Competències. Kilòmetre zero

El meu riu/safareig

Una vegada fetes les presentacions, hem de mirar on som i cap a on anem, així com la millor manera per anar.

És com creuar un riu, per exemple. Disposes de unes eines a l’abast i et trobes a una altura concreta del riu, pot ser que no sigui la més adequada, pot ser sí, o pot ser que a pesar de no ser la més adequada, decideixis creuar per aquell punt. I ho fas amb tot allò del que disposes. Òbviament, si ja has creuat altres rius, pot ser tinguis un cert bagatge, encara que cada riu té les seves particularitats. També pot ser que mai t’hagis plantejat com s’ha de creuar un riu fins que no et trobes amb la situació concreta, o que hagis sentit parlar de rius, però mai t’hagis ficat dins.

I aquí és on sóc jo, a la riba del riu, amb unes certes eines a l’abast, preparades per entrellaçar-se i conjugar-se per fer-ho el millor que pugui. Pot ser “en mig del riu” trobi a algú creuant al meu costat i aprengui com fa, per agafar el que hem pot servir.

Crec que un punt clau és la reflexió, ja fa temps que ho vaig constatar, fins i tot era una de les idees més importants amb les que acabava el primer curs del grau d’Educació Infantil. Clar, per reflexionar, has d’aturar-te. Has de fer conscient els detalls que de vegades s’escapen. Els nens petits són experts en aturar-se en els petits detalls. Ells sempre pregunten els perquès de les coses. Haurien de tomar nota.

Perquè hem fan mirar com són les meves competències de la assignatura abans de començar-la? Se m’ocorren diverses motius. El primer, per veure el nostre punt de partida, el segon, per mostrar-nos cap a on hem de anar, que hem de cercar. Crec que al llarg de la carrera ens han mostrat petites parts sobre el que les competències volen que reflexionem, però la part més teòrica. Ara toca fer aquest aprenentatge significatiu, posant-lo en una situació real, i comparant el que es suposa que ens havien imaginat i la realitat del dia a dia, i reflexionar sobre cóm és, com es suposa que ha de ser, perquè és així, si és viable canviar alguna cosa, com fer-lo i com anar a millor. No ha de ser perfecte, però sí cada vegada millor.

Crec que tenir aquest propòsit, amb una perspectiva positiva, és un bon al·licient per reflexionar sobre com es van fent les coses, trobar els punts forts i els febles, i cercar de enfortir aquests darrers.

Doncs bé, crec que per començar, si extrapolo aquestes competències a altres aspectes de la meva vida, en general considero adient la meva autonomia respecte al meu aprenentatge. Pot ser el problema és quan volen que aprengui alguna cosa en concret, i donen unes directrius. Jo m'imagino moltes formes de poder dur-lo a termini i, clar, demano orientació, però això és diferent. Volen una tasca concreta, i jo trobo “moltes maneres de creuar el riu”.   

Si em paro a pensar el que més por em dóna de les pràctiques, podria destacar el fet de portar endavant un grup gran, saber atendre les seves necessitats bàsiques (mai he preparat un biberó, per exemple). També hem preocupa el fet de trobar l’equilibri entre afecte i possibilitat d’autonomia per tal de no interferir de manera negativa en el seu desenvolupament.

Per altre banda, hi ha competències que encara no puc comprovar si les tinc, perquè no m’he trobat en la situació concreta, com, per exemple, contextualitzar un projecte de millora.

Crec que, desprès de reflexionar sobre això, un dels objectius respecte a aquesta assignatura siguin aconseguir perfilar en els petits detalls, i donar una evidència de les competències, posant exemples de situacions reals. 

Bon motiu per estar atenta als petits detalls.    


----------------------
Imatge pròpia.