, la seva motxilla personal i els seus coneixements previs.

-          Revisar quin és el concepte d’infant que tenim, ja que en base a aquest actuarem.

-          Cuidar els materials, que siguin potenciadors e incitador a l’exploració i a la descoberta, que no estiguin “tancats” o limitats en el seu ús.

-          Com a aspecte destacable: no avençar l’aprenentatge dels nens, deixar-los descobrir i explorar, que trobin el seu camí. O sigui, tot aquell centre amb caràcter purament propedèutic, podem dir que surt d’aquests indicadors.

Per acabar, ens vam donar uns aspectes necessaris pel canvi cap a una millora de la pràctica que considero importants esmentar: Es tracta de detectar una insatisfacció de com funcionen les coses, tenir una visió clara i convincent de què és possible canviar-la i plantejar un enfocament pràctic de les passes a seguir. Aquests aspectes disminueixen la resistència als canvis cap a una pràctica de qualitat. Quant major és la resistència, més difícil és que es pugui produir el canvi.

Així que, ja sabem....detectar el que volem canviar i pensar la millor manera de com...

Ànim, no tot s’ha de canviar d’una vegada!